Criatures  /  Adolescència 11/02/2022

Educació sexual a les aules, l’assignatura pendent per a alumnes i professors

Una bona educació sexual ha de partir de la diversitat

5 min
En matèria d'educació sexual, nois i noies necesiten acompanyament i facilitació

“Començàvem el primer tema parlant del nostre aparell reproductor. Era curiós veure com donaves un full amb un dibuix dels genitals interns i externs masculins i femenins a alumnes de més de divuit anys i no sabien anomenar-ne les parts”, explica Ferran Giménez, professor del cicle formatiu de grau superior d’integració social a l’Institut Ribot i Serra de Sabadell. La sexualitat segueix sent una de les assignatures pendents en la formació reglada. La que, almenys fins ara, es resolia amb una o dues sessions que servien per explicar poca cosa més que mètodes anticonceptius.

“Allò no era educació sexual, només es podia interpretar com un punt de vista clínic”, diu Giménez, que va entendre que les mancances en aquest àmbit que va detectar en els seus alumnes no eren menors, sinó que es tractava d’uns coneixements que els serien especialment necessaris quan accedissin al món laboral i haguessin de treballar temes com la coeducació i la sexualitat. “No hi ha cap assignatura, mòdul o projecte que sigui transversal i obligatori en cap etapa educativa en relació amb l’educació sexual. Això és un hàndicap molt gran perquè ens arriba un alumnat amb una disparitat molt gran de coneixements i experiències respecte a la seva sexualitat i, de vegades, això és difícil de gestionar”.

Aquest va ser el motiu pel qual l’Institut Ribot i Serra va engegar fa uns anys i de la mà de l’associació Actuavallès el projecte Diversex, una iniciativa d’educació sexual amb metodologia d’aprenentatge-servei que realitza al llarg de tot el curs. S’inicia amb una formació intensiva en educació sexual perquè després els alumnes plantegin algun servei comunitari en l’àmbit de la integració social i la sexualitat davant d’una necessitat detectada. “Intentem que el nostre punt de vista sigui d’acompanyament i facilitació. No ens posicionem com a expertes, intentem crear entorns de confiança i deixem que expressin les seves vivències per crear coneixement entre tots”, explica Júlia Collignon, sociòloga especialitzada en gènere que treballa a Actuavallès formant i acompanyant joves al voltant de les sexualitats.

Juntament amb Giménez, Collignon és coautora de Diversex (Edicions Bellaterra, 2021), una guia d’educació sexual per a professionals de l’àmbit socioeducatiu sorgida arran d’aquest projecte. Pretén ser una eina útil per implementar l’educació sexual als centres i està pensada per a professionals i alumnes de cicles formatius, de batxillerat o universitari interessats en la coeducació, la sexualitat i la prevenció de violències masclistes. “Hi hem aplicat una mirada de qüestionament des de la perspectiva feminista i interseccional, i hi hem afegit recursos pedagògics perquè el professorat que ho vulgui implementar de manera autònoma ho adapti al seu grup i als seus interessos i necessitats”, apunta Collignon, que també creu que hi ha “certa por o respecte” a abordar temes relacionats amb l’educació sexual per part del professorat, “no sé si per manca d’eines o perquè no hi ha prou formació”.

Cal acompanyar els joves en matèria de coeducació, sexualitat i prevenció de violències masclistes.

“Una bona educació sexual ha de partir de la diversitat, d’entendre que no tothom és heterosexual ni cisgènere, que no tot el sexe passa pels genitals i que cal difondre la informació des del plaer, sense vincular el sexe i la sexualitat només a la reproducció. També cal fomentar l’autoconeixement corporal i l’emocional, ja que la sexualitat són emocions”, afirma Carlota Coll, de la cooperativa Mandràgores, que treballa per incidir en l’educació sexual i afectiva des d’una perspectiva feminista a través de tallers i formacions que no només ofereixen als més joves, sinó també a famílies, educadors i professionals.

“El que més ens comenten és que els joves els fan preguntes que no saben com respondre, que se senten insegurs a l’hora de fer un taller de sexualitat perquè asseguren que no tenen els coneixements que haurien de tenir o perquè se’ls colen valors i idees de la seva pròpia educació. Per això, l’eina més potent que podem fer com a professionals és revisar-nos la nostra sexualitat”, destaca Coll.

Amb aquest objectiu, la cooperativa Mandràgores ha col·laborat en l'impuls del projecte La sexualitat des del plaer, que, des del curs passat, ha posat en marxa l’institut de Celrà gràcies al finançament dels consistoris dels pobles dels quals reben alumnes. Ho han fet amb l’objectiu que aquesta educació arribi als estudiants de secundària però també a les famílies i al mateix claustre.

Coeduca’t, el projecte del departament d’Educació

El curs 2019-2020, el departament d’Educació va engegar el programa Coeduca’t per incorporar la perspectiva de gènere, la coeducació i l’educació afectivosexual des de l’educació infantil fins a l’ESO. “A les aules, sempre que fem aquesta formació, passem un formulari als alumnes perquè la valorin. El que observem és que necessiten parlar de sexe i que, si no és amb nosaltres, ho acabaran fent amb algú altre”, explica Eva Abril, cotutora de la tutoria de Coeducació i LGTBI a l’Institut Bernat Metge de Barcelona, on s’hi ha implantat el programa. Abril, que expressa que s’hauria de parlar de sexualitat, de diversitat, de dissidència de gènere i d’orientació sexual i de desig des dels zero anys, també assegura que el següent pas hauria de ser que el Coeduca’t tingués una implantació transversal a totes les assignatures.

“L’objectiu era dissenyar algun temari de sexualitat formatiu amb cara i ulls, amb una mirada des del plaer i no des de la por, i que tingués una continuïtat de primer a quart d’ESO, però també hi volíem involucrar agents educatius. Com a professors ens hem de formar perquè provenim d’edats i mons molt diferents que no sabem res sobre educació sexual”, explica Lluís Camps, coordinador de tercer d’ESO de l’institut de Celrà. D’aquesta manera, una part del projecte anava a càrrec de Mandràgores, i l’altra, a càrrec del mateix professorat. “Cal que els nostres alumnes ens sentin propers i, tant si fem català o ciències naturals, que sàpiguen que, si els convé, també els podem acompanyar en aquest vessant”, valora Camps.

Des de l’institut asseguren que, des que van posar en marxa el projecte, els alumnes se senten més lliures de parlar d’aspectes de la sexualitat que els preocupen. “Comencen a parlar de coses que fins ara els eren molt tabú, com el gènere, com se senten o fins i tot sobre algunes agressions que han patit”, reconeix Cristina Puga, orientadora educativa i coordinadora pedagògica de l’institut de Celrà. També explica que les sessions amb les famílies, amb les quals s’incideix en l’acompanyament en la sexualitat dels fills, s’han convertit en una part molt important del projecte, si bé en un principi no podien amagar la por existent per fer una formació de la sexualitat des del plaer “molt explícita en certes coses”.

Malgrat els bons resultats obtinguts i la bona valoració del projecte, Puga també observa que la societat hauria de decidir què vol que siguin l’institut i l’escola, i què han de prioritzar. “És molt important fer educació sexual, emocional, contra el racisme, a favor de l’ecologia, però no hi ha temps per a tot. Tenim una tasca de formació acadèmica molt important que no podem deixar de banda. Si la societat ho delega tot en l’educació formal, no podem fer-ho tot bé”.

En tot cas, el punt de comunió de tots els formadors és que l’educació sexual s’hauria d’impartir abans de l’adolescència i, en aquest sentit, Giménez apunta a una solució: dissenyar una assignatura específica que comenci amb l’educació infantil i que els continguts es vagin adaptant a les capacitats de comprensió de les diferents etapes. “Abans teníem aquesta versió educativa tradicional d’espermatozous i òvuls, però no teníem més informació. Ara hi ha les xarxes. El que no contem nosaltres als xiquets, els ho contarà YouTube. Millor que ho fem nosaltres com més aviat millor perquè, com a mínim, ho farem amb criteris pedagògics”.

Educació sexual en pantalla gran a Terrassa

Del 21 al 25 de febrer, el cinema Catalunya de Terrassa acull la segona edició del Sex Education Film Festival. Es tracta d’una iniciativa sorgida l’any passat per promoure la importància de l'educació sexual sorgida d'un grup d'amics, Nadia Gumà i Ivan Albacete, que arran de la seva experiència en el sector de la sexualitat i l'educació van veure necessari divulgar la importància de rebre una educació sexual adequada. Per això, les peces projectades defensen la sexualitat lliure, la diversitat, el compromís i la reflexió. En aquesta edició, es presentaran una trentena de curtmetratges que, dividits en les categories Teens i Adults, portaran a la gran pantalla títols d’àmbit nacional i internacional. Enguany, com a novetat, el festival posarà èmfasi en la creació de material didàctic i en la dinamització d'activitats educatives per al públic escolar i per al públic adult.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Diversex' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats