PALOMA ARENÓS

Tornar a casa. Colònies al país d’origen

Les colònies ‘L’estiu és teu’, de la Generalitat, acullen els infants de pares catalans a l’estranger amb un programa integrador

Tornar a casa Colònies al país d’origen Una població que creix / FOTO: XANASCAT Zoom

Viuen a milers de quilòmetres de Catalunya, amb les seves famílies, però durant uns dies d’aquest estiu se sentiran com en una segona llar. Formen part de la comunitat de fills amb pares o mares catalans residents a Sud-àfrica, el Canadà, els Estats Units, la Gran Bretanya, Alemanya, el Paraguai, l’Argentina o el Senegal, entre d’altres. I, tot i la distància i les dificultats, també creixen en català.

Els seus pares, sota el paraigua de l’agrupació Patufets al Món i de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), fa dos anys van demanar a la Generalitat que creés unes colònies d’estiu adaptades a les seves necessitats. “L’estiu passat es van despertar tard i van començar a organitzar-ho al mes de maig, quan les famílies que vivim tan lluny ja tenim comprat el bitllet del vol per a les vacances des del gener. Enguany, la Generalitat ha començat a organitzar-ho abans i tant de bo tinguin un resultat satisfactori”. Així ho explica Marta Garrich, una catalana mare de dos fills que viu a Johannesburg amb el seu home i és coimpulsora de Patufets al Món, juntament amb Marta Fonollosa (Ulm, Alemanya), Gemma Terés (Berlín), Monserrat Queralt (West Cork, Irlanda) i, com a última incorporació, Anna Molins.

Garrich treballa en l’àmbit del desenvolupament i fent de traductora i professora d’idiomes. Al costat de la família, ha passat els últims dotze anys entre Catalunya i Sud-àfrica. Viuen en un barri al sud de Johannesburg. Amb els fills parla sempre català i, sempre que pot, els facilita el contacte amb la llengua amb contes, vídeos, cançons... “La Leila, la més gran, que té set anys, identifica el català amb els avis. De fet, a l’estiu passa dos mesos a Catalunya i l’apunto a un casal perquè es relacioni amb nens d’aquí”, explica la Marta. I això l’ajuda amb el català. “Ara bé, quan tornem a Sud-àfrica, la seva parla quotidiana va passant gradualment a l’anglès, de manera natural”.

Compartir recursos

Aquestes mares van crear els Patufets amb l’objectiu de “compartir recursos disponibles online i experiències, aprendre més sobre la naturalesa de les nostres famílies i del projecte lingüístic i cultural que tenim entre mans, i també aconseguir que l’administració prengués consciència que aquesta és una comunitat creixent -actualment es calcula que són uns 100.000 menors catalans creixent a l’exterior- i que hi ha molt espai per donar suport a la defensa dels seus drets lingüístics i culturals”, prossegueix Garrich.

En aquest context, una de les propostes que més han empès des de Patufets, amb el suport de la FIEC, ha sigut l’organització d’unes colònies d’estiu per a catalans residents a l’exterior. “Altres comunitats a l’exterior fa anys que disposen d’alternatives així”, diuen les impulsores.

Després de mesos de negociació, el departament de Benestar Social i Família ha trobat un terme mitjà que, segons els seus impulsors, “pot satisfer totes les parts”. Per primer cop en la seva història, el Govern proposa que el programa de colònies L’estiu és teu compti amb un subprograma integrador pensat per a aquests fills de catalans a l’estranger.

El repte ha sigut difícil de gestionar. “Ens hem trobat que tenim 57 joves d’aquesta comunitat a l’exterior interessats en les estades als albergs i colònies per a aquest estiu, però cadascú necessita diferents èpoques i zones geogràfiques d’estada i és materialment impossible satisfer-los a tots. A més, cada família es compra els bitllets de vol per a les vacances amb molt de temps d’antelació”, detalla Josep Maria Serrano, director de màrqueting i producte de l’Agència Catalana de Joventut. “Per tant, com que no podíem fer unes colònies exclusives per a ells perquè no hi ha prou demanda, hem optat per oferir-los cinc estades d’entre 8 i 10 dies en diferents llocs, amb altres joves que viuen aquí. Però perquè se sentin més acollits els oferim classes optatives de català, com a reforç de la llengua vehicular amb la família catalana”, explica Serrano.

Entre 8 i 16 anys

Les estades en albergs de la Generalitat estan dissenyades per a joves d’entre 8 i 16 anys per als pròxims mesos de juliol i agost. Ara per ara -amb el període d’inscripcions encara obert-, Joventut ha rebut “una desena de peticions de famílies procedents del Quebec, Minnesota, Luxemburg, Brussel·les, Frankfurt i Asunción”, confirma Serrano, però n’esperen més. La feina de gestió s’ha fet en col·laboració amb la secretaria d’Afers Estrangers i la de la Unió Europea de la Generalitat. “Aquesta reorientació de l’oferta [barrejar catalans residents a Catalunya amb catalans residents a l’exterior] permetrà l’intercanvi sempre profitós entre realitats diferents, amb la garantia que el desenvolupament formal de les estades es realitzarà íntegrament en llengua catalana”, argumenten des d’Afers Estrangers del Govern.

Els joves catalans que viuen a l’estranger i que volen passar les colònies a la seva segona llar poden escollir entre quatre àmbits vitals: descoberta de Barcelona (de 8 a 14 anys i de 8 dies per diferents espais de la capital), excursionisme (de 13 a 16 anys, 10 dies de durada a Núria i amb inscrits que estiguin en forma), multiesportives (de 8 a 12 anys i de 13 a 16 anys, i de 8 o 10 dies, amb esports d’aventura a l’Escala, Núria o la Molina) i teatre (de 8 a 12 anys i de 13 a 16, i de 8 dies a Girona).

Els organitzadors tenen clar que, tant si els participants són catalans residents a Catalunya com a l’exterior, l’objectiu de les colònies és “aprendre a conviure, a compartir, a gaudir, tant a la ciutat com en la natura, aprofitant moments d’oci i d’aprenentatge. Aquestes estades ajuden a formar-se com a persones i són molt enriquidores”, conclou Serrano.

Una població que creix

La població catalana a l’estranger no para de créixer i ha augmentat un 9,3% en un any. Així ho confirmen les dades del Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger publicades per l’INE (Institut Nacional d’Estadística) el març passat. Segons l’informe, un total de 242.070 catalans (menors d’edat inclosos) estan inscrits als consolats espanyols d’arreu del món, una xifra que suposa un augment de 20.626 catalans en un any, el més alt de la història migratòria recent. La xifra de menors de 16 anys que viuen a l’estranger segueix una línia ascendent i això mostraria que cada cop més l’emigració afecta famílies senceres. Aquestes xifres no inclouen les persones que han adoptat la nacionalitat del país d’acollida (de les quals no es difonen dades oficials) ni les segones o terceres generacions catalanes que han adoptat, normalment, la nacionalitat del país d’acollida.