Simón va néixer la setmana de Sant Joan de 2016.
La seva mare va haver d'anar a donar llum sabent que el seu petit cor ja no bategava. La nostra tercera valenta es va acomiadar del seu fill, a qui estimava des del primer dia que va saber que venia de camí, a les 24 setmanes de gestació.
La mare de Simón insisteix en dues coses molt importants:
PROU DE FRASES BUIDES A UNA MARE QUE ACABA D'ACOMIADAR-SE DEL SEU NADÓ
"Ets jove, ja et tornaràs a quedar embarassada", "millor ara que més endavant", "no havia de ser", "total, no el coneixies", "al menys ja ets mare" (si l'embaràs perdut no és el primer).
Per dir aquestes frases, de veritat, millor calleu.
Limiteu-vos a seure al costat de la mare, abraceu-la, aneu-li a fer la compra, ompliu-li la nevera, escolteu-la, respecteu els seus tempos. No cal res més.
PROU DE FRASES BUIDES QUAN LA MARE ES TORNA A QUEDAR EMBARASSADA DESPRÉS DE LA PÈRDUA
"Ara irà tot bé", "estigues tranquila, ja et toca ser mare ara", "no miris enrere", "ja no et tornarà a passar".
Dient aquestes frases, genereu una angoixa brutal.
La il·lusió del nou embaràs no treu el cap perquè està espantada.
Fa por agafar carinyo al nadó en camí per si torna a passar el mateix.
Cada visita al ginecòleg es fa amb por, a l'espera de sentir el batec a l'ecògraf.
La mare es sent culpable: sembla que estimar aquest nadó en camí ha de significar oblidar el que no va venir. Que no és així, però la culpabilitat no t'abandona.
La mare de Simón cada any el recorda, en la seva setmana més terrible de l'any. El recorda, en parla més, hi pensa encara més i li dona la visibilitat que Simón es mereix.
Molts petons, Simón, a tu i la teva valenta mare. I també al teu pare.
