És un cordó que genera i salva vides. Durant l'embaràs, nodreix el nadó i el manté connectat amb la seva mare. Després del part té una segona vida, si la mare decideix donar-lo a un banc de sang de cordó públic. La sang de cordó umbilical, plena de cèl·lules mare, seguirà salvant vides de persones que pateixen greus malalties de la sang, com la leucèmia, immunodeficiències i problemes del moll de l'os, entre d'altres.
Aquesta cadena de generositat és possible gràcies a l'existència de bancs públics com el Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya ( www.bancsang.net ), que està formant constantment personal sanitari de gairebé tots els hospitals -tenen presència en 48 maternitats catalanes- perquè participin en la recollida i el tractament de la sang amb una garantia de traçabilitat i seguretat. I la cadena s'enforteix gràcies als centenars de mares i parelles que decideixen fer la donació voluntària a canvi de res. El doctor Sergi Querol, cap del banc de sang de cordó del BST, explica que el banc es va crear el 1995 després d'un projecte de recerca finançat amb fons públics i de la Fundació Josep Carreras i des de llavors ha rebut 17.000 donacions.
Per fer la donació, la mare ha de tenir bona salut [vegeu el complement adjunt] i firmar una autorització abans del part. L'extracció es fa un cop ha nascut el nadó i no suposa cap risc ni per a la mare ni per al fill, ja que es fa després de la secció del cordó umbilical, a la sala de parts, amb una bossa específica i amb personal especialitzat. En 24 hores es recull i es processa i se n'ha de garantir la congelació abans de 48 hores de l'extracció. "Cal destacar aquesta cadena de generositat, perquè els professionals sanitaris de cada centre hospitalari dediquen temps i esforços particulars a rebre la nostra formació i a col·laborar-hi de manera desinteressada", subratlla Querol.
El metge, que està satisfet del bon funcionament de les donacions, reconeix que, "tot i que mai són suficients", ara per ara, poden garantir que "el 95% de la gent que necessita aquesta donació tingui, almenys, una opció terapèutica". Arreu del món s'han fet 500.000 donacions i s'espera que continuïn creixent.
Fins fa pocs anys el cordó umbilical i la sang que conté no s'utilitzaven amb finalitats terapèutiques perquè era considerat material de rebuig biològic. Però es va legislar com a teixit després de comprovar que la sang conté elements capaços de generar cèl·lules sanguínies en quantitats adequades i pot ser, per tant, utilitzada per a trasplantaments, de la mateixa manera i en les mateixes indicacions que la medul·la òssia. Querol detalla que, com que és un "teixit productor de sang jove, és més tolerant i fa que la possibilitat de trobar receptors de la sang de cordó sigui més alta". "La donació de sang de cordó neix perquè tots els pacients que necessitin un donant de cèl·lules mares el tinguin. Aconsegueix l'equitat amb l'accés a una teràpia mèdica. És, per tant, una donació molt més universal", explica satisfet.
A la tercera
Els sabadellencs Berta Cobelo i Xavier Valls són pares del Xavier, de 7 anys; el Bernat, de 4, i l'Enric, de 2. Des del primer embaràs es van informar per fer la donació de cordó umbilical, però no el van poder fer fins al naixement del fill petit. "En una de les visites rutinàries, a la Dexeus, ja ens van parlar de la possibilitat de fer una donació pública. Ens va agradar la idea i ens en vam anar informant perquè coneixíem la possibilitat de guardar la sang del cordó en un banc privat. Finalment, vam veure que, a banda d'un preu altíssim, no hi ha garanties que aquestes cèl·lules mares puguin salvar la vida del teu fill i ens vam decantar per la donació voluntària al públic", expliquen.
La recollida i la preservació de la sang del cordó umbilical en un banc privat constitueix l'únic mitjà que té una família per guardar-la per a un ús particular. Els preus de la gestió i la conservació fins a 20 anys estan a l'entorn dels 3.000 euros. Però "les cèl·lules mares només servirien en el cas que la sang del cordó fos compatible amb el malalt". "Si és el mateix nen el que l'hauria de rebre, cal tenir en compte que la majoria de malalties infantils que podrien beneficiar-se d'un trasplantament de cèl·lules mare tenen una base genètica. Si un infant pateix una d'aquestes malalties, com una leucèmia, la sang del seu cordó no l'ajudaria, perquè contindria components genètics que han causat la malaltia", alerta Querol.
La família Valls-Cobelo també van arribar a aquesta conclusió i es van decantar per la donació voluntària, "perquè no suposa cap risc ni cap dolor per a la mare ni per al fill". "És una opció a la vida que ens fa estar satisfets perquè pots ajudar algú altre, i penses que, si mai et toca, algú altre et podrà ajudar", argumenta Cobelo. Amb els dos primers parts no es va poder fer perquè els nens venien amb moltes voltes de cordó i van sorgir altres complicacions. En el cas de l'Enric sí que es va donar i, segons recorda la parella, "tot va anar molt bé, amb un equip molt preparat i eficient". L'any passat la Generalitat va fer un homenatge als donants voluntaris en què ells van participar. "Fins que no t'expliquen les xifres no ets conscient de la importància que té fer les donacions de sang de cordó a un banc públic, perquè poden salvar moltes vides", raona Valls.
El programa Concòrdia
I són dades de pes. El BST ha trasplantat més de 1.300 cordons des del seu inici i, segons Querol, és el banc "que ha fet més trasplantaments d'Europa i que treballa a tots els continents". El Banc ha impulsat el programa Concòrdia per a la donació de sang de cordó, que busca que les gestants de territoris geogràfics sense banc propi puguin fer la donació. D'aquesta manera, totes les donacions de les Balears, l'Aragó, Navarra, Extremadura, Cantàbria i Andorra s'envien a Barcelona.
