Que soni la música! I creixeran feliços

Quin poder té la música que sembla que sigui l'única manera d'hipnotitzar qualsevol criatura? Per què les mares (i els pares) canten cançons de bressol per adormir i tranquil·litzar els nadons? Ens comuniquem amb els infants a través de la música pràcticament des que arriben a aquest món, perquè és el llenguatge més eficaç per transmetre emocions.

Abans de néixer, la informació que rep un nadó són els sons: el batec del cor de la mare, la seva veu, les veus del seu entorn més pròxim. Un bebè es familiaritza amb el món exterior a partir del que és capaç de percebre auditivament. Durant el primer any de vida, una criatura aprèn a desxifrar el llenguatge verbal: comença a entendre i a processar el que se li diu. Però és un aprenentatge llarg i progressiu. La música, en canvi, és un vehicle de transmissió d'emocions i estats d'ànim, que té un poder d'atracció per a qualsevol nen, capta la seva atenció i genera estímuls.

Més música

La Dàmaris Gelabert és l'autora de més de 150 cançons infantils que, per a qualsevol que tingui fills, resulten molt familiars: "Bon dia, bon dia, bon dia al dematí, la lluna s'amaga i el sol deixa sortir; bon dia, bon dia al dematí, fem fora la mandra i saltem corrents del llit!" o bé "Dilluns, dimarts, dimecres i dijous, divendres i dissabte, diumenge; set són. Set són els dies de la setmana..." Gelabert bolca la seva experiència com a pedagoga i musicoterapeuta en les seves cançons, reconegudes per aquest alt contingut pedagògic, molt útil en la formació d'hàbits i rutines i ple d'ensenyaments bàsics i valors educatius.

A través de les cançons, els nens aprenen que cal desar les joguines, rentar-se les dents, dutxar-se, asseure's bé... "La música és el llenguatge de les emocions -explica Gelabert- i permet aprendre inconscientment". Transmetre pautes amb la música esdevé "un joc de nens" més que no pas "una imposició o una ordre", de manera que resulta més "efectiu", perquè s'ha interioritzat des de "l'emoció". El que aprenen jugant i cantant ho assumiran de manera més natural i els costarà menys esforç fer-ho.

Senyal d'identitat

Gelabert defensa que la influència de la música en els nens és "global", perquè, tot i que de menuts no entenguin les paraules que els adrecem, "capten la melodia amb què se'ls parla". Per això, "quan una mare diu «T'estimo», la criatura ho rep com un reforç molt positiu, però quan canta cançons de bressol és com si ho digués cent vegades". Per això és important que pares i mares cantin a les criatures, encara que no hi estiguin avesats i els pugui generar certes reserves. Cal perdre la por, o la vergonya, i cantar cançons, perquè "cantar cohesiona", assegura Gelabert, i "les famílies que canten en situacions quotidianes estableixen vincles molt forts; per això les cançons infantils es recorden pràcticament tota la vida".

Musicoteràpia i més

En els últims anys, la musicoteràpia, l'ús de la música per tractar certs trastorns, ha estat una disciplina en auge. Dàmaris Gelabert en coneix els beneficis i els defensa. "Un nen amb paràlisi cerebral, o un que no tingui cap discapacitat -explica-, integren les consignes, cadascú al seu ritme i amb les seves limitacions, però tots adquireixen confiança en els seus propis processos". En les sessions familiars que organitza, Gelabert destaca, "més que el valor terapèutic, el vessant educatiu" de compartir moments plegats i experimentar emocions, més enllà de les dificultats de cadascú.

Però, abans de fer servir la música com a eina terapèutica, val més utilitzar-la per comunicar-se. Poseu-hi música. Perquè tot soni millor.