Terrassa, 26 de juliol de 2018
Aquesta tarda he conegut al Bernat. Ens hem trobat al parc i hem passejat plegats... ens hem assegut a l'ombra i hem estat parlant de vosaltres durant gairebé 3 hores. Ens hem convertit en el bufet lliure d'una pila de mosquits, però no ens ha importat massa. Hem parlat de tu i de la Mayte, de com vau morir, de com us vam acompanyar durant la malaltia fins el final. Dels nostres fills i filles, dels metges, d'hospitals, d'últimes voluntats, de cançons que ens fan plorar, d'anècdotes que ens han fet riure, de papallones... Ens han sorprès algunes coincidències curioses, parts a casa, trio de fills, colles castelleres, corals de gospel, taüts tancats al tanatori...
Els nostres camins s'han trobat en un màster de vida i procurem donar sentit al què ens ha tocat viure. Ell, parla de la Mayte i es cuida de fer arribar a tothom, el seu testimoni, recollit en una entrevista que li va fer l'Albert Om al programa "Islàndia" de RAC1, pocs dies abans de morir. Recordo haver-la escoltat quan corria per facebook, a principis d'abril, llavors, ja em va sorprendre la dolçor de la seva veu, la lluminositat del seu somriure... la serenitat amb què parlava de la vida i de la mort, dels seus fills i del Bernat, i vaig pensar en com devien estar i com m'hauria agradat conèixer-la ni que fos per mantenir-hi una conversa. Tu ja no hi eres... feia 3 mesos i 3 setmanes que t'havies mort, més o menys, el mateix temps que la Mayte, avui (una altra coincidència que he descobert ara).
Si el voleu ajudar, subscriviu-vos al seu canal i compartiu el vídeo amb qui creieu oportú, és una entrevista fantàstica, subtitulada en castellà i també en anglès.
Jo, escric per mi i ho comparteixo al món. Ara parlo de dol i un dia, quan trobi la manera, també parlaré de tu, de la teva força, de la teva vitalitat i de què ha significat per mi, acompanyar-te en el teu últim tram per la vida, i de com he descobert l'amor essencial, al teu costat. Algunes persones m'escriuen comentaris, d'altres contacten amb mi per mail o a través de les xarxes socials... em diuen que els va bé i, quan ho comparteixen, fan que tot plegat tingui sentit.
Un d'aquests mails me'l va enviar el Bernat i mira, avui ens hem trobat. Ha sigut fantàstic, m'ha semblat que compartim les mateixes ganes de viure la vida, que tots dos, ens donem permís per construir el present i el futur. Que ens acompanya, constant, el vostre record i la vostra presència, i és des d'aquí, que tirem endavant, oberts a la vida i a tot el què ens pugui portar. Sense renunciar a res. Embolcallats de cançons que ens transporten i que ens fan riure i plorar. Mantenint el sentit de l'humor intacte... i aprenent a gestionar les mirades, comentaris i altres incomoditats que algunes persones no poden evitar i que confiem que s'aniran fonent amb el temps.
Hem deixat la porta oberta de bat a bat i ens proposem fer alguna cosa junts... per ara, el Bernat ens veu a la tele parlant de vosaltres i dels valents i les valentes, herois i heroïnes que heu mort de càncer. Que tot i haver preferit superar la malaltia i seguir vius, vau acollir la mort, amb els vostres recursos, a la vostra manera. Nosaltres us hi hem acompanyat, entenem que la mort forma part de la vida i que no hi entén de lluites, d'edats ni de justícia... que tansols és un dels possibles desenllaços de la malaltia. Estaria bé, donar-vos veu, per exemple, a la Marató de TV3 (qui sap, potser aquestes paraules arriben a qui hagin d'arribar, nosaltres ho deixem dit aquí).
Ens ha passat l'estona volant, ha sigut tan fàcil parlar-ne amb en Bernat! Mentre desfèiem el camí per tornar on havia aparcat el cotxe, hem compartit algunes cançons que ens toquen l'ànima. Aquesta de Txarango, és, potser, la que resumeix millor tot el què ens hem dit avui. És la cançó que va acompanyar a la Mayte en el seu últim sospir, i que encara acompanya a la seva família. A mi, em recorda les últimes paraules que et vaig dir, tot i que no sé si les vas escoltar perquè estaves sedat: "pots anar-te'n tranquil, estarem bé".
La teva llum es va apagar, ja sols em queda protegir el què em vas deixar i creure que tot està per fer... per tu viuré tot el què hauríem viscut plegats... tota la vida que deixes, viu en mi... Hem de caminar i buscarem un nou demà, sobrevolar les pors i mirar endavant!
