Descobrim literatura en família

Estreno aquest blog amb una reflexió familiar.

Llegeixo literatura infantil i juvenil des de que vaig aprendre a llegir. Bé, des del moment en què vaig llegir La historia interminable i, en vessar una llagrimeta, vaig descobrir que els llibres provoquen emocions amagades.

M’apassiona la investigació de contes tradicionals, com a aprenentatge de les relacions socials al llarg de la història. En el moment que vaig tenir fills, aquesta passió va desbordar-se fins a l’extrem de la felicitat. Un conte podia ser un moment de conversa, una cita de llibre podia generar discussió constructiva, una coberta podia despertar el criteri de selecció. Els meus fills em van despertar la meva vessant pedagògica mitjançant els llibres. És per això que no contemplem pas la lectura com un pas obligatori cap a la llibertat o, més simple, cap al món professional, sinó com un acte social de descoberta, personal i comunitària.

A casa vaig aplicar el mètode del “desordre”. És a dir, hi ha llibres per tot arreu. Alguns a les estanteries i molts damunt la taula del menjador, la tauleta de nit o l’espai de treball. Tampoc no estan endreçats per edats, tant em fa si són contes, àlbum il·lustrat o novel·les de primers lectors o juvenils, perquè cada cop que algú de la família en pren un, fa dos exercicis: la observació personal i el debat familiar. Els llibres, a casa nostra, són motiu de conversa. Coneixem les vides dels altres, els autors, amb les seves experiències i les seves emocions. I, a partir de la seva realitat, ens fem la nostra pròpia reflexió, que passa a incrementar el nostre bagul d’experiències i el nostre registre imaginari. Quina és la primera conseqüència? Sempre trobem temes de conversa de tota mena. I la segona? Sabem valorar el silenci. I d’aquí, anem cap a l’educació en el respecte.

Pensareu que divagar és la meva característica, potser és això; però a mi m’agrada fer constantment un exercici de relacions, de causa i efecte. Analitzo, proposo i desplego la meva creativitat, tot ajudant a desplegar la dels qui m’envolten.

La literatura, per tant, a casa nostra és una de les eines bàsiques de socialització. És des de la lectura que creixem junts, petits i grans, doncs tots aprenem de cada conversa.