Criatures 13/10/2012

Joves: suspens en nutrició

Ainhoa Boix
4 min
Joves: suspens  en  nutrició

Les contradiccions de la societat en matèria d'alimentació es donen cita a la televisió. D'una banda, ens trobem amb espots de productes descremats, integrals o light , que ens conviden a cuidar-nos, a menjar saludablement i perdre pes amb el menor esforç possible; de l'altra, amb els de menjar ràpid i precuinat, que ens adverteixen que no tenim temps ni per passar-nos una hora a la cuina ni per gaudir dels tres plats per menjar que recomanen els experts en nutrició i dietètica. A més, hi ha els de snacks , refrescos i brioixeria industrial, que ens recorden que som humans i que, de tant en tant, no va malament concedir-nos un premi encara que el colesterol i la cintura se'n ressentin. I, enmig de tant anunci publicitari, hi ha els pares, cada vegada amb menys temps per dissenyar un menú equilibrat per a la seva família i amb menys forces per enfrontar-se a les exigències culinàries dels seus fills adolescents, en plena transformació física i emocional i conscients del seu propi cos.

La conseqüència d'una vida accelerada i plena de referents mediàtics confusos és fàcil d'intuir: l'alimentació dels joves espanyols està molt lluny de ser la idònia. Així es desprèn de l'estudi elaborat per la Kraft Foods Foundation i la Fundació Alícia dins del Programa TAS, basat en els hàbits d'alimentació de 2.516 alumnes d'entre 14 i 15 anys de tot l'Estat. Segons aquest informe, el 98% dels joves enquestats presenten un consum de fruita molt inferior a les cinc peces recomanades per l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició i més del 50% no consumeixen les racions de peix, llegums i làctics necessàries per al seu desenvolupament físic i mental.

L'exemple dels pares

Si els pares mengen malament, els fills també. Davant aquesta situació, què poden fer els pares per millorar l'alimentació dels seus fills adolescents? Primer de tot, prendre com a referència la piràmide de la dieta mediterrània i consumir els aliments que la conformen en la mateixa mesura i periodicitat que aquest triangle nutricional aconsella: les fruites, les verdures, els làctics, les fruites seques, els cereals, l'oli d'oliva i l'aigua, diàriament; les carns magres, el peix blau o blanc, els ous i els llegums, setmanalment, i els dolços, les llaminadures, els snacks , la brioixeria, el menjar ràpid o precuinat, els refrescs i l'alcohol, de manera ocasional i amb moderació. I després, traduir aquesta informació en hàbits d'alimentació saludables, combinar-los amb un mínim de 30 minuts d'activitat física diària i transmetre'ls als nostres fills a través de l'exemple.

És d'aquesta opinió, per exemple, Carlos Ferrando, dietista-nutricionista valencià i responsable de premsa del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (CoDiNuCoVa). Per a ell, igual que per als seus companys de gremi, els pares tenen un paper fonamental en la bona alimentació dels seus fills, no només pel que fa a la transmissió d'hàbits saludables, sinó també en la prevenció de malalties que es desprenen d'una mala conducta alimentària. O d'altres trastorns més greus i que són més extrems, com l'anorèxia o l'obesitat.

"L'adolescència és una etapa de canvis tant físics com psicològics en la qual el cos respon de manera diferent fins a aconseguir la maduresa adulta. Per això cal aportar la justa rellevància a l'alimentació, sense obsessionar-s'hi ni realitzar dietes extremes o saltar-se menjades, tractant-la com el que és: una cosa senzilla i natural, però imprescindible per a la nostra salut", indica Ferrando.

Una visió que Montse Bascuas, psicòloga de l'Institut de Trastorns Alimentaris de Barcelona, comparteix i amplia amb una recomanació més: "El més important, fins i tot abans de saber què es posa a taula, és conèixer els nostres fills, saber què els preocupa i què passa en el seu dia a dia. I és que, per a aquesta professional en contacte directe amb adolescents que sofreixen trastorns de l'alimentació, la inestabilitat emocional és "el denominador comú de l'anorèxia, la bulímia i l'obesitat".

Sa, però no avorrit

Però, què passa si, malgrat portar uns hàbits d'alimentació saludables, el nostre fill té sobrepès i ha de fer dieta? "Llavors s'ha d'actuar no com si el nen estigués malalt, fent retrets o comentaris sobre el seu aspecte físic, sinó com una oportunitat perquè tota la família aprengui a menjar millor i adquireixi hàbits alimentaris saludables. D'aquesta manera, el nen veurà que no està sol en aquest procés, que la seva família li dóna suport i el motiva", explica el responsable de premsa del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de la Comunitat Valenciana.

És del mateix parer Bascuas, que, a més d'aconsellar que pares i fills mengin el mateix i tinguin una activitat física semblant, recomana modular els comentaris sobre estètica i aspecte físic a dins la llar: "Els pares han de tenir clar que no poden posar els valors d'excés de pes que tenen com a persones adultes en el cap d'un adolescent que està creixent i dubta de si mateix, perquè el concepte d'autoestima no és el mateix als 16 anys que als 46".

I aquests no són els únics consells que ofereixen dietistes, nutricionistes i psicòlegs: també fer partícips els nostres fills de l'elaboració dels plats i la compra setmanal, explicar-los el valor nutricional dels aliments i presentar el menjar de manera atractiva i variada són altres de les recomanacions que els experts fan als progenitors. Perquè es pot menjar de manera sana i saludable sense renunciar al gust.

Això ho sap bé Alicia Rubio, auxiliar d'infermeria en la Unitat de Dietètica i Nutrició de l'Hospital Doctor Peset de València i mare de dos adolescents de 13 i 15 anys amb tendència al sobrepès. "Estar a dieta no significa menjar bullit de verdures cada dia. Potser no podràs menjar uns macarrons amb salsa de tomàquet i carn o un parell d'ous ferrats, però sí un guisat de carn, una amanida de pasta, tomàquet i tonyina, un ou a la planxa amb el rovell per mullar amb uns grams de pa o un gelat de síndria fet a casa", explica Rubio, que ens parla de la importància de tallers com l'organitzat per l'Hospital Doctor Peset al mes maig per promocionar una cuina baixa en calories i creativa.

stats