Adolescència 02/02/2019

Ensenyem-los a comunicar-se bé

L’habilitat comunicativa és clau perquè els joves expressin les seves pors, emocions i inquietuds i perquè puguin desenvolupar-se correctament en un context cada cop més divers

Esther Escolán
5 min
Ensenyem-los a comunicar-se bé  A la recerca  del millor orador Éssers socials.
 Treball en xarxa

Treballar en el desenvolupament personal i en el lideratge dels adolescents és clau perquè les seves habilitats socials en surtin reforçades. D’aquestes habilitats socials en destaquen dues: la comunicació verbal i la no verbal, elements que es posen en valor cada cop que una persona es comunica amb una altra, ja sigui en el marc de la família, de la feina, d’un grup d’amics, d’un establiment, d’una institució pública, etc. Allò que diem i com ho diem condiciona tant el missatge que volem transmetre com la imatge que projectem en la gent, d’aquí que d’un temps ençà les habilitats comunicatives ocupin un lloc fonamental en la capacitació dels adolescents des d’etapes primerenques.

Així ho explica Zaida Calafell, psicopedagoga de secundària a l’Escola Arrels: “Es tracta d’habilitats que no només impacten en el futur professional, on possiblement faran falta, sinó en el dia a dia, en l’àmbit personal i social”. La també orientadora fa èmfasi en el fet que “les persones es regulen a través del llenguatge i, per tant, tenir un llenguatge ric i amb matisos ajuda a una millor gestió de les emocions”. Emocions a les quals també fa referència Imma Prat, professora de llengua anglesa del centre. I és que, segons explica, l’adolescència es caracteritza “pels canvis psicològics i físics, l’autoestima baixa, el poc coneixement de la realitat -sovint idealitzada-, els contrastos d’humor, la comparació constant, la influència dels cànons de moda”. Tot això, en paraules de Prat, “fa que sovint els adolescents tinguin greus problemes per comunicar els seus sentiments i emocions, i, en definitiva, explicar de forma clara i sintètica qualsevol contingut d’aprenentatge, encara que hagin treballat metodologies comunicatives diverses al llarg de la seva escolarització”.

PONT ENTRE LES PERSONES

A l’Arrels, durant l’escolarització els alumnes treballen amb activitats diverses els recursos de comunicació. Ho fan a través de tallers de teatre, d’expressió corporal, de premsa escrita, d’oratòria, etc. Igualment, dins de cada àrea es duen a terme activitats d’exposició i de debat, des d’una perspectiva filosòfica o de pensament, jocs de rol, etc. “En tots els projectes que duem a terme l’exposició del treball es fa seguint els aspectes d’una rúbrica avaluativa que té com a punt clau el fet de saber expressar-se de forma clara i comunicar el contingut del projecte de forma coherent”, apunta Prat, que destaca un projecte que l’alumnat de quart d’ESO du a terme des de fa dos anys, l’elaboració d’un telenotícies.

Éssers socials. Treball en xarxa

A la pregunta de per què és clau que els infants es desenvolupin en contextos col·laboratius en què el treball en equip sigui una pràctica habitual com més aviat millor, Jordi Pla respon: “Per una raó ben senzilla, perquè l’ésser humà és un ésser social per definició”. L’ésser humà sempre estarà acompanyat de gent (família, amics, companys de feina, veïns, etc.). Tal com apunta el docent, “som components d’una societat i, com que aprenem per imitació, com més aviat es posin en pràctica totes aquestes qüestions, molt millor”. A l’escola, sense anar més lluny, des d’infantil ja es potencien aquests aspectes; a primària se segueixen consolidant (fins i tot entre alumnes de diferents cursos amb projectes com els Padrins de Lectura) i a l’ESO es treballa per projectes. També s’ha augmentat el nombre d’activitats de grup en les matèries i s’ha aplicat la tutoria entre iguals (TEI) a tercer i cinquè de primària, i a primer i tercer d’ESO. “Crec que de mica en mica anem fent camí”, conclou Pla.

Posades al servei de la comunicació amb família, mestres i amics, aquestes habilitats poden fins i tot alleujar la muntanya russa de sentiments, pors, emocions i inseguretats que acompanyen l’etapa adolescent. I és que, tal com assenyala Zaida Calafell, “les habilitats comunicatives fan la funció de pont entre les persones en una societat cada cop més individualitzada però on paradoxalment cada vegada és més important el treball en xarxa i equip”. Jordi Pla, professor de llengua catalana del centre, subratlla “la necessitat de facilitar-los eines, espais i confiança perquè ho facin”. Per a Pla, “és cabdal que hi hagi transparència comunicativa entre pares i fills, amb els mestres, i entre la família i l’escola també, perquè vegin que la comunicació és clau per a un bon funcionament de les relacions i, de retruc, també dels estudis”.

INFORMACIÓ SINTETITZADA I VISUAL

Per tal de potenciar les habilitats comunicatives dels adolescents, Youthcamp i Iceberg Visual Consulting s’han unit per crear un taller de storytelling El taller va tenir lloc a Besalú el cap de setmana del 12 i 13 de gener. Allà, un grup de coaches i experts en lideratge, comunicació i pedagogia, amb la participació d’un entrenador esportiu, van dissenyar un programa de dinàmiques, jocs i activitats físiques. Uns aprenentatges, en paraules de Lita Muñoz, cofundadora de Youthcamp, i de Javier Miguel, d’Iceberg Visual Consulting, “basats en l’experiència i la reflexió, en què els joves tenen ocasió d’adonar-se de com actuen i, alhora, saber-ne l’impacte per modificar el que calgui”. “Ells descobreixen per ells mateixos el que fan i com ho fan; es coneixen millor a través d’ells mateixos i també a través dels altres”, afegeixen Muñoz i Miguel.

Tots dos experts assenyalen com “una comunicació fluida i sincera sempre ens acosta a les persones”. En conseqüència, apunten, “com diem les coses, el llenguatge que fem servir i sabent escoltar de forma empàtica els altres fa sentir que els respectem”. Entrenar aquestes habilitats, al seu parer, “dona molta consciència de com ho fem i com ho podem fer millor”. Muñoz i Miguel subratllen com la societat actual, amb un predomini de continguts online, “demana cada vegada informació més sintetitzada i visual, i és aquí on el visual thinking o pensament visual guanya molt pes”. I afegeixen: “El visual thinking a més de plasmar-la de manera atractiva, però no només això, ja que potencia la connexió entre persones, augmenta la profunditat de la conversa, crea visions compartides i ajuda a interioritzar i treure informació molt valuosa del nostre interior”. “Per aconseguir-ho -conclouen-, cal estar preparat i obrir els ulls, la ment i el cor”.

A la recerca del millor orador

EF Education First acaba de presentar l’edició 2019 del seu concurs d’oratòria, un espai en què convida els estudiants de tot el món a expressar les seves opinions, pors i reflexions al voltant d’una pregunta central, que enguany és aquesta: “Què esperes del futur de la nostra societat?” El premi del concurs, al qual els joves d’entre 14 i 18 anys poden inscriure’s fins a l’1 d’abril, és dur a terme la seva exposició a la seu que les Nacions Unides tenen a Nova York, una experiència de la qual gaudiran els finalistes de tots els països que hi participin. Per optar al premi han de gravar un vídeo de dos o tres minuts amb la seva reflexió en anglès i compartir-lo a través de YouTube amb els organitzadors del concurs abans del 15 d’abril. Els guanyadors s’anunciaran el 6 de maig i el viatge a Nova York tindrà lloc a l’agost. Amb el concurs, EF Education First vol potenciar la capacitat d’argumentar opinions i idees per buscar solucions a problemes globals, però sobretot fomentar l’oratòria i l’aprenentatge d’idiomes.

stats