La cantera dels adults de les properes dècades, no troba la manera de reconvertir-se. L'evolució que hauria de fer és tan gran per ser font d'entrenament del que la societat actual requereix, que es veu impossibilitada, diria, fins i tot, paralitzada. Tenim una escola del segles passats. Fa poc escoltava a uns dels referents actuals en la promoció de l'educació emprenedora, en Pericles. La idea més clara i en la que més insistia, és que estem vivint un canvi social radical, estem encetant una nova era i, malgrat tot, l'escola segueix sent la de sempre. Llegint el post d'Ignasi Alcalde, Diez competèncias clave para el trabajo del futuro, ens adonem de fins a quin punt el món s'està movent de manera estrepidant. Necessitem tenir coneixements entorn a matèries innovadores que fa res ni es coneixien. Les habilitats que necessitem per fer front als nous entorns de treball i de comunicació no tenen res a veure amb les que necessitàvem fa pocs anys. Ara més que mai, l'aprenentatge permanent és imprescindible. Per tant, quin sentit té un pla d'estudis, un curriculum educatiu estable i estandaritzat per a tots els perfils? Realment algú pensa que els infants i joves d'avui podran defensar-se només amb el que se'ls està oferint a l'escola?. Definitivament, val la pena invertir temps i esforç en engrescar als infants a ser curiosos, valents, inquiets i autònoms. La vida és aprenentatge. Aprenem quan experimentem, quan apliquem informació a la realitat, quan coneixem nous entorns, quan compartim experiències i debatem, quan busquem informació que necessitem, quan ens plantegem reptes que volem assolir perque estem motivats, quan desenvolupem projectes. Sobre aquest debat tan actual, us proposem una entrevista a Cristóbal Cobo, professor de l'Oxford Engineer Institute i coautor del llibre Aprendizaje invisible. Una frase que la resumeix: "Lo esencial, hoy, es invisible a la educación formal".
2 min
