Contes que ens fan créixer

Hola de nou! Després d'uns mesos molt enfeinada, reprenc l'activitat blogística... i, ho faig parlant d'una de les meves passions: els contes.

Els contes han tingut sempre un paper molt important a la meva vida... La mare i la meva iaia grossa, així la vaig batejar des de molt petita, eren les principals encarregades d'explicar-nos-els a la meva germana i a mi. Encara recordo a la mare emocionar-se amb "El Petit Príncep" i enriolar-se amb la "Filomena i els seus contes", i a la iaia, parlar-me de les petites gotes de pluja que baixaven a saludar-me seguides per les seves mares, les gotes més grosses, que les perseguien preocupades quan veien que no tornaven, i de totes les històries que s'inventava o que adaptava i que escoltàvem embadalides.

Em passava tardes senceres fullejant contes, un darrera l'altre, com "El viatge d'ano", que no tenia lletra, "Raspall", "Els tres desigs", "La gallineta roja"... i una pila de títols més. En Massagran, l'Astèrix i l'Obèlix amb el seu Idèfix, en Tintín amb el seu Milú, el Capità Haddock, en Tornassol i els germans Dupond i Dupont... són personatges que em van acompanyar durant molts i molts anys. Recordo a la mare insistint que deixés de llegir una estona i que sortís a jugar quan, de més gran, endrapava llibres i més llibres, absorta.

Llegir em proporcionava un plaer difícil de descriure amb paraules, un benestar profund combinat amb una pila d'emocions que vivia en sintonia amb els personatges... Encara ara, llegir m'aporta una calma i una quietud que m'enganxen. He crescut i he après molt, llegint.

I segueixo creixent i aprenent, però ara sobretot, escrivint... és curiós, perquè mentre escric, experimento el mateix benestar de la lectura, connecto amb les emocions dels personatges que hi surten i sento una calma i una serenitat que enganxen!

A casa nostra hi ha contes i llibres per tot arreu... mai he obligat als meus fills a llegir-se'ls, tot i portar la contrària a les recomanacions de les seves mestres. En tinc dos que endrapen llibres com ho feia jo i l'altre, doncs no... li costa una mica més, tot i això, també gaudeix de la lectura, quan troba un llibre que l'atrau i li agrada, sobretot si el llegim a mitges...

Escriure s'ha convertit en una part important de la meva feina. Primer va néixer la Berta, la meva filla de paper, amb ella hem escrit 5 contes que ha publicat l'Editorial Omniabooksi que parlen d'emocions, d'empatia, d'escolta activa, d'autoestima, de conflictes i de comunicació afectiva. Amb ella he après moltes coses del món editorial i he conegut la figura de l'il·lustrador/a. Igual que jo, que al cap hi tinc paraules, ells i elles, hi deuen tenir imatges. És fascinant la seva tasca!

Després dels Contes de la Berta, van arribar els "6 contes per aprendre a ser feliços" , que el curs passat, van donar peu a la 35a Edició del Concurs BBVA de Dibuix Escolar, en aquest cas, els il·lustradors i les il·lustradores, van ser els 41 premiats i premiades del concurs, nens i nenes de 6 fins a 12 anys d'escoles de tot Catalunya, els organitzadors del concurs van rebre més de 1.000 dibuixos! En aquests contes s'hi parla d'emocions, de conflictes, d'empatia, de felicitat, d'autoestima...

Aquest any, hi he tornat! Els "6 contes per créixer", que he escrit per la 36a edició del concurs, també són d'Educació Emocional, com tot el què he escrit fins ara... Aquesta vegada, a més d'emocions, s'hi parla de la frustració, de l'angoixa, de vincles, de meditació i sobre assetjament escolar o bullying.

Poder escriure és un regal que em fa la vida, em sento afortunada i tremendament agraïda, per això utilitzo el hagstag #MoltMésQueunaFeina, perquè per a mi, escriure contes, va més enllà de ser una simple feina.

Una abraçada!