PALOMA ARENÓS

L'espectacle més gran del món. Benvinguts a la carpa dels somnis!

L'espectacle més gran del món 
 Benvinguts a la carpa dels somnis! / FOTO: CIRC CRIC Zoom

"Sigueu benvinguts i benvingudes al món de les emocions! Entreu en un lloc molt especial on allò del més difícil encara pren més sentit que mai pels complexos temps econòmics que toca viure i els equilibris constants dels artistes. Obriu la carpa i deixeu-vos seduir per l'encant del circ". Aquesta podria ser la benvinguda d'un presentador d'una proposta cultural en viu que, tot i aglutinar diferents arts escèniques i milers d'anys de tradició, té a sobre l'etiqueta de cutre i decadent per culpa de propostes de baixa qualitat que omplen els anuncis promocionals de piranyes gegants i superherois en hores baixes.

En una banda de la corda s'aposta per la qualitat, la sorpresa i la creativitat d'espectacles com els del degà català Circ Raluy, el màgic Circ Cric i el Festival Internacional de Circ de Figueres, únic a Catalunya. I a l'altre hi ha l'intrusisme, en què es barreja un poti-poti de pseudoartistes amb reclams televisius. Ho explica el fundador i codirector del Circ Cric, Jaume Mateu (Tortell Poltrona): "El problema arrenca perquè el franquisme va acabar amb totes les arts escèniques. Després el circ no va saber fer la seva reconversió i, a més, va arribar una allau de circs d'arreu de dubtosa qualitat. Com que a l'estat espanyol no hi havia cap regulació, tot es diu circ. Encara ara -continua- no s'exigeixen una sèrie de requisits per fer circ, hi ha empresaris aturats als anys 60 i hem de conviure amb molt d'intrusisme", lamenta.

El circ també s'enfronta a la competència de l'oci digital i les noves tecnologies. L'expert en circ Genís Matabosch, que va dirigir el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà durant deu anys, ha creat el Festival d'Albacete i dirigeix el Festival Internacional de Circ de Figueres, i aporta arguments per a la mala imatge que, sovint, estigmatitza el sector. "La poca qualitat oferta en la major part d'espectacles de circ de les últimes dècades ha generat un cert descrèdit. No és fàcil, avui, recuperar el públic general, no tan sols l'infantil". "Quan el circ es proposa des dels màxims paràmetres artístics i tècnics del moment esdevé l'espectacle intergeneracional per excel·lència. L'adult, més que el nen, valora l'estètica, el risc i les llargues hores d'entrenament que exigeix una atracció de primer nivell. Amb tot, però, vull pensar que davant de l'oci digital, el circ té un gran futur perquè és l'espectacle de la veritat, del risc real, de la proximitat i la interlocució amb l'artista de la pista", raona Matabosch.

Un circ reinventat

En l'última dècada el circ s'ha hagut de reinventar per adaptar-se a les demandes d'un públic que ja gairebé no se sorprèn per res. Matabosch afirma: "Els maridatges amb el teatre i la dansa han enriquit el circ, com als seixanta ho va fer el music-hall . Ara bé, el circ té les seves pròpies claus, normes i especificitats com a art escènica històrica i amb personalitat pròpia. Per desgràcia, massa sovint els matrimonis amb altres arts han estat mers maquillatges d'un circ mediocre", adverteix. Però, "quan es proposen grans atraccions i se saben comunicar com a tals el públic respon: així va passar amb Euroclowns (1998-2008) i així ha succeït a Figueres, on en tan sols quatre jornades hi van passar més de 14.000 espectadors". En la mateixa línia també es poden considerar els èxits dels espectacles arreu del món del Cirque du Soleil -al qual recentment s'ha incorporat la pallassa catalana Pepa Plana- i el Circ Raluy, que ara està de gira a l'illa de la Reunió. "Vam ser el primer circ que havia trepitjat aquestes terres fa unes dècades i va ser molt impressionant. Ara hi venim cada any i ens continuen rebent molt bé. L'espectacle, sovint, són més els nens espectadors, amb aquell somriure ampli i blanc, ple d'il·lusió, que a la pista. És un públic molt més entregat que l'occidental", explica en una entrevista telefònica Lluís Raluy, Lluïset , codirector amb el seu germà Carlos. Pel clown el Raluy té un segell de marca: "És un circ que ha mantingut la tradició, en què l'artista treballa sota el seu propi nom i no forma part d'un muntatge global en què es dilueix".

En un entorn verd

El Circ Cric, instal·lat de manera fixa a Sant Esteve de Palautordera, al parc del Montseny, des del 1995, acull un centre de recerca de les arts escèniques. Per les seves instal·lacions hi passen cada any més de 15.000 escolars que aprenen i gaudeixen del món del circ. Des de l'abril ha celebrat el Festival al Montseny -que tot just acaba demà- i ha aconseguit aplegar artistes d'arreu de l'Estat i de França. Poltrona i la senyoreta Titat -la seva dona, Montserrat Trias- han presentat Els racons de la memòria , un espectacle trepidant carregat dels millors esquetxos que han fet història. Demà diumenge a les 11.30 h es representa al Circ Cric i del 4 al 15 de juliol també es podrà veure a la Carpa Font Màgica de Montjuïc durant el Festival Grec de Barcelona. Per aquest clown pacifista, "el circ és el repte i la lluita dels éssers humans contra el sentit comú, com són les lleis físiques. Tots els exercicis estan relacionats amb l'equilibri, la gravetat, la força centrífuga, els vectors... A més, hi ha els pallassos, que ens dediquem al món de les emocions. Encara hi ha molts pares que busquen aquest factor sorpresa i emocionant del directe".

I quins valors transmet el circ als nens? Poltrona ho té clar: "La cultura de l'esforç, el treball en equip, la superació i, en el nostre cas, també parlem de la sostenibilitat del projecte, perquè som dins d'un parc que és reserva de la biosfera". Matabosch afegeix que "el circ és el paradigma de la generositat: el que més estimem -la vida- es posa en joc per atendre el que és més banal i fútil: uns breus instants d'oci".