L’escola del 2030. Punts clau

Segons Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, i Enric Prats, professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona

Escola obligatòria

L’educació obligatòria seguirà sent pública, fins i tot s’ampliarà la cobertura pública a l’etapa infantil (0-3) i a la postobligatòria inicial. Una altra cosa és que fins i tot dins de l’educació obligatòria hi haurà moltes modalitats que copagament (i costos ocults) que poden constituir una nova barrera per a les desigualtats educatives.

Avaluació

Guanyarà importància l’avaluació que serveix perquè el mestre orienti l’alumne, l’autoavaluació de l’alumne, l’avaluació compartida entre iguals... i sobretot l’avaluació basada en la pràctica i la reflexió.

Les avaluacions tendiran a ser més estandarditzades, amb agències i empreses especialitzades que es dedicaran a acreditar coneixements estàndards, com passa ara amb l’anglès. Les proves o els tests personalitzats també tindran un pes important, per orientar millor infants i joves a triar els estudis que més s’adaptin a les seves necessitats, capacitats i interessos.

Tecnologia

L’alfabetització multimèdia serà molt més rellevant: els alumnes hauran de saber aprendre de fonts escrites, vídeo, àudio, gràfiques... i també expressar-se i comunicar el que han après en tots aquests codis. Davant la sobreinformació i la societat col·laborativa, la capacitat comunicativa és cada vegada més rellevant.

Habilitats

La tendència serà a currículums més reduïts, centrats a garantir les competències bàsiques. I deixar més espai per a la innovació i per a les competències complexes, que s’aprenen en entorns d’alta interacció, vivencials, amb una alta implicació i motivació dels alumnes. Algunes de les habilitats:

1) la interculturalitat (ser capaç d’entendre’t i treballar amb persones de coordenades culturals molt diferents en un món més globalitzat)

2) transdisciplinarietat (ser capaç d’interrelacionar matèries i disciplines molt diferents)

3) la intel·ligència social (més àmplia que l’emocional, relacionada amb la capacitat d’involucrar altra gent en les pròpies propostes o crear projectes compartits)

4) l’alfabetització multimèdia

5) la capacitat d’interpretar grans quantitats de dades i trobar-hi el sentit

6) la creativitat (trobar solucions més enllà del que està establert fent associacions noves i útils)

7) l’autogestió de l’aprenentatge

8) el treball en equip virtual i en xarxa

Aules versàtils

S’apostarà més per tenir espais de treball cooperatiu, aules temàtiques, espais més grans i versàtils que permetin adaptar-se a cada activitat, més espais de relació comuna, d’exposició, d’experimentació...

Els professors donaran més classe en equip (codocència, multidocència) agrupant de forma flexible els alumnes segons interessos i projectes i necessitats i serà una escola més multidisciplinària en què entraran altres professionals de disciplines diferents per vincular-se a projectes temporals.

Més implicació de la família

Els mestres seran més experts a orientar la família, a implicar-la en el projecte educatiu dels seus fills, a oferir-li informació transparent i clara dels seus progressos (les aules tindran un blog i un espai virtual i els pares podran seguir les activitats i treballs dels seus fills diàriament)... i les famílies entendran millor què poden fer per col·laborar amb l’escolarització.

Més idiomes

Les escoles catalanes sumaran a l’aprenentatge del català i el castellà una tercera i quarta llengua amb bon domini, a més de les llengües d’origen dels alumnes amb pares estrangers. Els idiomes seran l’ecosistema natural on aprendre i relacionar-se en un món més interconnectat, amb entreteniment més globalitzat i amb més immigració dinàmica.