Cinc Homes A Casa

Magda Minguet

Confinats i empantallats

Confinats i empantallats Zoom

Confinats i empantallats

Siguem sincers, això del confinament i les pantalles ens està costant de gestionar. Quasi tots ens sabem la teoria i som conscients que cal marcar bé horaris i que no podem deixar-los sols davant els dispositius. És de primer de pares. Però de sobte ens van confinar i totes les teories van saltar pels aires. Els dies eren llargs i la rutina va canviar. Les classes van ser virtuals, l’esplai per zoom i durant més dies dels que recordo els meus fills només van veure els amics en pantalla. El temps es va parar aquell dijous de març que ara tinc marcat com el darrer dia de l’antiga i enyorada normalitat.

I quan ja tenia el tema dels fills i les pantalles mig controlat (mig, eh? que hi ha dies de tot) em vaig trobar responent una trucada de feina, posant el rentaplats i ajudant al fill número tres a adjuntar els deures de l’escola. I li vaig deixar mitja horeta la tauleta al petit perquè estigués quiet. Ja us imagineu que la mitja hora es va allargar i es va passar tots els nivells dels joc. Demanava la pantalla fins i tot per dinar. Com diu el meu fill gran, epic fail mama, F al xat, que vol dir fracàs total en llenguatge dels gamers.

Per això he trobat tan interessant el llibre de la pedagoga Anna Ramis De 0 a 3, res de pantalles? (Eumo Editorial). D’entrada és un llibre realista que no cau en els tòpics de sempre i no és radical al 100%. No viu en la bombolla de creure que els nostres fills només fan puzles i llegeixen contes. De fet a la presentació ens va donar una dada definitiva: el vídeo més reproduït de la història de Youtube és el Baby Shark (i sí, quan ho va dir a mi també em va venir la melodia al cap).

En el moment que ens ha tocat viure tenir aquest llibre al costat ens pot ajudar. Perquè és una tardor que toca estar a casa, fer menys plans amb amics i ara ni tan sols hi ha esplais o extraescolars per al temps de lleure. El 2020 ha estat marcat per la intensitat digital i com a adults també ens haurem de regular.

Per això l’Anna Ramis planteja molt contingut per ajudar-nos a utilitzar afecte i autoritat perquè el nostres fills no siguin ni dependents ni addictes. I si fem tard i les pantalles ja estan presents en la vida quotidiana dels nostres fills, l’autora també ens proposa planificar quan i on podem excloure-les d’àmbits concrets on no hi han de ser. I el més important, ens recorda coses bàsiques que a la vegada sempre venen de gust tenir presents: la importància d’aprendre a ser família, tenir la seguretat que ho fem bé i no tirar per la via fàcil, sinó per la millor.

Ja veureu que el llibre es llegeix molt ràpid perquè té capítols curts i està escrit amb un llenguatge molt proper. Jo l’he llegit aquest cap de setmana i per això ho volia compartir amb vosaltres. I encara que el meu petit ja té cinc anys, m’ha fet pensar molt la idea de xumet digital i m’ha donat eines per intentar educar millor en temps de pandèmia.