L'art és transformador, tant si s'observa com si es fa. ¿I si els que el practiquen són infants? Segons els experts consultats, la pràctica de l'art fa que els nens i nenes tinguin més capacitat per adaptar-se al món, els dóna seguretat i les eines per actuar. També els proporciona una manera de gaudir i de conèixer el món, els facilita eines d'estudi i de reflexió de la realitat, els ajuda a incrementar la capacitat i les ganes d'expressar-se i els fomenta l'autoestima a partir de la valoració dels propis treballs i el respecte als altres. Normalment són uns canvis lents i força invisibles però transformadors.
Ho poden comprovar in situ des de fa una dotzena d'anys els tres impulsors dels tallers infantils d'art de l'escola municipal Illa de Sabadell (sabadell.cat/escolailla): l'escultor i cap d'estudis Xavi Garriga, el ceramista i cap de tallers Lluís Clapés i el pintor Oriol Vilapuig. Tots tres són responsables de les classes setmanals adreçades a alumnes d'entre 5 i 16 anys, subdividides en quatre grups d'edats (5-6, 7-8, 9-11 i 12-16). "Partim de la filosofia d'educar la pràctica de l'art com un llenguatge d'expressió personal, a partir de treballs pràctics i vivencials. Ens interessa molt més el procés, l'experimentació i la descoberta artística que els resultats finals. Treballem amb diferents tècniques i materials i estem sotmesos a un projecte curricular, però ens agrada estar atents a l'inesperat, a navegar en la incertesa i deixar-nos sorprendre", detalla Garriga.
Referents i inspiració
"Vam començar seguint una mica l'estela dels tallers infantils Triangle de l'Escola d'Art i Disseny de Sant Cugat i gràcies al suport de l'Ajuntament de Sabadell hem anat consolidant-nos. Cada any hi ha llista d'espera per als tallers infantils d'art perquè a més de la qualitat són a preus molt assequibles", subratllen els promotors.
El diàleg és fonamental en la seva feina com a educadors i artistes i qualsevol tema pot servir de guspira. "Un dia parlàvem de les mesures i a algú se li va acudir preguntar quants nens cabien a dins d'un elefant. I a partir d'aquesta qüestió va arrencar el diàleg i la feina artística. Els nens es van haver de documentar sobre els elefants i les mesures i vam pensar diferents maneres de plasmar aquests interrogants, fins que vam fer una instal·lació al pati i van dibuixar un elefant de mida real i s'hi van posar a dintre. I vam documentar gràficament tot el procés", exposa Vilapuig.
Amb els alumnes de 9 anys han treballat sobre les llàgrimes i el plor. Quan se'ls va preguntar què els feia plorar va haver-hi tota mena de respostes: "La tristor, l'alegria, l'emoció..., però un alumne que té un pare cubà va recordar que el menjar picant el fa plorar. Doncs ell va voler fer un retrat sobre això. També han fet un llacrimàrium amb fang, un objecte dels romans per recollir llàgrimes, que ens fascinava", apunta Garriga.
A l'Escola Illa de Sabadell, materials i tècniques com la pintura, el dibuix, l'escultura, la ceràmica, la fotografia i les noves tecnologies es barregen en unes aules espaioses amb autoretrats penjats de fils, taules immenses i uns pufs flonjos on els nens descansen de tant en tant. Les activitats que s'hi fan són importants, però també l'espai que les acull. "Defensem que tothom tingui un lloc aquí, perquè com que els alumnes vénen d'escoles diferents ens agrada crear vincles i que només arribar ja sentin que aquest espai és seu i se sentin còmodes", prossegueix Vilapuig.
Cartes d'art
Tantes ganes de dialogar els ha portat a fer un projecte epistolar amb l'escola Eart (Experimentem amb l'art), del barri de Gràcia de Barcelona, i els tallers infantils del citat Triangle de Sant Cugat. Els nens de l'Eart han enviat un sobre amb diferents preguntes sobre l'edifici on treballen, un plànol i un full amb material del pati del centre i conviden els nens de l'Illa a respondre'ls i reenviar el sobre original als alumnes d'art del Triangle i tancar el cicle. Però com que l'art és tan viu i sorprenent, el projecte està prenent camins insospitats i, potser, en lloc de rebre les respostes que els de l'Eart s'esperen, s'enduran una sorpresa amb un dibuix de protagonista.
¿I els alumnes són molt exigents? Isaac Sanjuan, coordinador de l'escola Eart, reconeix que hi ha alguns participants dels tallers infantils que "tendeixen molt a preguntar si el que han fet està bé, esperen molt l'aprovació de l'adult perquè estan acostumats al sistema educatiu escolar". "I nosaltres sempre els responem: a tu et sembla bé? Quan fan una ratlla torta, pateixen. Però nosaltres no. Com a l'Escola Illa, també defensem un art més processual que un de productiu", precisa.
L'Eart (escolaeart.wordpress.com) va néixer el 1993 com una associació educativa per apropar al gran públic els beneficis de les metodologies i l'art contemporani. Però va ser amb l'ampliació de la seva seu, el 2010, quan va començar a oferir tallers d'art per a nadons d'1 a 3 anys, acompanyats dels pares, i d'infantils, de 4 a 12 anys.
Una de les peculiaritats del centre és que com que és una residència d'artistes, els alumnes dels tallers tenen contacte directe amb ells i la seva obra. "A l'espai bressol, els nadons juguen, exploren i manipulen, mentre que l'adult redescobreix un món que potser tenia oblidat", continua Sanjuan. Amb un màxim de 7 o 8 famílies, se'ls proposa un tema, un material o una acció que treballaran en diferents sessions. "Un dia es van trobar tota la sala plena de papers de diari, en un altra ocasió van treballar les petjades amb cotxets plens de pintura i fent-los circular o amb una taula de llum tapada de terra. Els nens descobrien com deixaven les petjades. Hi ha molt joc, però tot té un referent artístic real". Per primer cop, l'Eart organitza un casal d'estiu per a 24 participants de 3 a 12 anys del 25 de juny al 26 de juliol. Serà un art ben refrescant. I des de casa també podeu començar a familiaritzar els més petits amb l'art amb llibres com Goya para niños , de Marina García. Es tracta d'un volum de l'editorial Libros del Zorro Rojo, que forma part d'una col·lecció dedicada a l'art i que també permet als més menuts descobrir el treball d'altres artistes, com Picasso, Velázquez i dos catalans universals com Gaudí i Dalí.
