TRINITAT GILBERT

Urbanins: Explica’m què és una ciutat

Tres arquitectes han dissenyat un taller escolar, amb el nom d’Urbanins, amb què fan dissenyar ciutats imaginables als alumnes que hi participen 

Urbanins Explica’m què és una ciutat Ciutats / FOTO: URBANINS Zoom

Tres arquitectes van entrar el febrer passat a la classe equivalent a 6è de primària de l’escola La Bressola Pompeu Fabra de Perpinyà. S’hi van estar una hora i mitja. Tan bon punt hi van arribar i es van presentar, van preguntar als alumnes per una definició de ciutat. Van intercanviar opinions. Abans que la Laia Llonch, el Marc Deu i la Marta Sorolla -els tres arquitectes creadors del taller Urbanins- els fessin arribar a una definició exacta de ciutat, els alumnes van dibuixar-ho.

Amb els dibuixos a la mà, la Laia, el Marc i la Marta van parlar-los de l’evolució històrica que han tingut les ciutats fins a arribar als models actuals. Els alumnes ja havien arribat per ells sols a una definició clara del concepte. Encara reblarien el clau posant en pràctica els coneixements.

Els autors d’Urbanins van repartir un joc de taula perquè els nens i nenes fessin d’urbanistes. “Els donem l’oportunitat de dissenyar tres ciutats diferents amb els seus edificis, però sense oblidar els espais comuns, que són les places, els carrers, els equipaments”, diu la Laia. Mentre els petits ho feien, s’adonaven de les dificultats que hi ha a l’hora d’encabir tot el que la col·lectivitat necessita. “Com que treballaven en equip, també els calia posar-se d’acord en les decisions, i aquest punt també és molt enriquidor perquè cadascú opina sobre què és imprescindible per a la vida diària en una ciutat”.

Els arquitectes van posar en marxa per primera vegada el taller el curs 2013-2014. “Vam arribar a fer 25 tallers entre escoles de Parets del Vallès, Sabadell, Cerdanyola, Terrassa, Barcelona i Perpinyà”, explica Laia Llonch. “D’entrada potser algú podria considerar que parlar de les ciutats és un tema gris, però, en realitat, és una manera de treballar les matemàtiques, la convivència, els habitatges”.

Feina transversal

Dit amb altres paraules, el resultat és una tasca interdisciplinària, que és la manera com pedagogs com Enric Prats, de la Universitat de Barcelona, indiquen que es configura la realitat. “La realitat no se’ns presenta segmentada, de manera que fins i tot es podria dir que els estudis que se centren en una sola matèria falsegen la realitat”. Prats subratlla que les criatures que a edats primerenques s’han acostat a la realitat tal com és seran més eficaços a l’hora d’entendre-la.

L’objectiu del taller Urbanins és transmetre als alumnes que “és cosa de tots definir com volem que sigui l’espai on vivim, perquè al final són el conjunt dels seus habitants els que viuen en primera persona tot el que els urbanistes hi projecten”, reflexiona Laia Llonch.

Curiosament, els arquitectes van iniciar el taller escolar després d’haver fet un buidatge exhaustiu de com tractaven l’urbanisme els llibres de primària i també mentre patien les conseqüències de la crisi del sector.

Sobre el paper

Mentrestant, a l’editorial Coco Books l’arquitectura és un dels temes estrella. Conscients que els infants tenen fal·lera per aquest tema, han publicat Dibújame una casa, de Thibaud Herem, que permet crear-ne una i també pintar-la de colors, una tècnica que es considera prèvia a la creació autònoma dels dibuixos. El llibre permet dissenyar les mateixes xemeneies de l’arquitecte Antoni Gaudí o la cúpula del gratacel Chrysler de Nova York.

En la mateixa línia, Coco Books també ha publicat Croqui s, un llibre d’arquitectura per dibuixar, de Steve Bowkett, que juga amb la semblança amb un quadern o manual de dibuix en el qual es poden trobar els edificis i paisatges de l’arquitectura moderna.

Finalment, al llibre Casas, Aleksandra Mizieliska i Daniel Mizieliski dibuixen 35 cases de tot el món, que han sigut dissenyades per arquitectes reconeguts, que sempre han innovat o millorat algun aspecte de l’estructura vital per viure. L’atractiu d’aquest llibre és que moltes d’aquestes cases semblen inventades per infants, quan el cert és que totes són ben reals.

Ciutats. Què són?

Són el lloc on viu la gent, que les acaba definint. “L’evolució urbana ens ha portat a la ciutat metropolitana actual, on s’entén que tot el territori forma part d’aquesta metròpoli; és a dir, no tan sols les extensions de sòl que ocupen els diferents models de teixit urbà: nuclis antics, eixamples o àrees residencials d’edificacions aïllades, sinó també les infraestructures, els camps de conreu, els grans equipaments, els espais naturals protegits, les masies, etc. Tot aquest mosaic, imprescindible per al dia a dia de tots, és el que concebem nosaltres com a ciutat”, aclareixen els arquitectes d’Urbanins.