Pares novells: Dubtes? Respostes amb seny

Convertir-nos en pares és el canvi més important que experimentem i els primers mesos solen ser, en la majoria dels casos, els més durs, ja que el nostre fill no deixa de ser un desconegut molt fràgil que depèn totalment de nosaltres. La fins ara parella es transforma en família, i mare, pare i criatura s’hi han de familiaritzar, establir unes rutines que facilitin el dia a dia i adaptar-se, en definitiva, al seu nou rol. En aquest marc, el nounat serà l’epicentre, una idea que ratifica totalment Cristina Rodríguez, mare de la Carla, de tres mesos i mig: “El canvi més significatiu és que ara estàs al 100% per la teva filla i, mentre que abans tenies temps per a tu mateixa, per sortir o anar al gimnàs, ara tot es redueix a ella, a alimentar-la, a adormir-la, a canviar-la, a passejar-la...”

Són uns dies complicats perquè cal tenir sota control tot el que succeeix al voltant del petit -un fet provocat per la sensació constant d’inseguretat-, i això inquieta els pares. Tot i així, la Cristina reconeix: “Potser amb el segon ja no ens passaria perquè ho tens tot més per la mà”. Una inseguretat que, en paraules de la infermera pediàtrica Elisenda Serra, pot contrarestar-se: “S’ha de tenint clar quin tipus de pares volem ser, i també seguir els consells d’experts (llevadora, infermera pediàtrica, pediatre, grup de suport a la lactància, etc.) amb la mateixa filosofia”.

Sentit comú i intuïció

“El sentit comú i la intuïció són pilars bàsics a l’hora d’iniciar-se en la paternitat o maternitat”, afirma la llevadora Eva Jové. Una tasca que “requereix temps, paciència i empatia”. I ja no només ens referim a la part física i pràctica del procés, sinó que també cal treballar la part emocional i la capacitat d’adaptació a les situacions i al nou entorn. Per això mantenir la calma i una actitud positiva és clau, ja que des de l’úter el nadó percep i se li encomana l’estat emocional dels pares.

“Jo animo els pares a confiar en les seves capacitats innates i a pensar que ningú cuidarà i coneixerà millor el seu fill que ells mateixos”, apunta Jové, que també recomana a les parelles que, ja abans del naixement, triïn les persones (familiars, amics o grups de suport) amb qui compartiran la seva experiència. Com a parella és cabdal mantenir una bona comunicació, que entenguin la nova situació, que sàpiguen repartir-se molt bé els rols i formar un bon equip, ja que, com avisa la també llevadora Isabel Salgado, “els primers mesos els canvis es viuran amb molta intensitat, però, a poc a poc, la situació es va normalitzant”.

Cal tenir en compte, a més, que el primer mes del nadó és un període especialment vulnerable per a la mare, que patirà un reajustament hormonal acompanyat d’un cansament notable després de l’esforç que comporta el part. “La mare ha de descansar, alimentar-se i hidratar-se bé, i aprofitar les hores de son del nounat per dormir ella també, de manera que és la persona que estigui al seu costat la que ha d’assumir el rol d’organitzador i gestionar les visites i les tasques de la llar”, subratllen Jové i Salgado.

Rutines pròpies

Normalment, pares i mares tenim una idea força idealitzada de com seran els nostres fills i filles. Si a tot això hi afegim els comentaris que sentirem a tort i a dret d’àvies, germanes i cunyades, amigues i veïnes, ja hem begut oli! En aquest sentit, Cristina Rodríguez explica: “Llegeixes i escoltes tantes opinions que acabes encara més confusa, de manera que el millor és deixar-se portar pel propi instint”. A més, com bé apunta aquesta mare novella, “cada nen és diferent, per tant, el que funciona amb un no necessàriament ha de funcionar amb els altres”.

Un dels moments de la rutina de què més gaudeixen mare i filla és el passeig que fan cada matí. Sobre l’opció de treure al carrer els nadons des de ben petits hi ha moltes opinions i molt diverses, com la de no treure’l de casa fins que no compleixi el primer mes de vida o estigui vacunat. Però Elisenda Serra apunta: “Sempre que gaudeixi d’un bon estat de salut i no hi hagi cap contraindicació mèdica, no hi ha cap motiu per no gaudir d’un passeig en família”. Als nadons els encanta el moviment, ja sigui al cotxet o al portanadons ergonòmic. “Una pràctica que, a més, contribueix a evitar l’aïllament de la mare i a normalitzar la nova situació”, afegeix Serra.

Només cal triar el moment del dia que faci menys calor a l’estiu o menys fred a l’hivern, vestir adequadament el nadó segons la climatologia, protegir-lo del sol, triar un entorn tranquil i anar ben equipats.

El moment que pitjor viuen la Cristina i la Carla, en canvi, és el del son, ja que durant el dia la nena només fa becainetes de mitja hora. “Durant el matí i fins al migdia no dorm gairebé gens i això fa que durant la tarda estigui més irritable, segurament també pel mateix cansament que arrossega”, explica la Cristina. A la nit, quan arriba l’hora d’anar a dormir, la Cristina ha establert la seva pròpia rutina amb la nena, un ritual que comença amb un massatge, segueix amb un bany i acaba amb el biberó.

Sobre la lactància

La lactància és un dels grans maldecaps per excel·lència entre les mares recents, sobretot entre les que opten per l’alletament. No tenir prou llet o que el nadó no quedi tip les preocupa especialment, però, com expliquen l’Eva Jové i la Isabel Salgado, “és una qüestió d’instint, tant per a la mare com per al nadó, que han d’aprendre a connectar, cosa que requereix d’un lloc adient i tranquil”. I això, en el cas de la Cristina i la Carla, va començar a rodar a partir del segon mes, ja que al principi “entre el dolor i que la nena no acabava de succionar correctament, malgrat que estava tot el dia i tota la nit enganxada al pit va ser un horror!”, reconeix. La nena s’agafava i deixava anar contínuament el pit, plorava desconsolada, i la Cristina i el Francesc, el seu marit, es desesperaven. A poc a poc, amb molta paciència i amb la suplementació dels biberons que van començar a introduir a partir de la sisena setmana, tot ha millorat.

Sobre la quantitat de llet, Jové i Salgado afirmen que “la majoria de les mares són capaces de produir la llet necessària”, i les que tenen una producció parcial de llet també són capaces d’alletar el seu fill de manera satisfactòria, només cal donar-li al nadó un suplement amb biberó per compensar la llet que no poden proporcionar-li.