Criatures 30/03/2013

Treballem per poder estudiar

Encara que sigui difícil de creure amb els temps que corren, hi ha joves que compaginen feina i estudis

Trinitat Gilbert
5 min

Els joves que treballen per estudiar són ben conscients que el dia és efímer. Per això han après a fer llistes de prioritats, a saber trobar temps al temps per fer els deures i els treballs. I, sobretot, han après a valorar molt més el que estudien.

La Isabel Sarobé estudia 2n d'educació infantil a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i treballa com a monitora de natació sincronitzada. "El fet de treballar m'ha fet ser ordenada en els estudis, perquè sé que he d'aprofitar tot el temps que tinc", comenta. És més, treballant i estudiant alhora, la Isabel fa diàriament llistes de prioritats per saber què és important i què no ho és.

Es dóna la circumstància que a la Isabel li agraden les dues activitats a què es dedica, malgrat que, de gran, s'imagina dedicant-se professionalment al que ha estudiat. Mentrestant, la feina li permet pagar-se la factura del telèfon mòbil i també una part de la matrícula universitària.

La Mireia Vera escolta atentament la Isabel, i comenta que quan treballes i estudies els dies són molt llargs. Com a mínim, els seus dies ho són. Es lleva cada dia a les 6.30 h per entrar a les 8 h a la Universitat de Barcelona, on estudia 3r de psicologia. A les 16 h ja està treballant a la botiga Calvin Klein de plaça Espanya de Barcelona fins a les 21 h. Llavors encara li quedarà tornar a casa, cap a Vilassar, on acostuma a arribar cap a les 23 h o les 23.30 h.

La vida social es ressent d'aquests horaris, esclar. "També la familiar, perquè quan arribo a casa sovint ja estan dormint". Ara bé, hi ha avantatges, perquè la Mireia assegura que ha après a valorar més els estudis, perquè sap perfectament que guanyar diners és difícil, i com que ho és, "més val guanyar-ne fent el que t'agrada, el que has estudiat".

Està d'acord amb la Isabel que treballar i estudiar alhora et fa ser més responsable, ordenat i estructurat, perquè "has d'aprofitar tots els minuts lliures". En el seu cas, els trajectes de tren i els migdies són bàsics per posar-se al dia dels estudis. Amb els diners que guanya, la Isabel paga els bitllets de tren, les factures del mòbil i les despeses diàries que li puguin sorgir.

Sacrificis

El Guillem Vives comenta que des que treballa i estudia se'n va a dormir molt tard. De vegades a les 2 de la matinada. I és que només després de sopar pot tenir la calma per fer els treballs que li demanen els estudis, disseny industrial, que cursa a l'Escola d'Art de la Garriga. "Tinc uns horaris molt mil·limetrats, perquè de 8 a 13 h treballo en una ebenisteria, i de 15 a 21.30 h tinc les classes". Sort, diu, que pot dinar a casa, cosa que li suposa un estalvi i un temps de desconnexió.

"La vida social la faig a la feina i a l'escola", continua explicant el Guillem, que està convençut que els estudis et permeten aconseguir un futur laboral millor.

Quant als estudis, el Guillem també diu que ha après a saber prioritzar què és important i què no ho és, però també ha hagut d'abaixar el seu propi nivell d'autoexigència. "Sé que no em puc exigir el màxim dels màxims com quan no treballava, però això tampoc no vol dir que em conformi amb poc".

Per la seva banda, l'Adrià Martínez (18 anys) i l'Hèctor Anton (22 anys) treballen en el mateix àmbit que estudien. L'Adrià estudia cuina i sala a l'Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona i ha treballat en pastisseries i bars que li han servit per comprovar que el que estudia li agrada. A més, en el seu cas, necessita treballar perquè li serveix de pràctiques dels estudis, perquè ha de formar-se una motxilla d'experiència, tan important com els estudis. Ah! I parla de la vida social, tan important per als joves: "No ho és per als cuiners ni per als que ens dediquem a l'hostaleria, perquè nosaltres treballem quan la resta de la població té oci".

L'Hèctor Anton, estudiant de 4t d'administració i direcció d'empreses (ADE) de la UB, treballa al departament de màrqueting i disposició d'Eismann. Va trobar la feina a la borsa de la universitat, i n'està encantat, perquè, com a l'Adrià, li ha servit per adonar-se que no s'ha equivocat amb la tria dels estudis. "Surto de la feina content, molt content, perquè veig que el temps que he dedicat als estudis m'ha servit i em servirà per a les feines a les quals em voldré dedicar". Mentrestant, com tots els joves que estudien i treballen, té tots els minuts cronometrats: de 8 a 13 h treballa; de 16 a 20 h, estudia. Tots són un exemple de com, avui, en moments en què l'economia trontolla i les oportunitats de feina no cobreixen la demanda, voler és poder.

Tocar de peus a terra

La psicòloga Mercè Conangle (www.ecologiaemocional.com), autora del llibre Exploradors emocionals (Ed. Parramon), opina que treballar i estudiar alhora fa tocar de peus a terra els joves. "També els fa assumir responsabilitats als dos llocs, i tan bon punt un jove és responsable del que l'envolta, està madurant", rebla.

Encara hi ha més punts positius, com ara que la feina i els estudis es converteixin en vasos comunicants, que un nodreixi l'altre, malgrat que, d'entrada, puguin no tenir res a veure entre ells. Per aquest motiu, la psicòloga creu que les universitats haurien de tenir horaris que permetessin concentrar les classes en una jornada, en comptes de tenir horaris partits. "Només estudiant no s'entra en la maduresa; a més, si no treballen, estan endarrerint també l'entrada a la vida laboral", alerta Conangle. En una feina hi ha molts punts enriquidors, com ara saber treballar en equip, resoldre conflictes, saber comunicar, gestionar les tasques. Tot pot servir per ser més eficient en els estudis. Tot i això, el psicòleg de l'institut Badalona 7, Domènec Luengo, considera que actualment "costa molt veure persones compromeses amb l'estudi i la feina", i sobretot "compromeses a no dependre econòmicament de ningú". Luengo afirma: "Hi ha un paternalisme mal entès, que impedeix que els joves s'emancipin, i que fa que visquin en un món idíl·lic, molt còmodament". Per això cal valorar els joves que estudien i treballen alhora, perquè fan passos per integrar-se en la vida adulta. I qui diu treballar també diu fer un voluntariat, estar en una associació o qualsevol altra ocupació, a més dels estudis, que requereixi una responsabilitat i un compromís. És la manera de recuperar la vinculació entre l'esforç i l'obtenció d'un objectiu, sigui quin sigui.

Finalment, la sociòloga Marina Subirats opina que el més útil per als joves és que estudiïn i treballin al mateix temps, perquè, si no, poden arribar als 25 anys amb molts aprenentatges intel·lectuals i teòrics però cap de pràctic. És més, si comencen a treballar de joves i s'equivoquen, no passa res, però si es posen a treballar de grans, "poden arribar a sentir pànic a l'equívoc". Certament, continua explicant la sociòloga, hi pot haver estudis que requereixen grans coneixements teòrics i que, per tant, demanen una concentració única, però, llevat d'aquests casos, és millor compaginar les dues activitats. Si ho fan, "seran joves segurs perquè sabran de què són capaços i de què no", conclou.e

stats