Aprenent a ser feliços

0

Com t'ho podria dir...

Fa dies que hi dono voltes. Com t'ho podria dir perquè no t'ofenguis? A tu, que em mires amb llàstima... Entenc la teva mirada, és possible que jo l'hagi fet alguna vegada. Als teus ulls hi llegeixo la meva desgràcia, hi veig les teves pors. Com un eco que no sé si ve de tu o ressona en mi, em diuen coses com "pobra, tan jove...", "...i amb tres fills!", "no sé què faria, si un dia em passes a mi". Quan s'han creuat les nostres mirades potser havia sortit a comprar, o a passejar... potser ens hem trobat en una festa o en un bar... i jo estava tan tranquil·la. I ara els teus ulls m'han fet...
0

Et recordo...

Passen els mesos i se'm fa difícil respondre a la pregunta "Què tal, com estàs?" que em fa tothom, no puc dir que estigui bé, però tampoc que estigui malament. Ara mateix, la meva vida és com una macedònia d'emocions. Cada cullerada té un gust diferent, textures diferents, intensitats diferents... així és el meu dia a dia. Puc passar d'estar entusiasmada, enriolada preparant les vacances a la Vall de Pineta i fent broma amb la colla de "la coordi", a conduir, de tornada cap a casa, amb les llàgrimes que regalimen galtes avall, escoltant "Quan tot s'enlaira" de Txarango, que l'Oriol ha...
0

He adoptat la teva guitarra

Jo encara no ho sabia, però feia dies que la teva guitarra em cridava... De cop i volta, al meu cap hi ressonaven una vegada i una altra, les cançons que tu solies cantar, i els meus dits intentaven recordar-ne els acords. Després d'uns quants dies amb la música al cos, quan els nens ja dormien, un vespre la vaig anar a buscar i la vaig treure de la funda. Va ser llavors quan vaig entendre que, d'alguna manera, ella també t'enyorava.  Feia anys que no agafava una guitarra... això, ja ho feies tu, però va ser abraçar-la i sentir la necessitat imperiosa de tornar a tocar. Vaig obrir el...
1

Tristesa

La tristesa és molt present en el meu repertori emocional des de fa unes setmanes. Elisabeth Kübbler-Ross ens diria que és la quarta de "Les 5 fases del dol" que va descriure tant bé, en el seu llibre "Sobre el dol i el dolor", i que, tot i no tractar-se d'un procés perfectament ordenat i matemàtic, conèixer-les i trobar-los sentit ens ajuda, tant als qui l'estem transitant com als qui hi acompanyen. La vida n'està plena de dols, que es donen davant de qualsevol pèrdua, sigui per la mort d'algú estimat, d'una separació o divorci, de canvis de feina, de casa, de vida en general... així que...
0

Sense tu...

Terrassa, 14 de març de 2018. Ja fa 3 mesos, només tres, que et vas morir... Per aquí, anem fent, una mica com sempre. Bé, no ben bé com sempre... han canviat algunes coses. Sense tu, quedo jo. És clar, ara tot passa per mi, les decisions, els dubtes, les responsabilitats... i aquella part de mi que es mantenia eclipsada pel "nosaltres", ha quedat al descobert i m'estic retrobant, descobrint, reconeixent de nou. És bonic després de 21 anys al teu costat. Hem après tantes coses junts! Ens ha costat, però hem après a estimar-nos, ens hem convertit en pare i mare plegats, vam passar de ser...
1

Es fa llarga, l'espera...

Passen els dies i les hores i jo, espero...Espero no sé ben bé què, però espero...Espero que tot torni a la normalitat, la d'abans, no la d'ara. Espero com aquell que es passeja amunt i avall de la parada, esperant el següent autobús. Espero com qui va "fent temps" mentre espera els convidats, a punt d'arribar. Espero un senyal, alguna cosa que em confirmi que, d'alguna manera, segueixes prop nostre... que escoltes el que t'explico, que veus créixer els nostres fills i et sents orgullós de com ens n'anem sortint de tot plegat. I no em val que m'ho diguin, jo espero i espero. Suspesa en el...
1

La memòria dels sentits

Demà farà 2 mesos que et vas morir, que vas marxar... Ostres, 2 mesos! Sembla tan poc i tant temps, a la vegada! És el que m'ha calgut per arribar a la conclusió que va de veres, que és veritat que no tornaràs! Imagino que això és el que la Kübler-Ross descriu com la "fase de negació" del dol, i em fot una ràbia, que no t'ho pots ni imaginar. Estava convençuda que aquesta fase, jo, me l'estalviaria, així, perquè sí! Perquè jo ja ho sabia que et moriries, perquè ho vaig deduir mesos abans que passés, i ho vaig preguntar i m'ho van confirmar. Vaig tenir un temps per pair-ho i per...
0

La vida segueix endavant

"De les experiències més dures, s'aprenen les lliçons més importants." Aquesta frase l'he escoltat una pila de vegades des que li van diagnosticar el càncer al Ferran, el meu marit. No sé per què les diu, la gent, aquestes coses, deuen pensar que consolen i la veritat és que a mi, no em consolava aleshores ni tampoc ho fa ara. Més aviat em molesta... Algú creu que, per important que sigui l'aprenentatge, compensa? Doncs no, a mi no que no em compensa. El passat 14 de desembre, després de més de 3 anys d'intervencions i tractaments mèdics, alternatius, complementaris i fins i tot,...
0

Bullying, la punta de l'iceberg

El passat 2 de maig es va celebrar el Dia internacional contra l’assetjament escolar, uns dies abans, 27 i 28 d’abril, es va celebrar el I Simposi contra el bullying, organitzat pel Col·lectiu Fu i la Fundació FCBarcelona. Els mitjans de comunicació n’han parlat, hi han dedicat programes, notícies i documentals. Hem tingut l’oportunitat de fer-lo visible i de mostrar el nostre rebuig de forma contundent. Era molt necessari. El bullying “ha existit sempre” però ara, li hem posat nom, i això ens permet fer-hi alguna cosa. Es tracta d’una forma de violència que es dóna en l’àmbit escolar, i...
0

Créixer amb gossos, gats i altres bestioles...

La primera bestioleta que va formar part de la meva vida va ser en "S'ho mira", un hàmster marró que em van regalar quan tenia 4 o 5 anyets. La nostra mare sempre ha sentit una passió especial pels animals, de petita, a part de gats i gossos, va tenir escorpins, serps i fins i tot una granota enorme que va anomenar "Ramona". Imagino que ens l'ha transmès ella, aquesta passió, tant a mi com a la meva germana. Després del "S'ho mira" vam tenir algun altre hàmster, periquitos, una tortuga, cobaies... i fins i tot, un colomí que la mare va rescatar a l'escola d'on era mestra perquè una gallina...

Júlia Prunes

Júlia Prunes

Igual que molta gent, el meu objectiu principal a la vida és ser feliç i fer feliç. I he trobat, en l’educació emocional, una eina gairebé imprescindible per tal d’aconseguir-ho. El tema és que de la teoria a la pràctica... hi ha tot un món! I per això he creat aquest blog, per compartir aquest trajecte amb vosaltres. Hi trobareu reflexions, recursos, preguntes existencials, experiències, dificultats, interferències... D’aquí que el títol sigui ‘Aprenent a ser feliços’ i el subtítol ‘Educació emocional aplicada’. Benvinguts i benvingudes a la vida real, o, si més no, a la meva.

Segueix-me a les xarxes