Els joves de l’ara mateix

L'ús d’internet ha fet batejar la generació dels adolescents actuals amb l’expressió 'ara mateix'. Com que la informació és a un clic del dit de la mà que prem el botó del mòbil (o qualsevol altra pantalla), tot ho poden saber justament quan ho volen. “El cervell no ha canviat d’una generació a l’altra, però sí que ho ha fet la manera com pensen”, assegura, amb estudis a la mà, el professor dels estudis de ciències de la salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Diego Redolar.

“Avui sabem que l’experiència pot alterar l’ús que fem de la informació genètica, la qual cosa modifica l’estructura i el funcionament cerebrals”, explica en altres mots el professor. De manera que el mateix pensament, que deriva de l’activitat del cervell, pot modificar el funcionament del cervell, que és com dir que “el cervell es pot canviar a si mateix”, segons Redolar. Seguint aquest fil, el professor de la UOC sosté que “el cervell té una maduració llarga, no s’acaba de formar fins als 20 anys”. Durant l’adolescència, la maduració d’algunes regions, com l’escorça prefrontal, no està feta. “L’escorça prefrontal és una regió clau per a la memòria operativa, per a les funcions executives, per a la presa de decisions”. És a dir, “per al control cognitiu”. “Com que no està madurat, ens permet adequar les escales de valor, els judicis, els raonaments, a la societat on vivim en funció de les experiències que hem tingut”.

Què tenen en comú els jocs d’ordinador i les xarxes socials?

Segons Marta Portero, professora de psicobiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en neurociència, els jocs d’ordinador i les xarxes socials tenen dos punts en comú: La relació social i la resposta són immediates, i demanen, doncs, poc esforç o perseverança. Acostumen a associar-se a un reconeixement social, fet que és gratificant a curt termini per al nostre cervell. A més, activen els circuits neuronals del reforç i per això es busquen sempre que es pot. “Un cervell adolescent sempre és més sensible a aquestes situacions”, alerta Portero. I és així per tres motius: perquè té els circuits neuronals de la recompensa més actius; perquè té més necessitat de reconeixement social, i perquè l’escorça prefrontal (que permet l’autocontrol i la inhibició) encara no ha acabat de madurar.

“No obstant això, aquesta flexibilitat també fa que si introduïm algun factor extern (com les tecnologies digitals) es pugui influir en el funcionament en l’edat adulta”, afegeix. Aquest factor podrien ser les tecnologies digitals, que “usades contínuament i en etapes primerenques poden fer que una part de l’escorça prefrontal (o altres estructures involucrades en xarxes neurals) funcioni de forma diferent en l’edat adulta”, afirma Redolar.

Així doncs, una criatura que hagi fet servir la tecnologia “tindrà un cervell que treballarà de manera diferent”, perquè tindrà unes altres estratègies cognitives. “Encara no sabem si serà bo o dolent”, però sí que és clar que “el seu cervell no estarà preparat per a l’espera”.

HO VOLEM ARA!

La poca tolerància a l’espera deriva de la rapidesa amb què el seu cervell està acostumat a obtenir el que busquen. “Recordem què fèiem nosaltres, quan teníem la seva edat, a l’hora de preparar treballs, per exemple”, diu Redolar. Anàvem a la biblioteca, buscàvem en llibres i això suposava trigar hores, potser dies, per trobar el que volíem. “Des de la neurobiologia sabem que el substrat nerviós del reforç és, per definició, poc tolerant a l’espera, però ara, amb l’ús d’internet, ho és molt menys”, diu el professor. I aquesta és la diferència entre els adolescents actuals i els d’abans.

El substrat nerviós del reforç s’activa sempre que perseguim un plaer, i això explica la seva poca tolerància definitòria. L’obtenció de saber (informació) també l’activa, i és aquest fet el que provoca que l’ús d’internet sigui tan addictiu, perquè provoca plaer. També hi ha un altre factor que explica l’addicció, o si més no la quantitat d’hores que passen connectats a les pantalles, i és el fet que poden saber en tot moment què fan els seus amics o companys. “Tenen informació en temps real de les seves xarxes d’amistats, i això també els augmenta el desig d’estar-hi connectats”, diu el professor de la UOC.

Aquesta addicció és ben coneguda pels directius de Silicon Valley, que no deixen que els seus fills facin servir ordinadors ni mòbils quan són petits. “El magnat informàtic Bill Gates ha assegurat que els seus fills no han fet servir els mòbils fins als 14 anys”, sosté el professor de la UOC.

CERVELL I PANTALLES

En el marc del Programa d’Educació Audiovisual, de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, la crítica de televisió Mar Pons va visitar el 17 de maig passat (Dia Mundial d’Internet) l’Escola Labouré, situada al carrer Elisabets de Barcelona, per parlar amb els alumnes d’ESO sobre l’impacte al cervell de l’ús de les pantalles. “Els vaig explicar què era la poda sinàptica que té lloc durant l’adolescència, i que fa referència a l’eliminació de neurones dèbils per afavorir un processament mental més madur i eficient, per entrar a l’etapa adulta, en resum”, diu Pons.

Ara bé, “el consum excessiu de pantalles interfereix encara més en aquesta poda, i a més fa que les neurones quedin com en un estat d’embriaguesa, com es va explicar a aquells alumnes d’ESO”. Per això, després d’hores davant la pantalla, pot ser que els costi expressar-se i fins i tot pensar. Les neurones actuen com si estiguessin embriagades.

La llum blava de les pantalles altera els cicles del son

Les pantalles dels mòbils i de les tauletes desprenen una il·luminació blava que altera el son. “La neurobiologia del son l’estudiem per ritmes circadiaris, que vol dir que la llum del dia envia un senyal al cervell, que arriba a través de la retina, perquè estigui despert”, explica el professor de la UOC Diego Redolar. A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la professora de psicobiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en neurociència Marta Portero indica que, a més, “la majoria d’activitats que es fan amb les pantalles acostumen a implicar una gran quantitat d’estímuls que activen la resposta d’alerta del cervell i dels cos”. De fet, a la nit, quan la llum solar disminueix, el cos es prepara per al descans metabòlic. Ara bé, si el cervell rep la llum blava s’altera la informació, i, per tant, el posa en fase d’activitat.

El concepte “excessiu” és important ressaltar-lo. “És excessiu quan la criatura no surt al carrer, no va amb els amics o no fa esport”, perquè els videojocs, per exemple, “se sap que faciliten algunes capacitats cognitives i visuoespacials”, diu el professor de la UOC Diego Redolar. Així que la tecnologia no és el dimoni, sinó que ho és l’ús que se’n fa: “Sobretot quan sabem que el fet de tenir interaccions socials de qualitat és un factor protector que disminueix l’estrès”. Així que si una criatura o un adolescent, pel fet de jugar molt a videojocs o estar-se davant el mòbil, “deixa de fer exercici o de sortir amb els amics, s’està perdent situacions essencials per a la bona salut cerebral i cognitiva”, conclou Redolar.