L’aventura de dormir en un refugi de muntanya
La millora dels accessos i de la confortabilitat d’aquests espais ha fet que creixi el nombre de famílies que aposten per fer-hi parada o passar-hi una nit. Els infants hi adquireixen valors de respecte pel medi natural i aprenen a fer un ús limitat dels recursos, sovint escassos

Portar una petita motxilla amb aigua i menjar, calçar-se unes bones botes de muntanya i caminar, simplement caminar, deixant volar la imaginació enmig d’un entorn natural on no hi ha pressa ni obligacions i on els més petits se senten plenament lliures per jugar, observar, experimentar i descobrir. Un article de Rural Salut publicat a la guia digital de salut i benestar FAROS, de l’hospital pediàtric Sant Joan de Déu, conclou: “El contacte amb la natura resulta beneficiós en tots els aspectes de la vida dels nens. No només ajuda a prevenir l’obesitat, reduir l’estrès i augmentar l’autoestima, també incrementa la concentració i el rendiment escolar. A més, les funcions cognitives, les habilitats socials, les aptituds de lideratge i col·laboració, la capacitat pulmonar, la respiració, la gana i el descans milloren considerablement si passem més temps a l’aire lliure”.
Una manera diferent, i fins i tot excitant als ulls dels més petits, d’iniciar-nos en família a la muntanya és dormir en un dels molts refugis repartits pel territori. La FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya) disposa del segell Refugis en Família en tots els seus refugis guardats, un total de 13, cosa que significa que es tracta de refugis “accessibles per arribar-hi amb criatures o bé en grup, amb camins aptes per a tots els públics, ben condicionats i que ofereixen descomptes destacables per als menors d’edat”, explica Josep Llusà, responsable tècnic de refugis de la FEEC.
ELS MIL I UN COLORS DE LA TARDOR
És durant l’estiu, de juny a setembre, quan els refugis guardats tenen la màxima afluència de clients. Tot i així, durant la resta de l’any, alguns guardes obren el cap de setmana i festius o sota reserva prèvia. És el cas del refugi de Rebost (fotografia), de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC), ubicat en ple Parc Natural del Cadí-Moixeró, al terme municipal de Bagà (Berguedà), a 1.640 metres d’altitud. Anna Mañach i Cinto Vilà en són els guardes. Ella s’hi va instal·lar l’any 2000 en un moment en què l’establiment estava en molt males condicions: “Des d’aleshores hem fet moltes millores tant en l’espai interior com en l’exterior. Actualment s’hi està molt bé, no passem fred, està ben aïllat i podem gaudir de l’entorn en unes condicions immillorables. La tardor, al meu parer, és la millor època de l’any per venir i observar el bosc pintat de mil i un colors”, explica.
És per això que, com afirma l’Anna, el refugi ha vist incrementar notablement el nombre de famílies i de grups amb canalla que hi fan estada. Sigui per dinar o fins i tot per passar-hi la nit, són moltes les parelles amb fills que opten per fer una excursió de dia i fer un mos al refugi, o arribar-se fins al cim del Puigllançada, a 2.409 m d’altitud, per gaudir d’una panoràmica de la Cerdanya i dels massissos que l’envolten i acabar fent nit a Rebost: “Els més petits poden caminar molt més del que ens pensem, el problema és que a vegades els falta certa motivació. Inventar-se un joc de pistes o amagar petits tresors al llarg del recorregut els pot fer molt més divertida l’excursió -explica l’Anna-. Recordo un pare que anava de travessa amb la família i que va arribar una mica abans que la resta de la família amb un sobre a la mà. A l’arribar, els nens em van preguntar si la Bruixa Pirula m’havia donat alguna cosa. I jo els vaig entregar el sobre davant la seva sorpresa. Els pares havien trobat un recurs divertit per mantenir-los motivats”, diu.
A SOPAR A LES SET
Els refugis no són hotels, ni tampoc cases rurals o albergs. Una de les peculiaritats d’aquests espais és que s’incentiva els excursionistes a ser cooperatius, solidaris i a respectar al màxim els recursos energètics dels quals disposen, perquè sovint són escassos. “Ens llevem amb el dia i anem a dormir quan es fa fosc”, explica Xevi Generó, guarda del refugi Serra d’Ensija (FEEC), ubicat enmig de magnífics prats al vessant sud-est del cap de la Gallina Pelada (2.321 m), al terme municipal de Saldes (Berguedà). Aquesta és una altra destinació d’estiu predilecta per a famílies que volen fer una excursió d’un parell o tres d’hores des de, per exemple, la Font Freda, i que fan cim a la Gallina Pelada amb aturada al refugi per fer-hi un mos o dormir-hi. “Aquí sopem d’hora i apaguem el llum d’hora perquè generem electricitat a partir de plaques solars i cal vigilar-ne el consum; cal tirar el paper de vàter en una bossa, perquè la depuració d’aigües es fa a través de fosses sèptiques, i mengem el que s’ha cuinat perquè els productes els pugem a peu fins al refugi i, per tant, no es pot escollir”, diu Generó.
Aprendre a viure en plena harmonia amb la natura utilitzant els recursos existents, entenent que són escassos, és un altre dels aprenentatges que fan els infants que passen unes hores en un refugi. “Propiciem un entorn de respecte al medi natural, es conviu de manera senzilla en total connexió amb l’aquí i l’ara. Els adults s’adonen d’això quan veuen que no tenen connexió a internet. Una manera més de convidar-los a desconnectar”, afegeix Generó. De fet, segons Josep Llusà, “hi ha molts refugis que mantenen aquest esperit i que continuen funcionant amb les mateixes dinàmiques de fa 20 anys, amb clares millores pel que fa a confortabilitat per als clients i els mateixos guardes”. De cadascun d’ells la web de la FEEC n’ha editat un tríptic que es pot descarregar, i en el qual hi ha consells i informació per als usuaris vinculada al consum d’aigua, els horaris de descans, la gestió dels residus, el servei de restauració, l’energia i la seguretat, entre d’altres.
TOT PER NO AVORRIR-SE
Un altre dels atractius de passar per un refugi és la possibilitat de fer nous amics i socialitzar. Compartir una mateixa taula durant els àpats, compartir habitació amb altres famílies o passar llargues estones de tarda jugant a l’exterior acaben generant oportunitats per conèixer-se. “D’aquí n’han sortit fins i tot parelles! -explica Anna Mañach-. Em sorprèn a vegades quan hi ha qui truca preocupat per si els seus fills s’avorriran. La natura ens ofereix tot el que ens puguem imaginar! Només cal deixar-los temps lliure per veure com comencen a interactuar entre ells i a pensar què poden fer amb tots els recursos naturals i l’entorn que els envolta”, explica.
El refugi de Rebost disposa de nombroses excursions aptes per al públic més jove. Des d’allà surt La ruta dels arbres, una caminada circular de dos quilòmetres i mig ben senyalitzada que ens convida a descobrir els arbres més típics de la zona. Una altra proposta és fer un dels dos circuits fixos d’orientació “especial famílies” que han organitzat des del refugi per començar a iniciar els més menuts en l’experiència d’identificar les fites senyalades en un mapa. Som-hi?
Una guia amb excursions familiars
'Catalunya. 20 refugis, 32 excursions' és una guia de l’Editorial Alpina que té com a eix central la xarxa de 20 refugis que la FEEC gestiona a casa nostra. La publicació, del 2016, s’estructura per refugis, a partir dels quals es fan un parell de propostes d’excursions, explicades detalladament i que s’acompanyen amb mapes específics per a cada itinerari. També es detallen les excursions aptes per al públic familiar. Cada refugi compta, a més, amb una fitxa tècnica i una ressenya històrica i de situació. Una bona eina per descobrir els refugis d’arreu del territori, començant pel massís dels Ports, seguint per Montserrat i fins al Prepirineu i el Pirineu, on trobem la màxima concentració d’establiments.