L'Angie, l'Anpei, l'Epifania, la Intissar, la Katheryn, la Khadra, la María Ángeles, la Nasra, la Sonia, la Soukaina, la Yariela i la Ziban expliquen els seus somnis en el vídeo Los sueños de nuestra vida (http://youthme.eu/los-suenos-de-nuestra-vida ).
Cada una té il·lusions diferents. Una vol dedicar-se a la moda, una altra a la medicina, una altra vol ser cuinera, una altra vol maquillar núvies. Una per una desfilen pel vídeo i expliquen el que les mou a viure. Ara bé, "el camí per aconseguir un somni no és fàcil, s'ha de lluitar per aconseguir-ho", diu la María Ángeles. Una companya li pregunta: "Què passa quan un somni no s'acompleix?" La María Ángeles respon clarament: "Em deprimeixo, però sé que tinc altres somnis pels quals lluitar i tiro endavant".
Elles són les protagonistes d'un dels vídeos del projecte YouthMe, d'immigració i joventut a Catalunya, que va sorgir d'un grup de recerca de la Fundació Pere Tarrés (www.peretarres.org). Uns 130 joves d'origen immigrant i en situació de vulnerabilitat social en 5 països d'Europa han treballat durant més de 8 mesos utilitzant la càmera de vídeo per explicar les seves realitats perquè serveixin com a models d'inclusió a altres joves de la seva edat. L'objectiu és desenvolupar fórmules d'integració social, descobrir les potencialitats dels joves d'origen immigrant mitjançant el vídeo social participatiu.
La Fundació Pere Tarrés ha desenvolupat el projecte en 5 països europeus: Espanya, França, Itàlia, Romania i Grècia. A Espanya s'ha centrat en Catalunya. Concretament s'ha treballat amb joves en situació de vulnerabilitat social a les poblacions de Barcelona, Salt, Mataró i Cornellà gràcies a la participació de 5 organitzacions socials que treballen amb joves en els seus territoris (Fundació Ser.gi, Casal dels Infants, Salesians, Fundació El Llindar, ACISJF - In Via i Fundació Nazareth).
Vídeos que salven
Per què van decidir que els joves immigrants, amb factors de risc, es posessin davant d'una càmera? "Perquè, després de molts anys de recerca amb aquest col·lectiu, vam veure clar que la manera d'avançar-hi era amb un projecte d'acció i reacció", diu Violeta Quiroga, directora del projecte.
Si els joves immigrants "i en situació de vulnerabilitat social" explicaven la seva realitat es podien convertir en models d'inclusió per a altres joves de la seva mateixa edat, explica la Violeta. I així ha estat, perquè amb els vídeos, amb les càmeres a la mà durant 8 mesos, treballaven els factors de risc, els identificaven, i alhora indicaven quins podien ser els factors de protecció. "L'objectiu principal era potenciar els factors de protecció, perquè joves del carrer amb les mateixes condicions que els que feien els vídeos també se'n surtin, tirin endavant", explica la directora del projecte.
Els joves amb què van treballar no havien fet servir mai una càmera, però "era una eina que els podia engrescar", perquè, per començar, els permetia conèixer-se entre ells perquè s'havien d'explicar. És més, "en el mateix moment que ells explicaven davant de la càmera, a un company, quin era el seu problema, ja estaven fent un pas endavant per resoldre'l, perquè l'estaven verbalitzant, s'hi estaven enfrontant", explica la Violeta.
Com a treball de grup també ha estat interessant, perquè els joves s'havien de posar d'acord en quins eren els seus interessos, que tots hi estiguessin d'acord, i així determinar que es convertís en el fil conductor del vídeo. Tots s'havien de sentir a gust amb la proposta triada. L'havien de fer seva per després poder traslladar-la en imatges que puguin ser exemple per a altres joves.
Tenen poder
Violeta Quiroga va dirigir el grup de joves immigrats del Raval. Quatre joves immigrats que viuen al barri de Barcelona expliquen en el vídeo què els passava diàriament al treball El poder de los jóvenes (http://youthme.eu/el-poder-de-los-jovenes). Al vídeo, un jove africà comenta que cada dia l'atura la policia i li pregunta d'on ha tret les vambes que porta posades. "Jo els responc que m'ha costat la meva feina, la meva suor, comprar-me-les", explica. Un altre jove marroquí fa saber que la policia li entra cada dia a la botiga on treballa per demanar-li els documents. La noia africana, en canvi, els diu que a ella només l'aturen pel carrer quan va amb nois, perquè la tracten com si fos una prostituta. La quarta adolescent fa un resum de tot el que estan explicant els companys: "No creieu que ens aturen perquè som joves i immigrants?" Una pregunta que incita a la reflexió i que és el punt de partida per a tots els joves que participen en aquesta experiència.
A partir d'aquest interrogant decideixen fer alguna cosa per canviar la realitat que viuen. És curiós escoltar el jove marroquí, que li diu a l'africà: "No et pensis que és a tu a qui discrimina aquesta societat; ens passa a tots els estrangers". "Mentre expliquen la seva realitat, reivindiquen els seus drets, i el millor de tot és que són capaços de mostrar la cruesa de la discriminació que pateixen a través de l'humor", diu la Violeta.
Treball per fases
El projecte YouthMe va néixer amb diverses fases de treball. Una era realitzar aquests vídeos en grup. Com a oportunitat per compartir experiències i buscar solucions a la seva realitat. Una altra fase, molt important també, era formar alguns dels joves que han protagonitzat els vídeos com a agents de proximitat. "Preteníem formar-los perquè poguessin fer aquesta mateixa tasca de ser mirall en el mateix col·lectiu on es mouen. És el que s'anomena proworker , persones que han superat les seves dificultats i ajuden els altres explicant la seva experiència", explica la Violeta.
A Catalunya hi ha 22 joves proworker , que fa un any, just abans de començar a treballar i enregistrar els vídeos, estaven en una situació de vulnerabilitat semblant a la dels companys als quals ara ajuden. "L'efecte mirall és molt més ràpid i efectiu per ajudar-se entre ells".
Finalment, l'últim pas ha estat transferir el coneixement que havien acumulat. A través de seminaris s'ha explicat a joves i professionals la metodologia de treball i l'experiència viscuda amb aquest projecte.
