Herbolzheimer Flamtermesky. Amb aquests cognoms, el Pau, de 8 anys i veí de Sant Cugat del Vallès, semblava predestinat des del naixement a ser un nen multilingüe. La genètica l'ha ajudat força. El seu pare, Kristian Herbolzheimer és fill de sueca i d'alemany de segona generació. A casa, la mare li parlava en suec i el pare en alemany. Amb la seva germana Karin anava alternant català i castellà, suec i alemany sense problemes. Els germans van anar a una escola alemanya. El Kristian va créixer, es va enamorar de la colombiana Helga Famtermesky -amb avantpassats alemanys- i van tenir el Pau. "Els meus pares em van fer el regal dels idiomes i jo també el vaig voler fer. Si fos pràctic, li hauria regalat l'alemany. Però, a la família, la llengua més minoritària era el suec i com que, des de la perspectiva de construcció de la pau és important conèixer idiomes petits, vaig decidir parlar al nen en suec", argumenta el Kristian, director dels programes de Colòmbia i Filipines de l'ONG Conciliation Resources, amb seu a Londres.
El més fàcil hauria estat parlar en català al Pau perquè jo sóc un suec de segona generació i em suposa un esforç. De vegades m'adono que em falta vocabulari, però, per sort, la meva mare, que viu a la porta del costat, la meva germana i els meus nebots també el parlen. I el Pau -que potser en algun moment el deixarà de parlar- està orgullós de conèixer-lo". L'Helga, que amb el temp ha après una mica l'idioma nòrdic, valora l'esforç del seu home: "Des d'un primer moment ho he vist com un guany. Crec que parlar altres llengües fa el cervell i l'ànima més flexible per entendre que hi ha diverses realitats i no una de sola". No li falta raó. El llibre In other words , d'Ellen Bialystok i Hakuta Kenji, explica: "El coneixement de dues llengües és més gran que la suma de les seves parts. Com que les estructures i les idees dels dos idiomes són diferents, el nen ha de pensar en formes més complicades que si aprèn un únic idioma". Entre els beneficis de l'aprenentatge de noves llengües, hi ha l'augment de la consciència metalingüística, és a dir, "més sensibilitat al llenguatge en general i més consciència del significat i l'estructura en el llenguatge", segons les autores.
Per motius de feina, la família Herbolzheimer es va haver de traslladar a viure als Estats Units durant dos anys -amb un parèntesi de sis mesos a les Filipines-, quan el Pau tenia 5 anys. "Quan vam arribar-hi, el nostre fill no tenia ni idea d'anglès, però als tres mesos d'anar a l'escola cada dia, el va aprendre i el parlava fins i tot millor que el suec", detalla el Kristian. Ara, un altre cop a Sant Cugat del Vallès, no han volgut portar-lo a una escola trilingüe ni fa classes de reforç en anglès. "Apostem per un ensenyament orgànic, sense presses ni pressió. La base d'anglès està dins seu i ja germinarà més endavant. Queda clar que té una bona capacitat per aprendre idiomes perquè durant els sis mesos que vam ser a les Filipines ja entenia algunes paraules de les dues llengües que s'hi parlaven".
Anglès amb nadons
La britànica Helen Doron fa 27 anys que va impulsar el seu mètode d'aprenentatge d'anglès especialment adreçat a nadons a partir dels tres mesos fins a adolescents. De fet, és a partir dels tres mesos que una criatura distingeix en quin idioma se li parla a partir dels gestos, la cadència i altres indicis visuals que capti. De la mateixa manera, quan comença a parlar és capaç d'utilitzar diferents idiomes en relacionar-los amb diferents persones sense necessitat de pensar en una traducció per a les seves idees. La delegada dels centres Helen Doron a Catalunya, l'índia Meena Athwani, exposa que el curs Baby's best start està dissenyat per a nadons, des dels 3 mesos fins als 22 mesos. "Els pares participen en el curs amb els fills aprenent, no només cançons, rimes i activitats en anglès, sinó gaudint de les activitats físiques de vinculació, desenvolupament cognitiu, sensorial i físic i comprensió. Treballem l'estimulació afectiva amb els pares i els resultats són impressionants perquè els nens aprenen més de 550 paraules en anglès el primer any de vida". No només saben flor i ocell , sinó que és un coneixement gairebé enciclopèdic. "Pots posar diferents flors a la sala i dir-li a l'alumne que busqui el clavell. Les mirarà totes i, finalment, gatejant i feliç, anirà fins al clavell. El nostre sistema es basa en el joc i també fem reforç positiu, felicitant-lo. La seva autoestima creix i el vocabulari après passa a la memòria de llarg termini", detalla Athwani, que també va ser una nena multilingüe i parla set idiomes.
La professora afirma que "per aprendre un idioma has d'escoltar-lo cada dia: el vocabulari, les estructures, la cadència... i així agafes fluïdesa. El nostre mètode implica l'escolta obligatòria d'un CD durant 10 minuts dos cops al dia. Però el tens de fons, com la ràdio". A més, recomana veure pel·lícules, escoltar música i llegir contes i llibres en versió original i aconsella: "Després cal preguntar sobre el que s'ha vist i escoltat per fer el reforç emocional. Si no, no queda". Amb els alumnes adolescents també aconsegueixen bons resultats, sempre que els estudiants s'hi impliquin. "Oferim classes reduïdes i utilitzem tècniques de gimnàstica del cervell. Quan involucres els dos hemisferis estàs estimulant tot el cervell i aprens abans. Amb un curs de 150 hores anuals, abans d'acabar secundària ja tenen el First Certificate", assegura.
Alemany, idioma estratègic
La sabadellenca Katja Schustakowitz, filla d'alemanya, també ha apostat per parlar en alemany als seus dos fills, l'Aleix, de 4 anys, i la Jana, perquè considera que és un idioma "estratègic i amb futur". "La meva mare és de Berlín i sempre ha parlat amb mi i el meu germà en alemany. Com que n'hem conservat la cultura i les tradicions segueixo fent el mateix, però reconec que és complicat parlar sempre en alemany, sobretot per l'entorn, ja que, per exemple, al parc la resta de nens i adults no ho entenen". La Katja està convençuda que els nens multilingües tenen més facilitats per aprendre nous idiomes. Ella en parla sis i recorda que va saltar-se alguns cursos d'anglès perquè en poc temps ja el dominava. "La meva mare era mestra d'alemany i de petita em va fer classes de reforç. Quan els meus fills sàpiguen escriure també en rebran". Ara està tramitant la doble nacionalitat als fills perquè veu que avui dia, les oportunitats econòmiques són a Alemanya.
