Síndrome de Tourette

Freqüentment en el llenguatge quotidià parlem de tics, però què és exactament un tic? Els tics són vocalitzacions o moviments ràpids, recurrents, sense un ritme determinat i que succeeixen de cop, de manera involuntària. Quan existeixen múltiples tics motors (moviments al cap, ulls, cara, etc. de la manera descrita anteriorment) i un o més tics vocals (pronunciar paraules, aclarir-se la gola, estossegar, etc. de la manera descrita anteriorment), que apareixen abans de l'edat adulta i que es mantenen durant més d'un any és molt probable que estiguem parlant de la Síndrome de Tourette. Cal fer esment, abans de continuar amb l'explicació de la Síndrome de Tourette, que els tics poden ser simples, com tots els exemples que hem escrit fins ara, o complexos, que són molt menys freqüents i molt més greus per les seves implicacions socials. Per exemple, un tic motor complex podria ser el moviment involuntari de saltar o l'ecopràxia que és la imitació de gestos o postures de la persona que tenim davant. Exemples de tics vocals complexos podrien ser l'ecolàlia, repetir paraules o frases que la persona que tenim davant està dient de manera involuntària i ràpida o la coprolàlia que és expressar paraules obscenes o ofensives involuntàriament. Òbviament, aquests últims tics, són molt més greus pel que fa a la capacitat d'adaptar-se al silenci d'una aula escolar o interactuar amb desconeguts, per exemple, pel que molt probablement aquests tics tindran repercussions negatives per la socialització del nen o nena que ho pateixi i les conseqüències emocionals que esdevinguin d'aquesta dificultat per socialitzar-se.

Tornant a la Síndrome de Tourette, podem dir que és poc freqüent, havent-hi estimacions que calculen que es dóna entre 5 i 30 persones de cada 1000, segons les investigacions actualment existents. Això no vol dir que sigui una síndrome invisible, personatges tan famosos com l'escriptor Quim Monzó o l'expresident de Catalunya Jordi Pujol pateixen aquesta síndrome caracteritzada, com hem dit abans, per la presència de múltiples tics motors i vocals. Val a dir que si bé els tics solen millorar amb l'edat tant en freqüència i gravetat, sol ser important valorar altres psicopatologies, ja que la Síndrome de Tourette freqüentment s'associa a altres trastorns psicològics: els dos més comuns són el Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) i el TDAH.

La Síndrome de Tourette, no té cura específica, havent-hi opcions farmacològiques que poden ajudar a minvar la intensitat i freqüència dels tics, el que sí que cal diagnosticar amb precisió és l'existència o no d'altres patologies mentals associades a la Síndrome, que sí que poden tenir un tractament específic i que caldrà dur-lo a terme per poder millorar la qualitat de vida de les persones que ho pateixen.

A continuació deixem un vídeo amb dos relats de persones que pateixen la Síndrome de Tourette que pot ajudar a conèixer-ho una mica més:

Dr. Jordi Sasot Llevadot Psiquiatra Infanto Juvenil

Cristian Toribio Amaro Psicòleg Clínic Infanto Juvenil

www.centreguia.cat