Cinc Homes A Casa

Magda Minguet

Del tema dels aniversaris n'hem de parlar

Del tema dels aniversaris n'hem de parlar Zoom

Del tema dels aniversaris n'hem de parlar

Això dels aniversaris és un temàs. És la mili de la maternitat, tothom ho ha patit i tothom explica les seves batalletes. Tipus, deu euros poseu vosaltres? Nosaltres cinc. I així en bucle amb tots els detalls dels aniversaris. I ja sabeu que de maternitat no en sóc cap experta, però d’aniversaris? Amb 4 fills sóc nivell or, usuària premium.

D’entrada hi ha una cosa amb la que tots estem d’acord. Fan molt mandra. Un pal de morir-se. Solució: no anar a cap. Ho veig, eh? però és que els nens hi volen anar, són els seus companys i s’ho passen molt bé. A la pregunta, m’has apuntat a l’aniversari del Pol, mama? Silenci i cara trista. Mireu, no sóc de pedra i contesto ràpida al whatsapp: apunta el Marc!

Perquè tot comença quan de sobte t’inclouen a un nou grup de whatsapp amb l’atractiu títol: "aniversari Pol". Comencen a aparèixer diferents números no identificats (però això és culpa meva de no guardar els contactes a l’agenda) i la data i hora de l’esdeveniment. Primer punt de conflicte: convidar a tota la classe o a un grup d’amics més petit. Aquí he vist de tot però a l’etapa infantil acostumen a convidar a tothom i com més gran es fa el nen, més selectiu es torna i menys convidats té  l’aniversari. Els pares també col·laborem amb frases contudents tipus: per l’aniversari convides a tres amics i PROU. Menys és més.

Etapa dos: el regal. Quasi sempre es fa un regal comú i el compra una generosíssima mare voluntària. Dic generosa perquè pot passar que hi perdi diners o fins i tot hagi d’exercir una mica de cobradora del frac. Ah, i perdoneu el micromasclisme al parlar només de mares però porto 12 anys en la roda de hàmster dels aniversaris i ara no recordo cap cas de pare comprador de regal. Not all men, d’acord, però tema regals? Mares.

Total, que la mare de torn ho compra i jo faig un bizum. Sí, en això hem convertit els regals d’aniversari. Pura màgia. Si no fem bizum li donem els diners de manera discreta com si fóssim traficants del Bronx i murmurant: els diners del regal. Però també penso que el regal comú és més pràctic que portar molts regals petits i celebrar aquella cerimònia de vassallatge on els nens es posen en fila i van donant tots un paquet. Un únic regal de part de tots i llestos. L’única pega que hi veig és que els meus fills mai tenen gaire clar què han regalat i em pregunten molts cops: jo què regalo? Quin és el meu? Un bizum fill, un bizum.

Etapa 3: la festa. Aquí arriba la pregunta més important i que llenço a l’aire: a quina edat els deixeu sols a la festa? A P3 els pares encara ens quedem (la il·lusió de la novetat, les primeres festes, fer alguna foto) però... en quin moment els deixem gaudir de la festa sols i els anem a buscar al cap d’un parell d’hores? A Primària? O us quedeu sempre?

Aniversaris als xiquiparc, partides de bowling, tardes de cinema, hípiques, tirolines i festes de l’escuma (sí, jo també vaig flipar). Parcs, rocòdrom, tallers de cuina i alguna festa a casa. Disfresses, bombolles, maquillatges, ninots gegants i balls de tot tipus.
Expliqueu-me com ho feu. Si celebreu en un dia tots els aniversaris del mes o tots els de l’any. Si feu bizums, regaleu sempre llibres o no feu cap regal.


Perquè això dels aniversaris, mares, és un temàs.