Tradicions que poden educar

¿Pessebre o arbre de Nadal? Què trieu? "A casa som de fer el pessebre perquè és l'única activitat de Nadal que no és de comprar ni de regalar", explica Enric Benavent, pare de tres criatures, educador i un dels participants de la web sobre pessebres http://elbouilamula.blogspot.com.es .

És a dir, el pessebre té el valor de la gratuïtat i l'austeritat i, a més, "és una activitat en què pot intervenir tothom a casa, des dels avis fins als més petits". Encara hi ha més arguments per defensar el pessebre, diu Benavent: 1) És una activitat creativa. 2) Fa que les criatures siguin observadores del seu entorn, perquè si volen reproduir la llera d'un riu, per exemple, hauran d'observar com és en realitat. 3) Les criatures que fan un pessebre i que recreen un paisatge s'estimen la natura, perquè l'han hagut d'observar primer per reproduir-la. Si tu l'observes, l'aprecies i la respectes. 4) Al pessebre també podem reproduir-nos nosaltres mateixos, amb els oficis actuals, amb la manera com anem vestits, així que també els fem valorar el moment actual. 5) Amb el pessebre estem explicant una història que forma part de les arrels del nostre poble i de la nostra cultura. És una manera de transmetre-la.

¿És més tradicional fer el pessebre que l'arbre de Nadal? "El pessebre és propi de la cultura del sud d'Europa, mentre que l'arbre és dels països nòrdics, protestants, on els arbres han tingut una importància molt ancestral i arrelada", matisa Enric Benavent.

De totes maneres, l'arbre de Nadal té un paral·lelisme amb el pessebre, perquè és la idea de portar la natura a casa. El culte a l'arbre és transcendental perquè l'arbre proporciona la fusta, l'escalf i l'abric per a una casa. Un arbre que et dóna benestar és el que trasllades a casa per venerar-lo, per guarnir-lo amb llums. Justament els llums també són importants, perquè el Nadal coincideix amb el solstici d'hivern, quan el dia es fa més llarg. Encara hi ha un altre concepte que justifica l'ús dels llums a l'arbre de Nadal. "Jesús va dir: «Jo sóc la llum»", per tant, el simbolisme de la llum prové de dues bandes, de la mateixa religió cristiana i de les festes primitives que celebraven que el dia es feia més llarg.

A Sant Hilari Sacalm, l'Enric i l'Albert Gallifa, pare i fill, cuiden durant tot l'any els arbres de Nadal, els avets. Tenen el viver Can Jover Cultius, dedicat exclusivament a fer-los créixer per vendre'ls per Nadal. "Plantem avets, de tres varietats, com qui planta patates per menjar-se-les o qui cria galls per menjar-se'ls per Nadal". És a dir, des del seu punt de vista la idea que l'arbre de Nadal és antiecològic no tindria sentit, perquè pare i fill no talen un bosc per vendre els avets, sinó que els planten i els fan créixer exclusivament per a aquesta finalitat. "Com passa amb els galls, en definitiva", diuen. La competència amb l'arbre sintètic és molt forta, perquè la gent els plega quan s'acaba el Nadal i els guarda per a l'any següent. "Però és un arbre fred, sense vida", diu Enric Gallifa. Els naturals, els que més venen, tenen 2 metres d'alçada i un cost d'uns 30 euros.

Nadal a l'escola

Mentrestant, a l'escola rural de Borredà espremen el Nadal per extreure'n el vessant més pedagògic. L'escola té inscrits 30 alumnes, que es distribueixen en tres classes. En una hi van els de P-4, P-5, 1r i 2n. En la segona, 3r i 4t. I en la tercera, 5è i 6è. Les tres aules reciten poemes de Nadal, que prèviament hauran anat practicant i memoritzant a la classe de música. En horari extraescolar assagen dues obres de teatre, basades en contes inventats pels membres de l'AMPA de l'escola. "No representem els Pastorets perquè l'escola és laica, perquè tenim criatures de diverses cultures i perquè ens sembla que és més fàcil no tancar-ho en una única creença perquè tothom s'hi senti a gust", explica l'Assumpta Duran, directora, mestra i membre del Secretariat d'Escola Rural.

La mateixa AMPA és l'encarregada de guarnir l'escola, amb elements manuals que preparen també en tallers extraescolars amb les criatures. I les tres classes fan figures del pessebre a partir d'elements reciclats. L'última activitat, la més esperada, és fer cagar el tió. La fan l'últim dia de classe. L'organització del tió és un exemple d'ajut entre grans i petits. Els grans són els encarregats de farcir el tió de regals perquè els cagui per als petits. Entre cagada i cagada, els grans fan proves als petits. "Als alumnes grans els agrada fer aquest paper de gran, d'encarregat d'una activitat, i al mateix temps els més petits s'ho passen d'allò més bé", explica la directora de l'escola. Cal dir que els grans també tenen els seus regalets, perquè fan l'amic invisible, amb els mestres inclosos, amb la condició que els regals no siguin comprats sinó fets per cada un. "L'únic que es va perdent és guarnir l'escola; la resta és ben viu, sobretot als pobles més petits, perquè hi ha més vincle amb la tradició", diu l'Assumpta.

A l'Escola Nabí, a Barcelona, les activitats de Nadal comencen per Sant Nicolau. Com que és el 6 de desembre, avancen la celebració la setmana anterior. "Sant Nicolau és el patró dels infants, i per això representem la seva llegenda, en què participa tota l'escola, ja sigui cantant o fent de personatges", explica la directora, Montserrrat Creuheras. Els personatges són tres infants de parvulari, un carnisser, una criatura de 2n de primària i el mateix sant Nicolau, que és de 3r de primària. La festa, que està oberta a les famílies, té l'objectiu d'explicar una llegenda tradicional, que en alguns països del nord d'Europa té molta més importància perquè és sant Nicolau qui reparteix joguines a les criatures. Sant Nicolau porta a l'Escola Nabí mandarines i nous, que es mengen la tarda del dia que han representat l'obra.

La segona activitat de Nadal és el concert, en què cada classe canta una nadala, a més de recitar poemes, que són els mateixos que hauran escrit en una felicitació per portar a casa. ¿Objectiu de la segona activitat? Fomentar el llenguatge i conèixer la tradició literària catalana.

La tercera activitat és la dels pessebres manuals, és a dir, fomentar la creativitat. Cada curs fa el seu pessebre amb materials diferents. I per acabar, s'ha de fer cagar el tió. Els alumnes dels cursos superiors de primària s'inventen a l'hora de plàstica una història, i porten els tions a les classes dels cursos inferiors. Els grans seran els encarregats d'explicar-los d'on ve aquell tió (una història inventada) i els faran cagar regals petits. En canvi, ells, els grans, faran l'amic invisible.

A l'escola de Vic Doctor Joaquim Salarich, aquest any no s'han abocat a les activitats de Nadal. "Ha anat com ha anat, perquè hi ha anys que sí que hem fet moltes propostes", explica la directora, Mercè Senmartí. De totes maneres, van preparar una novetat, que mai no havien fet, que és un lipdub , que van fer ahir divendres amb tots els alumnes de l'escola. I això justament ja ha sigut unabona manera de pensar en el Nadal.

Poder educatiu

Per la seva banda, Maria Vinuesa, mestra i membre de l'equip directiu de Rosa Sensat sosté la idea que tot el que passa a la societat és susceptible de ser educatiu dins l'escola. Així doncs, el Nadal ho és, però Vinuesa es pregunta "si el Nadal s'ha de treballar a l'escola, perquè cada any es repeteixen els mateixos estereotips, de manera que l'element educador perd la seva essència". Dit amb unes altres paraules, una criatura pot passar anys repetint les mateixes activitats per Nadal. "La reiteració no és el millor concepte, perquè no encaixa amb la idea de generar aprenentatges", repeteix Vinuesa. En canvi hi ha altres èpoques de l'any, com el Carnaval, que sí que permeten més originalitat. Malgrat la seva opinió, Maria Vinuesa defensa la màgia del tió, perquè "l'element màgic ens agrada a tots malgrat que sapiguem perfectament què hi ha al darrere". I si no, es pregunta, "per què el tió es fa en cases on no hi ha criatures?" Perquè la il·lusió d'intercanviar-se regals agrada.

Per la seva banda, Enric Prats, professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona, afirma que les criatures entenen molt bé la idea que una persona de fora, que no coneixen, els porta regals perquè s'han portat molt bé. "Estan en una etapa molt egòlatra i fantasiosa, per això funciona aquest concepte". Ara bé, el món de la màgia comença a trencar-se a partir dels 7 anys, que és quan es necessiten uns referents molt sòlids, i per això està bé que els pares els acompanyin en el procés.

El pas de la fantasia a la realitat és maduratiu. També hi influeix el fet que estenen més les relacions socials. "Quan comencen a ser grans parlen més amb els companys, s'intercanvien informacions, i és aquí també quan ve el descobriment de tota la realitat". Tot plegat no vol dir que els pares els hi hagin d'explicar tot fil per randa, però sí que "està bé que els facin fer una reflexió dels mites i llegendes amb què han crescut".

Prats apunta que les activitats de Nadal, sobretot les escolars, han perdut la religiositat i ara tenen una transcendència social. De fet, Enric Prats afirma que "cal no confondre multiculturalitat amb el buidatge de continguts". A les escoles catalanes s'ha d'explicar com és la tradició del país. "La tradició cristiana marca el nostre calendari, forma part de la nostra història i s'ha convertit en un fet social més enllà de la religió", conclou.