PERE VALL

¿Com és la vida després de ‘Polseres vermelles’?

Cinc anys després de l’emissió a TV3 de l’últim capítol de ‘Polseres vermelles’, reunim dos dels seus protagonistes, Marc Balaguer i Nil Cardoner, perquè ens parlin de l’èxit de la sèrie i del seu present professional

Nil Cardoner, a l'esquerra, i Marc Balaguer a la dreta / MANOLO GARCIA Zoom

“Va ser una etapa de la nostra vida que recordo amb molta gràcia. La meva germana petita tenia cinc anys i em deia: «Mira aquestes noies com criden». Sí, vam viure el fenomen de les fans”, explica Nil Cardoner sobre l’època en què la primera de les dues temporades de 'Polseres vermelles' va llançar a la popularitat els seus sis protagonistes: a més de Cardoner (Roc), eren Àlex Monner (Lleó), Igor Szpakowski (Jordi), Joana Vilapuig (Cristina), Mikel Iglesias (Ignasi) i Marc Balaguer (Toni). Aquest últim també ens acompanya en la trobada, cinc anys després de l’emissió a TV3 de l’últim capítol de la cèlebre ficció televisiva creada per Albert Espinosa i Pau Freixas. “La meva mare patia amb tot això. Érem en un lloc amb molta gent... i de seguida s’inquietava. Dono les gràcies als meus pares perquè m’han mantingut sempre amb els peus tocant a terra. Quan anàvem els sis junts pel carrer era molt bèstia! Per sort, les coses es van anar calmant. És curiós conèixer l’èxit tan jove, amb 14 o 15 anys”, explica el sabadellenc Balaguer, que ara en té 23.

El gironí Cardoner, que n’acaba de fer 20, viatja amb la ment fins al moment que li van proposar el seu personatge: “Quan em van dir que el Roc feia dos anys que estava en coma, després d’haver tingut un accident, per a mi va ser una decepció. El Roc s’estava al llit mentre els meus companys de l’hospital jugaven, i era una putada. El comentari més habitual era que cobrava per dormir! A la segona temporada ja estava despert”.

UNA SÈRIE AMB VALORS

Balaguer hi interpretava un noi amb la síndrome d’Asperger, i està més que satisfet de la seva feina perquè el Toni resultés creïble: “Fins i tot hi havia gent que creia que patia realment aquesta síndrome. Un cop, a la festa major de Sabadell, se’m va acostar un noi i em va dir que jo era com ell. El seu comentari em va arribar al cor”. 'Polseres vermelles', que està penjada a la web de TV3, va fer una importantíssima tasca de divulgació i d’informació entre els joves i els no tan joves sobre malalties com el càncer o l’anorèxia, a part de reivindicar el valor de l’amistat i el respecte a la diferència.

Ens plantem al present, i tant l’un com l’altre tenen una actitud moderadament optimista sobre la salut de la seva feina i sobre la utilitat i la funció dels estudis. Cardoner, que va estudiar cinema durant dos anys a l’Escac i ho va deixar, creu que “moltes escoles haurien de renovar-se una mica”. “No pot ser que existeixi l’academicisme d’haver d’anar cada dia a classe i no donar-te llibertat per fer projectes a fora”, afirma. En un futur, al Roc de 'Polseres vermelles' li encantaria ser director, dedicar-se “al muntatge audiovisual” i “fer documentals”. “Vivim una època de molts canvis i d’inseguretat per no saber què faràs demà, i això provoca que tinguis esperances i que et sentis viu. De moment, soc molt positiu. Potser d’aquí un parell d’anys em troben tirat pel terra”, diu. Ep!, però que ningú s’espanti: Cardoner ho ha expressat amb un amplíssim somriure.

'Polseres vermelles' va ser una sèrie de referència per a tota una generació d'adolescents

Balaguer, que fa dos anys que és a l’Institut del Teatre, creu que “en l’ofici d’actor no tot ho aprens estudiant”. “Quan més n’aprenem és treballant”, afirma. Està radicalment en contra que “en alguns càstings agafin els actors i les actrius només pel nombre de seguidors que tenen a les xarxes socials”. “És un desprestigi per a la nostra feina. Tu no pots comparar un youtuber amb Shakespeare”, es queixa. A més, diu que “a l’escola hi hauria d’haver una assignatura que fos teatre, que és útil per als nens i nenes que són tímids”. “El que aprens representant una obra ho pots aplicar a la teva pròpia vida. T’ajuda a descobrir coses noves, maneres diferents de relacionar-te amb les persones”.