En aquest primer post que escribim com a blogaires de Criatures, us proposem somniar durant uns minuts i potser, fins i tot, sentir una mica d'enveja del que probablement viuran les properes generacions en una aula. Ens ajudarà un vídeo que ha editat Intel: Aprendre a construir un pont en una classe del futur. El més optimista del vídeo és que la tecnologia que hi surt està ja a la nostra disposició (pissarres digitals tàctils, videoconferència, eines de treball en xarxa, impressores 3D). El més negatiu, és que les dinàmiques de treball i aprenentatge que hi veiem estan encara molt lluny de la realitat. Un cosa és tenir tota la tecnologia a l'abast i l'altra molt diferent és saber-ne treure profit. Demanar als mestres d'avui que siguin capaços no només de fer-ne ús, sinó també de ser imaginatius a l'hora d'utilitzar-la i anar més enllà, em sembla que no és tocar de peus a terra. Siguem realistes, aquells que són capaços d'extreure el màxim suc de les novetats tecnològiques, sense pràcticament esforç, sense pors i espontàniament, són els nadius digitals. I aquests, encara no tenen edat per fer de mestres. A mi el que m'il·lusiona més del vídeo és la cara d'entusiasme i de motivació dels estudiants. Viuen una experiència d'aprenentatge i ho fan connectant amb la realitat: parlant amb experts del món real, treballant en equip, experimentant. Fixeu-vos en el professor, apareix com una peça més del grup, no pas com l'únic expert, sinó com un conductor que dóna suport en el procés de l'aprenentatge i que anima a l'equip de projecte. Us imagineu quan una escena com aquesta o semblant pugui fer-se realitat?. Curiós pensar que hi estem tan a prop i a l'hora tan lluny. http://youtu.be/BYMd-7Ng9Y8
2 min
