JAUME CELA & JULI PALOU

Temps tristos

No fa pas gaire va tancar la llibreria Ona. Després, la Robafaves començava la seva crisi. I ara tanca les portes la Catalònia. Li faltaven dotze anys per ser centenària. Segur que hauríem celebrat aquest esdeveniment. A l'espai que ocupaven els llibres de Cabré, Coetzee, Rodoreda, Carbó, Baudelaire, Kavafis, Cernuda, Plath, Ionesco, Sant Joan de la Creu, Roig, Levi, Marc, Shakespeare, Garcia Márquez, Calvino, Barrie, Calders, Proust, Saussure, Coromines, Williams, Darwin, Freud, i els alumnes de Barbiana, Piaget, Freinet… i tants i tants noms imprescindibles de la cultura universal, hi haurà un restaurant de menjar ràpid.

Aquesta substitució es converteix en una amarga metàfora dels temps tristos que vivim, aquest temps líquid que encara explica tantes i tantes realitats actuals. Un restaurant de menjar ràpid, això que ara en diuen fast food , un menjar preparat uniformement, que anul·la les diferències, que es presenta de manera igual a com el podem trobar en qualsevol altre restaurant de la cadena. Aquest restaurant apareix al lloc que ocupava una llibreria, que representa un espai de coneixement i de diàleg entre les diferents respostes que es donen a les preguntes que els humans ens fem. Un espai fora de la pressa del món, on pots passejar tranquil·lament i repassar, amb els dits i la mirada, el contingut d'un llibre que no és altra cosa que una activitat que fa avançar la nostra humanitat cap al bé comú. O, si més no, cap a la pèrdua de la innocència, perquè el coneixement sempre ens deixa despullats davant del món i ens exigeix alguna resposta.

Una llibreria té alguna cosa sagrada. Com una escola, com una biblioteca, perquè és un espai on conviuen les veus i avui anem mancats d'aquestes institucions de sentit. Ara ens haurem de conformar a llepar-nos les restes de quètxup que ens quedaran a les puntes dels dits.