Aprenent a ser feliços

Júlia Prunes

Entre una acció i una reacció... sempre hi ha una EMOCIÓ

És veritat que a cada acció li correspon una reacció... ja ho deia Isaac Newton (feu memòria... és una de les seves lleis). Ell deia que "sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer." Però es tracta de física, i la física no hi entén d'emocions!!

fórmula de newton Zoom

fórmula de newton

Posem per exemple, dos germans que es barallen... quan decidim intervenir-hi, un d'ells ens explica que l'altre l'ha pegat. Molt probablement, preguntarem: "Es pot saber per què has pegat al teu germà?" (o germana, és clar! Ja em disculpareu, però és que jo tinc tres nois). M'atreviria a assegurar, que la resposta del nostre fill seria més o menys aquesta: "Ell ha començat primer!" o també "És que ella m'ha insultat abans"...

Segurament, els explicarem que hi ha millors maneres de solucionar els conflictes, que parlant, la gent s'entén! Fins i tot, si tenim un bon dia, els ajudarem a fer les paus i a entendre que "no està bé que es peguin ni que s'insultin". Si no tenim el dia, és possible que, responguem a la seva "acció" amb una "reacció" desproporcionada o desafortunada. I és que és veritat, tot té les seves conseqüències.

De totes maneres, el germà de qui parlàvem, ha pegat a la seva germana (o germà, és clar! Quin embolic entre germans i germanes) perquè estava enfadat. I s'ha enfadat perquè l'altra, l'ha insultat.

I és que entre una ACCCIÓ i una REACCIÓ, SEMPRE hi ha una EMOCIÓ. En Educació Emocional parlem d'estímul i de resposta, que bé a ser el mateix.

consciència emocional Zoom

consciència emocional

L'emoció és inevitable, si algú ens insulta sentim alguna cosa. Estarem d'acord en que no tothom s'enfada quan l'insulten, hi haurà qui sentirà vergonya o potser tristesa. Depenent del context, potser hi haurà qui senti por, angoixa, frustració o impotència. Fins i tot, qui senti una combinació o una correlació d'emocions i tot, partint del mateix estímul.

I què en fem d'aquesta emoció? La nostra resposta també és inevitable i, encara que no sempre ho aconseguim, es tracta d'escollir la més adequada. Pegar a qui ens insulti, per exemple, no ho seria.

La regulació emocional ens permet expressar les nostres emocions de la forma més apropiada, ens ajuda a regular la nostra impulsivitat i també a millorar la tolerància a la frustració. Ens podem ajudar de diferents estratègies d'autoregulació, per aprendre a regular la intensitat o la durada dels nostres diferents estats emocionals.

Sona bé, això, oi? La vida seria molt més fàcil si sapiguéssim regular en tot moment, les nostres emocions!! Però en canvi, a vegades, les reprimim i moltes d'altres, intentem controlar-les...No ens convé ni una cosa, ni l'altra, ni tampoc té res a veure amb la capacitat de REGULAR-LES.

El fet, és que per a regular-les, ens cal primer, identificar-les i prendre CONSCIÈNCIA d'elles, vaja, POSAR-LOS NOM, acceptar-les i validar-les. Podem explorar, per exemple, on i com les sentim en nostre cos (us sorprendria la diversitat que hi ha en aquest aspecte, jo ho descobreixo en els meus tallers), com les expressem amb la cara, amb el to de veu o també, a nivell corporal.

Tornant als germans que es barallaven... ajudem-los a identificar les emocions que els han dut a insultar-se i a pegar-se, en comptes de conformar-nos amb les seves accions i reaccions. Donem valor a les emocions. Diguem-los que entenem que s'hagin enfadat, que segur que tindran els seus motius i tots són vàlids. I busquem plegats, alternatives a la violència com a resposta al conflicte. Sense jutjar ni culpabilitzar (ja sé que costa... bé, si més no, a mi encara em costa).

Com us sentiu quan els vostres fills es barallen? I els ho feu saber? Potser aquest seria el moment de fer-ho. A mi, per exemple, m'irrita molt, i també m'entristeix. Quan els ho explico estic ajudant-los a desenvolupar l'empatia, tan necessària per construir un món on regni el respecte i l'entesa.

Per tal d'ajudar als nostres fills i filles a desenvolupar aquestes dues competències emocionals (consciència i regulació), comencem per donar nom a les nostres emocions i a proposar-ne alguns per a les seves. Compartim amb ells les estratègies d'autoregulació que ens funcionen i l'aprenentatge que suposa anar-ne descobrint de noves. Us hi animo des d'aquí!