Emocional Ment

Educació, salut i benestar emocional

0

Mama, papa.... No puc dormir!! Tinc por!!

En aquest article us vull escriure sobre una emoció molt útil, la por. Una de les funcions de les emocions és ajudar-nos a la supervivència i en el cas de la por, és avisar-nos de que hi ha un perill i que hem de donar alguna resposta per fer-hi front. És fàcil reconèixer el sentiment de por, perquè el podem identificar al cos: sudoració, acceleració de la freqüència cardíaca i respiratòria, sequedat de boca, tremolor etc. Aquestes senyals fisques són la prova de que s’activa la resposta d’alerta del cos, també coneguda com ansietat, que és la que ens permet afrontar adequadament...
0

El pèl te’l pren la lactància materna, no el teu bebè

Fatres mesos vint-i-un diesque sóc mare. Durant aquest períodetanintens, gratificant i cansat, he sentit més vegades de les que m’hagués agradat que el meu fill em pren el pèl i que l’he d’ensenyar a portar-se millor. Us poso en situació: Vaig passejant pel carrer amb el nen al cotxet i tot de cop es posa a plorar. La meva resposta és agafar-lo a coll. No penso, només actuo. Aquest acte tan natural i mecànic porta a comentaris com: s’està sortint amb la seva; si l’agafes sempre que plora el mal acostumaràs; et sortirà un nenmimat; l’has de deixar plorar; jali passarà; no et preocupis...
0

La targeta verda: la importància de l'elogi descriptiu per fomentar l'autoconfiança.

Després d’uns mesos sense escriure, volem tornar a fer-ho amb un article per reflexionar sobre la importància de saber reconèixer els aspectes positius de les persones que ens envolten. Però no només amb el reconeixement n’hi ha prou, saber comunicar-ho d’una forma descriptiva és un aspecte essencial i incloure com ens sentim per aquest fet, ja és anar per nota. Si com a mares, pares o persones que per qüestions laborals esteu vinculades a infants, feu una reflexió amb recompte sobre les vegades al dia que comuniqueu aspectes incorrectes de la conducta dels infants en comparació a les...
0

Història d'una grapa

Vet aquí una vegada, hi havia un alumne d’ESO que havia de realitzar una tasca per a l’assignatura de castellà. Aquesta consistia a preparar un tema i entregar-lo a la mestra el dia que tocava. Arribat el moment, tots els nois i noies de la classe van formar una filera davant de la taula de la professora per fer entrega dels deures. L’alumne en qüestió, abans de disposar-se a dipositar la seva tasca sobre la pila de treballs que prèviament havien deixat els seus altres companys, va anar a agafar la grapadora de la professora per poder grapar els seus documents. Us podeu imaginar la...
0

Tots/es som músics

  La primera matèria que vaig començar a impartir com a docent universitari i que afortunadament, 8 anys després segueixo impartint, són les sessions més inclassificables i divertides que es poden trobar al meu currículum. Es tracta de les 9 hores que dono de “Llenguatge musical aplicat a la creativitat” al màster en Psicocreativitat de la UAB. El nom sona bé perquè a molta gent li atreu la creativitat, tot i haver estat menyspreada per l’ensenyament formal; i d’això tractarà aquest article.   En aquestes 3 sessions, enlloc de parlar del llenguatge formal que conforma la música (les...
0

No pensis per l’infant el que pugui pensar per ell mateix.

5 formes de preguntar per ajudar a pensar als infants davant els conflictes. L’article d’avui gira al voltant de la importància de potenciar la reflexió en els infants per afavorir que desenvolupin estratègies de raonament reflexives davant dels diferents conflictes que poden sorgir en el dia a dia. Els conflictes formen part de la nostra quotidianitat, formen part de la vida, el que és important és saber triar les estratègies adequades per afrontar-los. Aquestes estratègies les podem anar aprenent i millorant al llarg de la nostra vida, però com ja sabeu, la infància és un moment...
0

Si treballo en el camp de l’educació i la família i no tinc fills, sóc una professional menys vàlida?

Darrerament diverses col·legues m’han estat comentant el malestar que senten davant la pregunta de “però tu tens fills?”. Em refereixo a aquelles situacions puntuals ens les que ho pregunten amb la intenció de desacreditar-te professionalment, o insinuar que si tinguessis fills sabries del que t’estan parlant. Amb tots els debats que hem mantingut sobre aquest tema, ens plantegem algunes qüestions: per quin motiu només ens ho han preguntat a les dones?; quan anem al dentista, abans de fer-nos la intervenció li demanem si té càries?; quan em visito al ginecòleg, vull que sigui una dona...
0

8 estratègies per aconseguir que els teus fills/es no et facin ni cas!

Ara que començael nou any és un bon moment per plantejar-nos si a vegades tenim actituds com les que us expliquem a continuació. Ser conscient del que pensem, sentim i fem és el primer pas per iniciar processos de millora.     Digues que faràs una cosa i no la compleixis. Si dius que a la tarda anireu a fer un passeig per la platja i al final no aneu perquè estàs cansat/da o et truca un amic per anar a casa seva. Què aprèn l’infant o l’adolescent? - Jo també puc dir que faré coses i després no fer-les.   Oblida’t de la constància i la coherència en l’aplicació de les...
0

4 propostes per a que els nostres fills i filles siguin més feliços

Actualment sabem que la felicitat ve condicionada per factors genètics, ambientals i les nostres actituds. Per tant, les accions i activitats intencionals que portem a terme, impactaran en gran mesura en com de feliços ens sentim. D’altra banda, gràcies als treballs d’autors com Seligman o Fordyce, sabem també que la felicitat és “educable”, el que vol dir que a través de diferents tipus d’intervencions i/ accions es pot millorar.   I què és el que podem fer des de casa?   Fordyce, entre els anys 70 i 90 va publicar diversos treballs en els que senyalava aquells elements que...
0

A la meva filla li agrada el rosa, és natural?

La setmana passada em vaig retrobar amb un amic de l’adolescència que feia molts anys que no veia, com és habitual vàrem estar parlant de què havíem estat fent durant tots aquests anys. Ell ha tingut una filla i un fill, i mentre m’explicava com vivia la parentalitat, la conversa es va anar engrescant, quan de sobte em va dir: - Ara que veig a la meva filla de dos anys entenc millor a les dones! Davant d’aquest comentari no em vaig poder resistir a preguntar-li què era el que una nena de dos anys li havia ensenyat de “les dones”. Doncs resulta, que la seva filla no li demana les coses...

Arantxa Ribot, Katia Velar i Albert Vinyals

“Educar la ment sense educar el cor, no és educació en absolut” deia Aristòtil. És necessari fomentar l’educació emocional dels nostres infants, per a que aprenguin viure, transformar i/o acceptar les diferents situacions que se’ls presentin, ja siguin agradables o desagradables. L’Arantxa Ribot, Katia Velar i l’Albert Vinyals, pedagoga i psicòlegs especialitzats en educació emocional, creativitat i psicologia del consum, pretenen tractar la intel·ligència emocional de manera rigorosa i també propera, per a que pugui ser treballada a casa i en entorns educatius.