Estic de baixon aquesta setmana. Tots han tingut la grip i tenir a tota la família malalta deprimeix fins i tot als creatius de Mr. Wonderful. Quasi (només quasi) és pitjor que quan van tenir tots polls. Em direu que sóc una obsessionada d'aquest tema però quan no tenia fills pensava que això dels polls era una coseta puntual que passava un cop a la vida. No m'imaginava que estaria repassant caps dia sí, dia també.
Però de sobte avui he rebut un whatsapp de la meva amiga Mariona que m'ensenyava els seus 5 nebots ballant de bon matí. Que bonic, he pensat. Que bé que s'ho passen. Quina sort tenir molts germans els diumenges de gener. Per això quan parlo o escric sempre intento sortir d'aquest missatge d'esgotament estil Samanta on diuen que tot això de la maternitat va de tenir poc temps i menys qualitat de vida.
Tenim el mateix temps de sempre, però potser menys temps per nosaltres mateixos. Encara que, sincerament, veig gent sense fills que tampoc té massa temps lliure. I mira, tampoc passa res si no dediquem tot el temps lliure als fills, no crec que ens haguem de sentir en absolut #malspares. A part de mare jo sóc professora, amiga, lectora. M'agrada escriure, veure sèries i sortir a sopar tots dos sols. I està bé que ho vegin. Saben que ells són el més important però no l'únic que és important. Veure que fem cursos, que anem al cine o que cuidem els amics també és un grandíssim exemple.
Sabeu que passa? que costa parlar de la maternitat en positiu sense que soni carrincló o ensucrat. Si et demanen explicar la teva experiència és molt més divertit i èpic explicar el calvari que suposa anar a aniversaris infantils o la tortura d'haver de preguntar-li els verbs irregulars una altra vegada; tobe-waswere-been. Les coses bones de tenir fills són tan bones que no es poden resumir en una frase. Són el millor de la vida? em fan molt feliç? Com pots explicar-ho sense garrapinyar la conversa? A veure si entre tots fem una llista de les coses bones per animar-nos quan arriben les grips.
Perquè tot i les poques hores de son, el Blue Monday i la roba d'hivern que deprimeix a qualsevol, us diré una cosa. Veig a la meva millor amiga Diana embarassada del segon (i radiant)i penso, quina sort. No penso en còlics, nits en blanc ni xeringues de Dalsy. Sinó que sento aquella punxadeta d'enveja (que em sembla que sentim totes) perquè sé que tenir fills, és el millor que li pot passar.
