El primer indici que va fer pensar a l'Emma (34 anys) que estava embarassada és la tranquil·litat que sentia. El segon van ser les nàusees que li arribaven a la boca quan feia la dutxa del matí, sense esmorzar. Quan menjava ja l'hi passava, però entre la calma i les nàusees tenia dos motius per pensar que tenia un fill a la panxa. Ara bé, tampoc no les tenia totes, perquè va trigar 10 mesos a quedar-se embarassada. Tant la seva parella com ella en tenien moltes ganes, però no va ser immediat. L'Emma recrorda: "Al final estava gairebé obsessionada, perquè m'anava tocant els pits per veure si me'ls trobava inflats i m'indicaven que estava embarassada".
Hi va haver un dia que va pensar que ja n'hi havia prou d'estar tan atenta a possibles indicis, i va ser llavors quan van arribar la tranquil·litat i les nàusees a la dutxa. L'endemà de les primeres basques, el Dia de la Mercè del 2009, es feia la prova del Predictor. "El tenia a casa de feia mesos, perquè un dia volíem fer un cim de 3.000 metres i em pensava que podria estar embarassada. Abans de fer el cim, vam aturar-nos en una farmàcia per comprar-ne un, però al cap de l'estona em va venir la regla, i el Predictor es va quedar intacte". El cas és que el Predictor va ensenyar les dues ratlles de color rosa, i a partir d'aquí es va dissipar la recerca de sospites. Estava segura que estava embarassada. Avui el fill, el Joan, té 2 anys i 4 mesos, i imita la panxa de la seva mare posant-se una pilota sota el jersei. L'Emma torna a estar embarassada, de la seva segona criatura.
I en aquest segon cas es pot dir que sap del cert que estava embarassada des del quart dia de l'embaràs. Per Carnaval es va trencar el peu i va haver d'anar a l'hospital. Abans que li fessin cap prova li van preguntar si estava embarassada. Ella va respondre que potser sí, perquè amb la parella havien decidit anar a buscar el segon fill. Els metges li feien la prova de l'embaràs, però sortia negativa. Li van enguixar la cama i la van enviar a casa. "La prova havia sortit negativa, jo em trobava bé físicament, però el cap em deia que estava embarassada. Tenia el pensament ben clar que ho estava", diu l'Emma. Per això quan li van receptar heparina perquè la sang no se li coagulés, perquè tenia la cama mobilitzada, va decidir comprar un Predictor.
El Predictor va tornar a ensenyar les dues ratlles rosa. Estava embarassada, segons els seus càlculs, de quatre dies. El dia 1 de l'embaràs havia estat el matí que havia anat a l'hospital. "El ginecòleg em va explicar que en situacions tan recents és normal que la prova que em van fer a l'hospital sortís negativa". Si en el primer embaràs l'Emma havia tingut indicis físics clars, en el segon el seu cap l'havia encertada a la primera.
Com detectar-ho
Per la seva banda, Elisa Llurba, adjunta del servei d'obstetrícia i mare de tres criatures, explica que ella va notar tots els possibles indicis que poden fer pensar a una dona que està embarassada. El primer és el retard en la menstruació. Després, l'augment del volum dels pits. També el restrenyiment, l'abdomen inflat, les nàusees o vòmits i, fins i tot, petites pèrdues. "Les pèrdues poden fer pensar que són com menstruacions, però no ho són, perquè l'embrió s'està acabant d'implantar a la paret uterina".
En aquest sentit, l'obstetra de Salut de la Dona Dexeus, Eva Meler, argumenta que la culpable de les nàusees i vòmits dels primers dies d'embaràs és la coneguda com l'hormona de l'embaràs, de nom gonodrotropina coriònica humana. En canvi, la somnolència, molt típica també de la dona embarassada, és per culpa de la progesterona, produïda pel mateix ovari.
Finalment, Patricia Zabala, ginecòloga i obstetra de l'Institut Marquès, indica que per sortir de dubtes hi ha dues maneres de detectar l'embaràs. La primera és la que està més a l'abast, que és el test d'orina, de venda a les farmàcies. Els aparells detecten l'hormona de l'embaràs, que se segrega amb l'orina, i que per això fan dues ratlles de color rosa. De totes maneres, "cal dir que pot ser que la prova surti negativa i que la dona estigui embarassada", puntualitza. En canvi, a l'inrevés, si surt positiu, no falla mai. La segona prova és l'anàlisi de sang, que es fa en "casos de dubte en situacions delicades de salut, com ara per descartar que hi hagi un embaràs fora de l'úter", diu Zabala.
Són mètodes que avui són ben fiables i que en fan oblidar d'altres que es feien servir antigament, com la prova de la granota. Segons recorda Patricia Zabala, "s'injectava l'orina d'una dona en el sac limfàtic dorsal de la granota femella i mascle a la vegada". Si la dona estava embarassada, l'orina hauria segregat l'hormona gonadotropina corionica humana i en la granota femella provocava "la posta d'ous en les següents 12 hores després de la injecció de l'orina". Quan s'injectava l'orina en una granota mascle, l'animal ejaculava al cap de tres hores d'haver fet el test. Per tot plegat es tenia la certesa que la dona estava embarassada. Però aquest "és un mètode arcaic, que ja es va deixar de fer servir fa molts anys", conclou la ginecòloga.
