A l’insti he canviat d’amics

La Núria Delgado (16 anys) recorda que tot va passar a 1r d’ESO, amb el canvi tant d’escola com de població on cursava els estudis. “La primera meitat de 1r d’ESO encara vaig estar-me amb les amigues de sempre, però després tot va canviar”, recorda. Ara, quan hi pensa, troba que hi va haver diversos motius. Un és que les amigues de sempre, més extravertides, de seguida es van fer amb els nous de la classe. “Jo soc més aviat tímida, i em costava posar-me al seu lloc”, diu la Núria. Així que, amb poc temps, es va sentir desplaçada i sola. I això “malgrat que amb les amigues de l’escola ens teníem molta confiança, però el fet de ser més tímida va fer que em jutgessin”, pensa la Núria. És una teoria seva, que tampoc no ha contrastat mai, i que neix més de les sensacions que va tenir. Bé, “sola, sola, tampoc, perquè com que veia que amb el grup de les amigues de sempre no hi podia entrar perquè l’havien ampliat sense mi, doncs, me’n vaig buscar d’altres”, diu. A 2n d’ESO, la mecànica va ser si fa no fa la mateixa, però a 3r ja no va ser així. “A 3r d’ESO vaig fer les amigues de veritat, que mantinc, i no n’hi ha cap que sigui de les de primària”, diu.

I és que el concepte amistat la Núria el valora molt. “Per a mi tenir una amiga o un amic és tenir algú en qui pots confiar plenament i que t’ajuda a créixer com a persona”, diu. Un bon amic també “t’aconsella correctament”. En resum, diu, “és com una família, però la triem nosaltres”.

IDENTITAT PRÒPIA

La pedagoga i psicopedagoga Eva Font García sosté que “l’adolescència és una etapa vital en què es busquen models d’iguals per construir una identitat pròpia”. Dit amb altres paraules, és just el temps en què hi ha “les separacions reals i concretes”. I tant poden ser físiques com també d’altres àmbits, com ara de jocs o de preferències. “També fugiran de les preferències dels pares o de tot allò que els caracteritzava de petits”. El pedagog Xavier Ureta hi coincideix. “A l’adolescència es produeixen canvis físics i psicològics, i és quan es decideix quin són els amics, en funció de les afinitats, les aficions o els costums”, diu. En canvi, “els amics de la infància no es trien, sinó que sovint els escull l’entorn: les amistats de la família, l’escola on et matriculen, el lloc on passes l’estiu”. Per això, “no ha d’estranyar que les amistats de la infància no perdurin tota la vida, si no és que hi ha hagut pel mig alguna vivència que les hagi marcat”, apunta.

Quan això passa, quan l’amic de la infància no perdura, “cal preparar criatures i joves per al dol”, afirma Ureta. Les eines que hi ajudaran són la relativització i l’objectivitat. El pedagog també afirma que als fills “cal educar-los en el sentit més profund de l’amistat”, perquè serà “educar-los en la lleialtat, la solidaritat, la generositat, l’empatia, el respecte i l’estima”. De fet, és tan important treballar aquests valors que “no ens ha d’amoïnar que els joves vagin concretant quins seran els seus amics de tota la vida, que es poden comptar amb els dits d’una mà”, explica Ureta. Si es treballen aquests valors, si es tenen assumits, s’acceptaran les diferències, perquè “els bons amics accepten els defectes o les mancances amb bon humor”, diu Ureta. El pedagog també afegeix que l’amistat, perquè sigui de veritat, ha de tenir correspondència.

Un altre tema és el rol de la família i dels mestres en la tria dels amics dels adolescents. “El seu rol és orientar-los però sense posar-s’hi enmig”, alerta Ureta. És més, “és recomanable no parlar mai malament de cap amistat dels fills”, diu el pedagog. Així que “és millor interessar-se pel que fan, pels ambients que freqüenten i, quan sigui el cas, fer alguna reflexió que els ajudi a repensar la conveniència de les amistats concretes”. El millor consell, per parlar dels amics, és “la prudència i la complicitat amb l’adolescent”.

Seguint el fil dels canvis, la pedagoga i psicopedagoga Eva Font rebla el clau dient que “les separacions i els canvis van lligats amb nous interessos, als nous valors i a les diferents maneres de créixer i de vincular-se socialment”.

Per la seva banda, l’escriptora Siri Hustvedt, que va visitar Barcelona recentment, sosté que tenir un amic vol dir admirar-lo. “L’estima entre els amics, sobretot en l’adolescència, és admiració mútua pel que són i per allò que imaginen que seran en un futur”, explica l’escriptora de Memòries del futur (Grup 62). Curiosament, Hustvedt, que també és neuròloga, opina que, a mesura que les persones es fan grans, dilueixen el pensament sobre què seran els seus amics, perquè el futur comença a fer-se petit.

L’AMISTAT EN ESCENA

Si hi ha una novel·la referent quan parlem d’amistat és El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry, una lectura molt recomanable per als adolescents. Hi ha un diàleg entre el protagonista i un dels personatges que coneix, la guineu, que defineix de forma senzilla què és l’amistat:

Petit Príncep: Què vol dir domesticar?

Guineu: Vol dir crear lligams.

Petit Príncep: Crear lligams?

Guineu: Esclar. Per a mi, de moment només ets un nen igual que cent mil altres nens. I no et necessito. I tu tampoc no em necessites. Per tu només soc una guineu igual que cent mil altres guineus. Però, si em domestiques, ens necessitarem l’un a l’altre. Per a mi seràs únic al món. Per a tu, jo seré única al món...

Molt gràfic, oi?

La felicitat personal es treballa

L’amistat a l’adolescència va lligada a la felicitat de sentir-se entre iguals. I tot plegat passa en un moment vital en què, per formar-se la pròpia identitat, és millor estar amb els amics que amb tot el que ens remet a la infància. Ara bé, el filòsof Norbert Bilbeny assegura que “la felicitat es treballa”, requereix un treball personal. Com? “Tenir curiositat, estar ocupat, no competir, no recriminar, fer projectes. Tenir il·lusió sense fer-se il·lusions. Valorar sempre allò que es té, allò que ens envolta i els que ens envolten, com si es tractés del nostre descobriment i el dia d’avui fos l’únic dia per gaudir. I, mentrestant, estimar, més que esperar ser estimat”, escriu Bilbeny en el llibre Filosofia per sortir de casa (Columna). En resum, en paraules del filòsof, “el desig de felicitat i el dret a la felicitat estan lligats al fet de voler romandre individualment en el temps i al fet, també, de voler mantenir el vincle amb els altres”. Perquè la felicitat “és una aspiració personal. Cadascú la desitja a la seva manera”.