SÒNIA SÁNCHEZ

Sortir de l'escola per aprendre

Saltar d'arbre en arbre amb tirolina, atendre la lliçó de l'holograma d'Antoni Gaudí a l'entresòl de la Pedrera o descobrir els secrets de l'Univers a través d'un telescopi gegant. Les experiències que viuen els nens fora de l'aula tenen tanta importància com les classes, i en alguns casos més i tot. "Les sortides escolars d'un dia sempre tenen un objectiu pedagògic. De fet, avui dia s'han de vincular obligatòriament al currículum", explica Jordi Puig, membre de la junta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya i expert en educació en el lleure. Tot i el seu component lúdic, les excursions escolars han deixat de ser activitats només per divertir-se i passar l'estona -un temps que queda cada cop més cobert per la família- i es fixen objectius educatius cada cop més concrets.

Les entitats que es dediquen al lleure educatiu coincideixen a destacar la tendència actual a la superespecialització en les demandes que reben de les escoles. "Cada cop es busquen sortides més específiques, que ofereixin un contingut determinat o fomentin un valor concret. Fins i tot les activitats d'esports d'aventura com les que es fan als boscos verticals (salts amb tirolina) no busquen només passar-ho bé o estar en contacte amb la natura, sinó treballar aspectes com la superació personal", explica el responsable d'Eix Estels, Jaume Ramos. Així com els cursets de coaching s'han introduït amb força a les empreses, les escoles també tendeixen cada cop més a buscar sortides escolars que fomentin valors relacionats amb la intel·ligència emocional, com "el lideratge, la confiança i les dinàmiques de grup", explica Ramos. Hi ha fins i tot entitats, com la fundació La Granja, al Montseny, que estan especialitzades en activitats de lleure centrades en l'educació emocional.

"El que també s'ha posat molt de moda són els esports d'aventura", apunta Jordi Puig. En aquest sentit, el pedagog demana a les escoles i el professorat que no es deixin enlluernar per la innovació i l'espectacularitat d'aquestes activitats i que "tinguin molt en compte quins valors aporten i si estan adequades a l'edat dels alumnes" abans de programar-les, ja que cal vigilar els aspectes de seguretat.

Puig destaca més aviat els grans beneficis de les sortides culturals. "El sistema museístic català ha canviat moltíssim en els últims deu anys i tots els museus tenen ofertes pedagògiques de molta qualitat. Els nens ja no van al museu a mirar una vitrina, a ser espectadors passius, sinó a participar-hi i a viure una experiència, amb activitats que els ajuden a interioritzar el que estan aprenent", assenyala el pedagog.

L'elecció és de l'escola

Però el ventall de sortides escolars és inacabable. L'especialització pedagògica que assenyalaven els experts s'ha traduït inevitablement en una multiplicitat infinita d'opcions. Cada centre escolar escull les seves sortides, amb una previsió anual o trimestral, en funció de criteris diversos, ja que no existeix cap indicació concreta sobre aquest tema per part de l'administració. El que tenen en compte principalment els equips docents és el currículum i els aspectes que cal reforçar en cada grup concret de nens.

"És molt habitual que en el primer trimestre del curs l'objectiu de les sortides escolars sigui cohesionar el grup i que els nois es coneguin entre ells, amb activitats que fomentin aquests valors. Més endavant, les excursions ja s'orienten a qüestions concretes del currículum que es volen treballar i a final de curs -sobretot a sisè de primària o quart d'ESO- s'acostumen també a fer sortides de celebració", relata el responsable de sortides escoles i director del servei de colònies de la Fundació Pere Tarrés, Aleix Llobet.

Les qüestions medi-ambientals, relacionades amb la sostenibilitat i la protecció del planeta, i els temes de cooperació i integració multicultural són les dues àrees que, segons Llobet, s'han desenvolupat més en les sortides escolars en els últims anys, gràcies al creixement de la consciència social ecològica i de la diversitat que la immigració ha portat a les aules en els últims deu anys.

No s'escapen de la crisi

També s'acostumen a aprofitar les sortides escolars per transmetre i enfortir les tradicions catalanes, com la castanyada i el tió per Nadal.

De fet, Pep Montes, gerent de la patronal del lleure Acellec, assenyala: "Tant les sortides com les colònies formen part de la tradició educativa catalana i són una peculiaritat del nostre sistema educatiu que hi aporta molt de valor". Un model, però, que podria estar "en perill" per la crisi i les retallades, adverteix.

La situació és diversa i el balanç no serà possible fins al final de curs, perquè molts centres programen les sortides amb poca antelació, però "des del 2008 hi ha una lleugera tendència a la baixa" en les sortides escolars, admet també Ramos. Algunes escoles han reduït aquest tipus d'excursions per poder mantenir les colònies de tres o més dies, però d'altres ho han fet justament al revés. "En molts casos s'està substituint les colònies per sortides d'un dia. La proporció ha variat molt en detriment de les colònies", assegura Montes.

El preu d'una excursió pot anar dels 10 als 40 euros, en funció del transport i recursos que requereixi. "També suposen un esforç addicional per al professorat del centre", que ha de complir amb unes ràtios d'acompanyant-alumnes que sovint obliga a contractar personal extra, afegeix Puig.

Famílies i escoles s'han hagut d'estrènyer el cinturó, i això ha afectat també aquestes activitats. Però, com destaca Ramos, els pares són molt conscients de la importància que té l'educació fora de l'aula i estan fent un gran esforç per mantenir-la.