L'arribada de la calor i el bon temps és sinònim de l'època de més activitat vital dels insectes, cucs i cargols. Aquestes bestioles en moviment continu per terra o aire desperten sentiments contradictoris. Mentre que bona part dels adults es preocupen per les possibles picades, al·lèrgies o faves que puguin causar, la majoria de les criatures mostren fascinació pels éssers minúsculs. Estan seduïts per les potes i les antenes.
L'Aleix té 4 anys i assegura, tot feliç: "El que més m'agrada són les formigues negretes, però les grosses vermelles no perquè un cop em van mossegar. Els poso un palet i hi pugen. Són les meves amigues". A la Martina, companya seva de P-3, l'apassiona buscar cargols a l'hort de la seva àvia i fer-los fer curses. El Jan, de 9 anys, va més enllà i argumenta: "Els insectes són interessants perquè són tan fantàstics com éssers d'altres temps, com els dinosaures, amb tantes punxes, escates, potes i antenes! Les formigues són tan fortes que, entre quatre, poden aixecar i traslladar un saltamartí mort. És com si entre quatre persones aixequéssim un autobús amb la boca!"
Els insectes són l'espècie més nombrosa de la Terra, ja que hi ha identificades més d'un milió de varietats, enfront de, per exemple, els 240.000 tipus de plantes amb flors existents o les 4.500 classes de mamífers. Tenen un paper clau en la cadena tròfica i en la biodiversitat (pol·linitzen, airegen la terra, es mengen altres animals i alguns són fauna útil en l'agricultura ecològica, etc.). El perquè de la seducció de les petites bestioles deu tenir tantes respostes com infants fascinats hi ha. El biòleg Roger Vila, especialista en plagues, ho comprova cada cop que ha portat a la pràctica un projecte educatiu per ensenyar als professors a descobrir amb els alumnes el món de les formigues a l'aula. "Els fem tres sessions formatives i després portem un formiguer amb la reina i les obreres. La resposta és increïble. Els nens viuen de primera mà l'evolució dels ous, les larves i les formigues i com s'organitzen, i també fan una sortida de camp". Amb el coordinador del departament de didàctica de les arts i les ciències de la Universitat de Vic, Jordi Martí, estan dissenyant un dossier pedagògic per treballar el tema dels insectes a primària.
Allunyats de la natura
Vila fa poc més d'un any que ha estat pare per primer cop i la suma de la nova situació, la seva condició de biòleg i l'observació d'altres pares amb fills l'ha fet arribar a la següent conclusió: "Cada cop ens estem allunyant més de la natura i tot s'està artificialitzant massa. Hi ha pares que es blinden amb un munt de productes insecticides per protegir els fills de la picada de mosquits, d'abelles i de tots els animalons possibles. Suposo que tanta varietat d'insectes els atabala perquè no saben com enfrontar-se a la diversitat i posen en el mateix sac un escarabat -que no pica mai- i un mosquit tigre". Excepte en els casos de persones diagnosticades amb una al·lèrgia als insectes, Vila pensa: "No passa res perquè de tant en tant ens piqui un mosquit o una abella, ja que acaben funcionant com una vacuna, ens immunitzen i ens fan l'organisme més fort perquè acostumem el cos", argumenta. Tot i que és conscient que els insecticides estan autoritzats per llei i que són efectius, l'especialista considera que "se n'abusa massa, sobretot quan hi ha nens. Tenir la pastilla endollada totes les nits d'estiu és com si t'estiguessin fumant a sobre". I recorda que els insecticides són "neurotòxics i que estar-hi exposats de manera continuada pot provocar problemes de salut a llarg termini". Per això aposta per barreres físiques com les mosquiteres i les raquetes elèctriques o remeis naturals com els repel·lents amb citronella o gerani.
Temut mosquit tigre
El també biòleg i doctor en entomologia, Roger Eritja (www.eritja.com ), treballa al Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, i des que el 2004 el mosquit tigre va entrar a l'estat espanyol per Sant Cugat del Vallès procedent d'Àsia, des d'aquest centre persisteixen a frenar-ne l'expansió. Eritja reconeix: "El tigre s'ha anat estenent per Catalunya a un ritme força ràpid. No s'ha estabilitzat en absolut perquè encara li queda molt de terreny per establir-s'hi. També està present a Alacant des del 2005 i a Múrcia des de l'any passat". Quan la gent li demana quin és el millor insecticida per repel·lir aquest insecte tan agressiu, no dubta a dir: "La prevenció. S'ha de fer cas a les campanyes informatives i evitar tenir dipòsits amb aigua estancada, com els plats sota els testos, cendrers, etc., que és on crien". En paral·lel, des dels serveis públics de control de mosquits es fan campanyes integrades amb informació, educació i ús de plaguicides biològics sobre les larves.
L'expert admet que tot i que les primeres picades del tigre fan una reacció més forta que la del mosquit comú, "sembla que es produeix una dessensibilització de les persones després del primer i segon any". Els mosquits, quan piquen, inoculen una saliva que conté principis actius anticoagulants o analgèsics, que són diferents segons les espècies. "S'interpreta que el nostre sistema immunitari reconeix la saliva del mosquit tigre i amb el temps deixa de reaccionar-hi d'una manera tan forta. Cal puntualitzar que una part de la població pot no seguir aquest patró perquè hi és especialment sensible", adverteix.
Amb ànim de trencar tòpics sobre els insectes, Eritja desmenteix que els mosquits piquin més les embarassades, que triïn víctimes amb sang dolça o que els atreguin els colors vius com el groc. "Els mosquits no poden detectar a distància si tenim la sang dolça o amarga... Utilitzen olors de la pell, el CO2 de la nostra respiració. Segons les espècies, l'hora del dia i el lloc, també poden utilitzar la vista o la temperatura corporal", conclou.
