Manual per entendre el teu fill adolescent

BarcelonaL'arribada de l'adolescència és una muntanya russa tant per a qui enceta aquesta nova etapa com per a la família. Què passa a escala emocional quan un nen o una nena entra en l'adolescència? Genèticament, ho viuen de la mateixa manera els dos sexes? Quines són les emocions que més s'accentuen? I, sobretot, quant dura aquesta època?

El professor i investigador de la Universitat de Barcelona especialista en genètica, neurociència i biologia del desenvolupament David Bueno explica quins són els canvis més importants. L'investigador acaba de publicar amb Maria Tricas Emocions a dojo. Quina aventura! Guia pràctica per viure les emocions amb el cor i el cervell (Bindi Books).

No hi ha cap edat determinada, depèn de cada persona. El que sí que està clar és que l'adolescència comença amb la pubertat, un període de canvis fisiològics associats a la maduració de l'aparell reproductor i que s'ha avançat entre nou mesos i un any des de mitjans del segle passat. El motiu? "La pubertat comença quan uns programes genètics detecten que el cos acumula prou energia per poder suportar tots els canvis associats a l'adolescència, i com que en les últimes dècades es menja millor, potser no en qualitat, però sí en quantitat, aquest llindar mínim d'energia s'assoleix una mica abans", puntualitza Bueno. Pel que fa a la neurociència, el tret de sortida de l'adolescència és quan hi ha canvis de comportament associats al cervell.

Que la zona del cervell anomenada amígdala, que és on es generen les emocions, es torna hiperreactiva. Això fa que els adolescents responguin més ràpidament i amb molta més intensitat a qualsevol situació emocional. "Això és bo. Aquests alts i baixos que tenen s'han de produir perquè les emocions són patrons de conducta que es posen en marxa automàticament davant d'una situació que requereix una resposta immediata", explica Bueno. Però per què són hiperreactives? Perquè els adolescents s'estan enfrontant per primer cop a situacions d'adults sense ser-ho i sense tenir la seva experiència; per tant, en molts casos no saben si estan davant d'una amenaça, una oportunitat o senzillament una situació neutra. "Davant del dubte activen una emoció, ja que la part reflexiva sempre és més lenta", apunta Bueno.

La por, sobretot davant d'una oportunitat o una amenaça, i l'alegria. "Aquella alegria desmesurada que de vegades mostren i penses que no n'hi ha per a tant és perquè s'estan socialitzant amb els seus iguals, que és amb qui han de construir la societat del futur. Tenen aquelles explosions d'alegria per integrar-se en el seu grup", explica l'investigador.

Bàsicament, quan les emocions poden ser lesives per als mateixos adolescents i el seu entorn. És normal que un dia estiguin tristos perquè hi ha moltes situacions a les quals responen d'una manera, no els funciona i això els deixa tocats. Ara bé, quan estan tristos molts dies seguits és un senyal d'alarma perquè pot derivar cap a una depressió.

Un segon exemple: si un dia es posen agressius no passa res, és símptoma que no saben sortir d'una situació concreta, però quan fa molts dies que parlen i contesten malament o es barallen s'ha de buscar què hi ha en el seu entorn que ells viuen com una amenaça. I encara un tercer exemple: quan els fa por sortir al carrer per parlar amb altres adolescents. "Si qualsevol d'aquestes emocions s'allarga en el temps s'han d'activar els mecanismes d'alarma", alerta Bueno.

El cervell es va construint amb la interacció amb l'ambient i, segons com sigui aquesta interacció, ho fa d'una manera o d'una altra. En aquest sentit, s'ha detectat que els adolescents són més agosarats a través de les xarxes que quan es veuen cara a cara, per això el ciberassetjament és tan dolorós per a qui el pateix i tan fàcil per a qui el provoca. A més a més, escriure els dificulta la relació persona a persona, que és molt més completa. "Quan parles per les xarxes ho fas a través de text, quan estàs en persona veus com ho diu, quins gestos fa, quina olor fa, per tant, perceps moltes més coses i és una situació més complexa de gestionar".

A l'adolescència es descobreix què és l'atracció sexual cap a una altra persona i això els genera "molts maldecaps". La sexualitat humana és més complexa que la de qualsevol espècie animal perquè hi ha tres elements que se superposen i que influeixen l'un en l'altre. El primer, l'òrgan reproductor, si es tenen testicles o ovaris. El segon, com se sent la persona i tota l'escala de grisos que hi pot haver. "S'ha de respectar quin és el lloc on ells se senten més còmodes, però per fer-ho necessiten explorar i conèixer-se a si mateixos", apunta l'investigador. I el tercer element és per qui se senten atrets, i aquí les respostes són diverses, segons Bueno: "Es poden sentir atrets per persones del seu propi sexe, per l'altre, pels dos o, senzillament, per cap".

Entre els 17 i 19 anys per entrar a l'etapa de joventut, que encara no és tan estable com l'adulta. "Amb aquesta edat ja es comencen a estabilitzar cap a les emocions pròpies d'un jove, però per gestionar tota aquesta part emocional és imprescindible la part reflexiva, que també madura durant l'adolescència. "Madura biològicament per una sèrie de programes genètics, però, també, per una interacció amb l'ambient, la cultura, la societat, el sistema educatiu que valori la reflexió i, això, depèn molt dels pares, de si són més impositius o més dialogants", explica Bueno.

Però també hi ha un altre factor clau perquè remeti aquesta etapa: "Els adolescents només deixen de comportar-se com a tals quan el seu entorn d'adults els valora i els reconeix com uns iguals amb drets i deures i, aquí, a vegades els adults fallem", explica l'investigador. "Quan el fill ja ha superat aquesta edat tu continues sent la mare o el pare, i continua sent casa teva, però has de respectar la seva recentment estrenada adultesa, és una mica com si vivíssim en un pis d'estudiants on l'estabilitat arriba gràcies a acords: un dia neteges tu, un altre compro jo, etc."

Un adult es queda atrapat en l'esclat emocional d'un adolescent quan no madura la seva part reflexiva. Hi ha vegades que és per motius biològics, però també pot ser per situacions ambientals. "El cervell s'adapta al que troba; per tant, si l'ambient durant l'adolescència és molt conflictiu, amb amenaces constants, la resposta sempre serà impulsiva i només s'activarà la part emocional", apunta Bueno.

Què es pot fer per revertir-ho? "L'ideal seria evitar situacions de conflictivitat a tots nivells: familiar, educatiu, social i polític i, quan ja ets adult, buscar espais que et permetin reflexionar. El cervell és plàstic; per tant, pots acabar de madurar molt més tard, però sempre que propiciïs la reflexivitat", conclou Bueno.