Més llengua i més mates
La llei d'educació que finalment ha presentat el ministre Wert (la Lomce) em facilita temes adolescents per omplir aquesta columna moltes setmanes. Però no li faré el joc. He optat per passar d'ell i parlar i escriure de com ha de ser l'educació del segle XXI. A més, tot acaba sent pervers. Com que el mal sempre ve de Madrid, no parlem de la situació educativa a Catalunya. Per exemple, oblidem que la consellera Rigau es despenjava fa uns dies amb una proposta per evitar endarreriments a l'ESO basada a fer més classes de llengua i mates, en grups separats.
Curiosa idea de retornar a propostes academicistes pròpies de temps passats. Estan farts de llengua i mates però tindran més hores del mateix. Això sí, separats per no distorsionar els altres. Velles i noves lleis, allà i aquí, plantegen les disfuncions educatives en termes de rendiment acadèmic. Aquí i allà no poden parar-se a pensar què està passant amb uns nois i noies que comencen l'adolescència odiant l'escola i que, en funció de com siguin tractats, interioritzaran la vivència d'inutilitat, de no servir per a res que no sigui fer-la grossa a classe.
No hi ha resposta fàcil
No és fàcil trobar respostes que funcionin amb el panorama de diversitats adolescents present avui en una aula. Però, després d'anys de propostes d'atenció a la diversitat (sovint aplicades molt a contracor o suprimides, com els crèdits variables), sabem que qualsevol actuació ha de reunir dos trets: fer que aprenguin allò que no saben d'una altra manera i no fer cap proposta de classificació de grups en què la nostra visió negativa i la interacció amb els altres confirmi que l'escola espera poc d'ells.
Tanmateix, no poden ni renunciar a la idea d'assignatura, de matèria. No accepten ni la petita idea d'àrea de coneixement. Sí, evidentment, necessiten saber llegir, expressar-se, comprendre alguna cosa més. Però aquestes competències s'han d'adquirir de diverses maneres. La vida té molts càlculs per fer magnituds proporcionals. Descriure el dia a dia a Twitter és fer un bon exercici de redacció. Les fórmules poden ser part de la química de l'amor. Molts profes de català no saben les equacions de segon grau i molts de mates no saben fer una anàlisi sintàctica i acceptem que tenen les competències corresponents. Aprendre competències no és fer més classes de matèria sinó ajudar a deixar d'odiar el que necessiten saber.
