Els adolescents encara reben poca educació sexual

Recentment, SIDA STUDI ha presentat els resultats de l’impacte que van tenir les seves accions d’educació afectivosexual realitzades durant el curs 2014-2015 a més de 550 joves de 2n cicle d’ESO (a partir dels 14 anys) i de batxillerat (a partir dels 16 anys). Les intervencions, dutes a terme en diversos centres d’ensenyament catalans, tenen una durada d'entre 4 i 6 hores i estan distribuïdes en 2 o 3 sessions.

Aquestes intervencions estan validades empíricament i a partir de les intervencions mateix i de diversos formularis, SIDA STUDI pot conèixer el perfil sexual dels joves participants, l’impacte que aquestes generen entre els destinataris finals i quina valoració en fan. El suport tècnic en l'explotació de les dades es realitza des del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT) amb qui SIDA STUDI té un conveni des de fa anys. A continuació es presenten les dades més rellevants de les tres anàlisis realitzades:

Perfils sexuals dels participants en els tallers

• En relació amb les pràctiques sexuals 

En el cas dels alumnes de 2n cicle d'ESO, el 25,7% no havien tingut cap contacte sexual i el 19% havien mantingut “relacions sexuals amb penetració” alguna vegada a la vida en el moment de la intervenció, sense que es detectin diferències en la prevalença de pràctiques sexuals entre nois i noies, tot i que els nois havien practicat més la “masturbació” que les noies (95,5% i 30,8% respectivament), així com “els petons i les carícies” (87,8% i 68,5% respectivament). En el cas de l'alumnat de batxillerat, el 42,4% havia realitzat “penetració vaginal” alguna vegada a la vida amb una proporció lleugerament més alta entre les noies (49,1% les noies i 33,3% els nois).

L'edat d'inici de les relacions sexuals amb “penetració vaginal” entre el 19% de l'alumnat de 2n cicle d'ESO que havia realitzat aquesta pràctica és lleugerament més baixa en el cas de nois (13,6 anys) que en el de noies (14,1 anys). En el cas de l'alumnat de batxillerat, l'edat d'inici entre el 42,2% de joves que havia realitzat “penetració vaginal” en el moment de la intervenció se situava al voltant dels 15 anys, sense diferències entre nois i noies.

En el cas de l'edat d'inici en la pràctica del “sexe oral” (el 24,7% d'alumnes de 2n cicle d'ESO l’havia realitzat) se situava en els 11,9 anys els nois i en els 13,4 les noies. El nombre de joves de batxillerat que havia realitzat aquesta pràctica també era superior en relació amb els joves de 2n cicle d'ESO.

• En relació amb la prevenció del VIH, altres infeccions de transmissió sexual (ITS) i embarassos no planificats

 El mètode anticonceptiu més utilitzat entre l'alumnat de 2n cicle d'ESO l'últim any va ser el “preservatiu” en el 87,8% dels casos tant de noies com de nois, tot i que al voltant d'una quarta part n'havien fet un ús inconsistent. Entre l'alumnat de batxillerat també va haver-hi un ús elevat del “preservatiu per a penis” i es confirma el baix ús del “preservatiu per a vagina”. El 22,9% va declarar haver fet la "marxa enrere".

En el cas de l'última relació sexual amb penetració, entre l'alumnat de 2n cicle d'ESO, el 82,9% de nois i noies havia utilitzat el “preservatiu per a penis”. Aquest percentatge era molt similar (un 84,2%) entre l'alumnat de batxillerat que declarava com a principals motius per no usar-lo “la falta de disponibilitat” (relació sexual imprevista) conjuntament amb el fet d'estar utilitzant “altres mètodes anticonceptius”.

En la pràctica del “sexe oral”, en el cas de l'alumnat de 2n cicle d'ESO un 73,3% declaraven no utilitzar “mai” el preservatiu.

Pel que fa a les dificultats més citades en relació amb l'ús del preservatiu per part de joves de 2n cicle d'ESO que havien tingut relacions sexuals, destacava la “por d'un possible trencament”, mentre que perdia importància la “vergonya de comprar-lo”. En el cas de l'alumnat de batxillerat les dificultats més declarades eren “la por d'un possible trencament”, “la pèrdua de sensibilitat” i el fet que “talla el rotllo”. Destaca, però, que una quarta part declaraven la creença que “el fet de portar preservatius a sobre comporta que les altres persones creguessin que sempre vols fer sexe”.

El 5,2% de l'alumnat de 2n cicle d'ESO havia utilitzat el tractament postcoital; el de batxillerat era del 15,8%.

• En relació amb l'educació afectivosexual dels joves

 En el cas de l'alumnat de 2n cicle d'ESO les fonts d'informació sobre sexualitat més freqüents són els “amics” i “internet” (75,1% nois i 56,5% noies) però amb diferències entre sexes: en el cas de les noies s'informen més a través d'“amigues”, “escola”, “família”, “parella” i “llibres i revistes”; en el cas dels nois, "internet". Entre els joves de batxillerat la principal font d'informació declarada era el grup d'iguals (“amics”) i, en segon lloc, “internet” (en el cas dels nois) i la “parella” i l'“escola” (en el cas de les noies). Cal destacar entre aquest grup d'edat l'increment dels joves que declaren haver usat internet per informar-se sobre sexualitat en relació amb l'estudi anterior, que augmentava del 42% al 76% en el cas dels nois i del 13% al 23% en el cas de les noies.

 En relació amb l'educació sexual a l'escola, només el 35,1% de l'alumnat de 2n cicle d'ESO declaren haver-ne rebut abans de la intervenció realitzada per SIDA STUDI. Entre l’alumnat de batxillerat n’havia rebut el 56,3%.

Per saber l’impacte que generaven les intervencions es van realitzar els pretests (abans dels tallers) i els posttests (un mes després):

• En relació amb les habilitats personals

 Després de la intervenció (posttest) s'evidenciava que tant en nois com en noies de 2n cicle d'ESO la capacitat de negociació millorava amb la parella estable, però no era així en el cas de parelles ocasionals. En el cas de l'alumnat de batxillerat cal destacar que un cop realitzada la intervenció el percentatge de joves que realitzarien altres pràctiques que no incloguessin la penetració augmentava d'un 30,8% (pretest) a un 45,5% (posttest)

• En relació amb els mites i les falses creences que tenen a veure amb el cos i el plaer

 En el cas de l'alumnat de batxillerat s'evidencien millores un cop realitzada la intervenció (posttest) en aspectes com ara la primera vegada de les relacions sexuals amb penetració vaginal.

• En relació amb els estereotips de gènere

 Les dades mostren una persistència d'estereotips i rols de gènere tradicionals tant en nois com en noies de batxillerat, tot i que, comparativament, en tenen menys que entre l'alumnat de 2n cicle d'ESO.

• En relació amb la identitat/orientació sexual 

Un cop realitzada la intervenció (posttest) el percentatge de noies i, en major mesura, el de nois, que es defineixen com a "homosexuals", "bisexuals", "m'ho estic qüestionant" augmenta tant en els grups d'ESO com en els de batxillerat.

• En relació amb els coneixements sobre la transmissió del VIH

Segons l'indicador GARP, el nivell de coneixement de les formes de transmissió del VIH entre l'alumnat de 2n cicle d'ESO és força baix donat que responen correctament menys d'una quarta part dels joves, tot i que les noies parteixen d'un coneixement més alt que els nois; aquestes dades milloren (més entre els nois que entre les noies) un cop realitzada la intervenció (posttest). En el cas de l'alumnat de batxillerat, cal destacar que persisteixen mites com ara que el 26,1% de nois i el 20% de noies pensa que el VIH es pot transmetre compartint aliments, i aproximadament la meitat creu que la transmissió és possible per la picada d'un mosquit.

Tot i que es percep una millora un cop realitzades les intervencions (posttest), només el 25% dels joves d’ESO i el 35% dels de batxillerat tenien un coneixement mitjà o elevat sobre la transmissió de VIH i de la sida abans de les intervencions (pretest). I és significatiu que són les noies (tant a l’ESO com al batxillerat) les que demostren saber-ne més que els nois.

Conclusions

Per concloure, SIDA STUDI posa de manifest amb aquests resultats que els joves no tenen garantits els seus drets sexuals i reproductius (DSiR), ja que no disposen, perquè no se’ls proporciona, d'una educació sexual universal, de qualitat i fomentada en aquests drets des dels centres d’ensenyament.

L’única manera de no vulnerar els seus drets és incloent aquesta temàtica dins els currículums educatius de tots els centres, per tal d’aprofitar la universalitat que representa l’educació reglada. Per fer-ho és necessari comptar amb l’expertesa acumulada d’entitats com SIDA STUDI que, tal com demostren els resultats, proposen unes intervencions eficaces i que generen canvis però que, en la majoria dels casos, arriben tard (l’edat d’inici dels més primerencs en les pràctiques es dóna abans de la realització dels tallers) i no tenen continuïtat, element fonamental perquè acabin generant una promoció de la salut sexual real.

Per a SIDA STUDI, l’educació afectiva i sexual no es limita només a tractar els mètodes anticonceptius i les infeccions de transmissió sexual, sinó que comporta treballar aspectes com ara les emocions, els sentiments, l’autoestima, saber dir que no, el respecte als altres i l’assertivitat o capacitat per negociar estratègies preventives (sobretot en parelles ocasionals). Per tant, tots aquests vessants fomenten unes relacions saludables que van més enllà de la sexualitat.

Per acabar, destaquen que cal comptar també amb els joves perquè serà a través del coneixement real de les seves necessitats i visions que es podrà elaborar i fer arribar un missatge adequat i, al cap i a la fi, efectiu. De la mateixa manera, es millorarà un dels canals d’informació més utilitzats: el grup d’iguals (amics). L’estudi revela que internet s’està convertint en una de les principals fonts d’informació, potser com a alternativa a la manca d’una educació sexual, i, a la vegada, com una eina que cal explotar per acostar-se als joves.