X. TEDÓ

Menjadors. Nous espais educatius

Menjadors  Nous espais educatius / FOTO: FUND. CATALANA DE L'ESPLAI Zoom

Els menjadors escolars han deixat de ser els espais freds on els monitores es limitaven a posar el plat a taula i els alumnes a tirar sota la taula el que els deien que era peix. Des de fa uns anys moltes escoles han incorporat aquest servei al seu projecte educatiu en coordinació amb entitats i empreses del ram, de manera que ofereixen una millor atenció, una dieta més saludable -en alguns casos ecològica- i activitats dirigides que aporten actituds i valors. Així ho recull l'estudi La millora dels menjadors escolars i el temps del migdia als centres educatius , elaborat per Carles Barba, vicepresident de la Fundació Catalana de l'Esplai. El treball, que s'ha presentat aquesta primavera i s'ha dut a terme amb entrevistes a tots els agents implicats, constata la voluntat unànime que la direcció de l'escola assumeixi la responsabilitat del temps del migdia. El principal obstacle és que aquest espai no forma part del temps reglat i genera un ampli ventall de models de gestió. Com relata el director de l'estudi, que no sigui de l'obligació dels poders públics i de la competència de l'equip docent fa que "sigui terra de ningú i alhora que ho sigui de tothom, i cal que tothom vagi a l'una". Històricament eren els mestres els que se n'encarregaven, però a mitjans dels noranta es diu que ho han de fer entitats especialitzades, però que ha de formar part del projecte educatiu del centre encara que no el gestioni la direcció. En qualsevol cas, el director de l'informe deixa clar que no s'ha de delegar aquest servei a l'AMPA perquè "no és la tasca que li correspon, sinó que ha de participar únicament a la comissió de menjador o al consell escolar per fer-los arribar les seves propostes". A l'hora de fer una radiografia general, el director de l'informe adverteix que "la situació és molt desigual en funció de l'escola i del territori, cada cop es fan millor les coses, però encara queda molt camí per recórrer". Un camí que passa per actualitzar la regulació vigent, que data del 1996, amb l'objectiu de garantir el seu caràcter educatiu. En aquest sentit, el promotor de l'estudi conclou que "el menjador no és un espai per ingerir aliments, sinó per adquirir hàbits, valors i actituds, perquè és un espai de convivència, de descans o de joc i s'ha de saber guanyar i perdre". Una opinió compartida per Oriol Carbonell, gerent de l'empresa 7 i Tria, que gestiona el menjador de manera integral de gairebé cent cinquanta escoles: "Hem convertit un espai assistencial per conciliar la vida familiar i laboral en un espai educatiu, i ara no es pot entendre sense un projecte al darrere".

Formació i ràtios

L'absència de regulació sobre quina formació han de tenir els monitors és un altre dels problemes que revela l'estudi, que reclama establir com a requisit bàsic la titulació del diploma de monitor de lleure reconeguda per la Generalitat, i el de director en el cas de tasques de coordinació. L'anàlisi defensa combinar com a monitores joves estudiants amb el de dones de mitjana edat per la complementarietat de perfils que ofereix l'equip. Tampoc no està regulada la ràtio i Barba exposa que "hi ha escoles, sobretot concertades, en les quals hi ha un monitor per a cada quaranta alumnes, quan es recomana que com a molt en tinguin vint al seu càrrec". El cas és que s'agafen menys monitors perquè els números surtin, tenint present que el preu màxim per dinar -6,90 euros- està congelat des de fa cinc anys i que moltes famílies, en quedar-se a l'atur, ja no deixen els seus fills a menjar a l'escola. Les infraestructures i l'alimentació són les qüestions en què més s'ha avançat. Amb l'excepció d'algunes escoles antigues on el sostre no està insonoritzat o que tenen un menjador petit, la majoria de centres tenen una cuina i un menjador que reuneixen les condicions necessàries. Així es desprèn de l'informe de la fundació, que també destaca els controls sanitaris i la millora de l'alimentació. Barba només troba a faltar que els centres s'adaptin culinàriament a la diversitat cultural de l'aula: "Les escoles ofereixen menjar específic per als celíacs o per als que pateixen alguna altra disfunció, però hi ha diferents opinions respecte si cal adaptar l'àpat per a creences o ideologies", en al·lusió a la canalla musulmana que no pot menjar porc o als vegetarians.

Hàbits nutricionals

Donar menjar a més de 16.000 nens cada dia, com fa 7 i Tria, permet saber com s'alimenten a casa. El seu gerent explica que "hi ha nens que arriben a P-3 i no han menjat mai llegums", i afegeix que "la introducció de nous aliments és un altre element de la cuina saludable, equilibrada i dietèticament correcta" que ofereixen. La fruita i la verdura fresca hi tenen un paper cabdal, a diferència dels plats precuinats i els fregits, que ja no entren a la cuina. "La carn i el peix els cuinem a la planxa i al forn i tots els menús van acompanyats d'amanida", diu Carbonell. Alguns aliments, com l'arròs i els llegums, són 100% ecològics i de mica en mica en van introduint d'altres per tenir una oferta més àmplia. Més enllà de la qüestió alimentària, Carbonell posa emfàsi a dir que "la funció del monitor és bàsica per treballar hàbits com la higiene, posar-se la bata i utilitzar els coberts". Reitera que "les activitats del migdia no han de ser d'adquisició de coneixements, però sí de creixement personal gràcies als valors que s'hi transmetin".