Preparar-se per a una cesària

"Montse, demà et practicarem una cesària i naixerà el Biel". I així va ser. Sense temps per pensar, amb poca informació, amb nervis i amb una barreja d'il·lusió i incertesa. 24 hores abans de la intervenció, la Montse Barcon ja sabia que l'endemà seria mare: "Demà seré mare? Com ho encaixo això? Anàvem tan perduts que ens vam deixar portar pels esdeveniments. Només sabia que em farien un tall a la panxa i que per allà sortiria el meu fill", explica.

Tot i haver-se preparat a consciència per a un part vaginal, a les 39 setmanes de gestació els metges van advertir la Montse que el resultat d'unes analítiques no era l'adient i que existia la possibilitat que s'hagués de fer un part per cesària: "No estava preparada per sentir allò, no entrava en el meu imaginari", diu ella. "Hi havia dos temes que durant les classes prepart m'havia saltat i eren: part per cesària i alletament artificial. Jo volia viure amb naturalitat el naixement del meu fill i la notícia em va descol·locar". Aquell divendres la Montse i el Víctor, la seva parella, van sortir del ginecòleg espantats i decebuts: "El panorama era desolador perquè fins i tot hi havia la possibilitat de cesària amb anestèsia general. Jo parint completament adormida? No... no...! Però quan t'adverteixen que és pel bé del teu fill, no t'ho penses ni un moment". El cap de setmana el van dedicar a encaixar la notícia i a informar-se sobre el significat d'un part que mai s'havien plantejat. El dimarts següent el ginecòleg va confirmar la necessitat de practicar la intervenció amb la bona notícia que no hi hauria anestèsia general: "El veuria néixer! La notícia em va reconfortar", recorda.

El dia del part tot va anar molt ràpid: "Recordo la fredor de l'espai. Estava molt nerviosa i amb la necessitat de pair el que m'estava a punt de passar. Volia més temps! Però vas a preu fet: de cop i volta noto que ja no em sento les cames i al cap de deu minuts sento plorar el meu fill!" Un mes després de la intervenció, la Montse reflexiona i explica com li hauria agradat viure el seu part: "Vaig trobar a faltar que m'informessin de com aniria tot. El meu ginecòleg i la llevadora van ser molt atents, però jo no sabia res de res. Tenia una pantalla verda davant que m'impedia veure què em feien. M'hauria agradat que els de l'equip haguessin parlat amb mi en lloc de parlar entre ells".

El Biel va néixer a les cinc en punt de la tarda, però la Montse no va poder iniciar el vincle amb el seu fill fins a les set: "Ni pell amb pell, ni res de res! Acabat de néixer, amb prou feines li vaig fer un petó i ja se'l van emportar", recorda.

Cesària respectada

L'any 2012 a Catalunya 20.617 criatures van néixer per cesària, gairebé un 27% de tots els naixements. Segons dades del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la xifra es manté força estable des del 2007. El punt màxim va ser el 2009, quan se'n van practicar 22.182. I és que tot embaràs pot acabar amb cesària si s'ha d'evitar a la mare i al nadó una situació que comprometi seriosament la seva salut. Com expliquen Enrique Lebrero,ginecòleg, i Ibone Olza, metge i cofundadora del fòrum Apoyocesáreas i fundadora de l'associació El Parto es Nuestro al llibre Nacer por cesárea (ObStare), "siguin quines siguin les raons per les quals s'ha de practicar l'operació no hi ha cap motiu per descuidar la resta d'aspectes que envolten el naixement". I afegeixen: "A més d'una intervenció quirúrgica, la cesària és un part i, com a tal, ha de ser tractada amb el màxim respecte i humilitat per part dels professionals que l'atenen".

A la consulta d'Àngels Torras, doula, terapeuta psicocorporal morfoanalista i coautora del llibre Vincles (Angle), cada dia hi passen més dones a les quals se'ls ha anunciat que se'ls haurà de practicar una cesària o que, malgrat preparar-se per al part vaginal, l'acaben tenint amb cesària: "L'acompanyament és molt important. Tant per a la mare, que probablement no s'esperava la notícia, com per al nadó, que naixerà per un canal que no tenia previst".

Tenint en compte aquestes circumstàncies, l'Àngels apunta algunes pautes que poden ajudar a viure el naixement de la manera més semblant possible a un part vaginal: "Primer, cal que la mare estigui centrada en l'ara i l'aquí mantenint la respiració lenta per al seu benestar i també per al del nadó, que tindrà la sang ben oxigenada i sentirà la presència relaxada de la mare. Segon, s'ha de mantenir l'acompanyament intern amb la criatura. Explicar-li que naixerà per un canal que no tenia previst i que finalment es podran conèixer. Tercer, demanar la presència del pare o de la parella durant l'operació. Ell/a podrà fer el contacte pell amb pell en cas que la mare no pugui. Quart, en cas que ni la parella ni la mare puguin iniciar el pell amb pell, és important respectar el postpart immediat a l'habitació amb la màxima tranquil·litat possible perquè mare i el nadó puguin iniciar el vincle i l'alletament".

Per enfortir al màxim el vincle, la professora i doula Rut Bordés recomana practicar la tècnica Alexander, un mètode de reeducació psicofísica que ajuda a establir una organització neuromuscular més equilibrada i eficient: "Ensenyem a les mares a agafar els nadons de manera que s'esdevingui una unió constant entre els dos. En casos de cesària també els donem pautes per agafar els nadons quan alleten".

Canvi de xip

"Quan penso en aquella pacient encara m'emociono", recorda Àngela Arranz, coordinadora d'obstetrícia de la Maternitat. "Era una pacient a qui se li va haver de practicar una cesària malgrat haver-se preparat per a un part natural. Quan va marxar cap a casa em va dir: «No he tingut un part natural però he viscut la cesària ideal». Si una mare passa de visualitzar un quiròfan amb por a fer-ho amb felicitat és que hem fet molt bona feina", diu.

Que mare i nadó no se separin en cap moment, que la parella acompanyi la mare durant la intervenció, que s'iniciï el contacte pell amb pell immediatament després del part, que es pugui iniciar l'alletament dins del mateix quiròfan i, sobretot, que l'operació es percebi com un moment de felicitat és el protocol que la Maternitat de Barcelona segueix en cas de cesària. Un dia tan especial s'ho val.