Adolescència 21/01/2017

El santuari dels adolescents

El canvi d’habitació infantil a juvenil requereix aplicar noves funcionalitats al dormitori, que s’ha de reformar amb la implicació dels fills perquè reflecteixi la seva personalitat i s’hi sentin a gust

Xavier Tedó
3 min
El santuari  dels adolescents   Consells a l’hora  de reformar l’habitació

Els fills creixen i l’habitació que els pares els havien preparat abans de néixer s’ha quedat desfasada. Ni els mobles ni la decoració s’ajusten a la seva realitat. Les necessitats dels adolescents canvien i l’habitació passa de ser una sala de jocs a convertir-se en un espai on reunir-se amb els amics, estudiar, mirar la tele o jugar a la consola. El dormitori serà ara el seu santuari, el seu refugi, el seu espai privat on recloure’s de la 'molesta' mirada dels adults. Una nova habitació que no deixa de ser el rebedor de la seva independència, quan marxin de casa. Tot i que és l’edat que costa més d’entendre’ls, els pares els poden ajudar a trobar-se millor a casa reorientant l’habitació a les seves necessitats.

És el moment en què passar temps amb els amics és més important que estar amb la família. És el període en què les joguines es guarden al traster, i la roba i els aparells electrònics acaparen tot el protagonisme. Quan arriba el moment inevitable de fer el canvi, motivat per exigències funcionals, les famílies tenen múltiples possibilitats estètiques i pràctiques, però les decisions no són sempre fàcils de prendre. L’estudi d’interiorisme de Barcelona Dröm Living dissenya i crea dormitoris a mida assessorant els pares sobre quina és la millor solució. La codirectora Laura Navarro revela que la reforma d’habitacions juvenils és un dels punts forts de l’estudi: “Les habitacions dels nadons les fan les mateixes famílies perquè els fa il·lusió, però quan els fills es fan grans ja no saben com fer-ho perquè no sigui infantil i sigui funcional”. El procés arrenca amb una reunió amb els pares, que els expliquen quines són les necessitats dels nens, les seves aficions o els seus colors preferits: “Ens endinsem en el seu món, en la seva personalitat, per adaptar-la als seus gustos”, afirma Navarro. I deixa clar: “Quan presentem el projecte els fills ja venen, ja que ens interessa conèixer la seva opinió i que sentin que els tractem com a persones adultes”.

HABITACIONS TEMÀTIQUES?

Aquest estudi defuig les habitacions de caire temàtic: “Plasmem la seva personalitat fent petits gestos de complicitat amb els seus hobbies, però que es puguin modificar en un futur perquè les seves aficions van variant a mesura que es fan grans”. Pinzellades del que són les seves prioritats, com el món del futbol ho és ara per a l’Òscar (veiem la seva habitació a la fotografia), que té les seves primeres botes o una pilota antiga a la paret. També hi ha fotos dels seus viatges perquè en volia tenir un record, que s’ha simbolitzat amb imatges en blanc i negre que combinen amb un disseny d’estil industrial, amb predomini de tons pedra que han substituït els tons blaus cridaners que hi havia abans.

“Els colors dels dormitoris juvenils solen ser grisos o blancs i negres, defugint els colors llampants propis de la infància”, anota la interiorista. Les tres parts imprescindibles d’una habitació juvenil, com remarca Navarro, són “una taula d’estudi molt gran perquè és la seva activitat principal, un bon armari per poder-ho guardar tot i un llit niu perquè es puguin quedar a dormir els seus amics; el 80% de les reformes que fem són amb un segon llit”. Si tenen germans i comparteixen habitació, l’edat en què reclamen el seu propi espai arriba entre els 12 i 13 anys. “Quan comencen a estudiar fort s’incrementen les reformes”, afirma la dissenyadora. I afegeix : “No hi ha habitacions molt masculines ni femenines, potser l’única diferència és que els nois demanen televisor per jugar a la consola i les noies un armari més gran”.

Consells a l'hora de reformar l'habitació

  • Que hi hagi espai lliure amb un bon armari per emmagatzemar-ho tot.
  • Un llit niu perquè es puguin quedar a dormir els seus amics.
  • Una bona taula d’estudi per inculcar els nous hàbits de treball.
  • Optar per colors poc cridaners com blancs i grisos.
  • Instal·lar un mirall, perquè són edats en què es miren i remiren.
  • Deixar que s’expressin amb elements decoratius que els agradin tot i no compartir els mateixos gustos.
  • Fer servir mobles flexibles que es puguin anar canviant en funció del seu canvi de prioritats.
  • Fer servir capses per guardar els seus secrets, perquè la privacitat a l’adolescència és un dogma de fe.
  • Posar-hi una minicalaixera per desar-hi els petits objectes que utilitzen més.
stats