Inicia la missió de cercar escola
No existeix el col·legi ideal, però sí el que més s’ajusta a les nostres preferències i necessitats i a les característiques dels nostres fills
PedagogaEn aquesta època de l’any, hi ha moltes famílies cercant col·legi, visitant escoles, investigant per internet els rànquings dels millors centres de la zona i demanant consell a tots els coneguts… però trobar la “millor escola” per al teu fill no és una tasca fàcil. Com si no fos suficient haver de triar entre escola privada, concertada o pública, l’idioma vehicular, la religiositat o no del centre, ara s’hi afegeix la gran varietat de mètodes pedagògics alternatius al tradicional que, encara que pareixen nous, tenen els orígens al segle XIX. Dos dels més coneguts, i que tenen molt d’èxit, són l’aprenentatge basat en projectes (ABP o PBL) i Montessori. Però... en què consisteixen realment aquests estils o mètodes i per què donen resultats tan bons? La clau del seu èxit radica en el fet que converteixen els nins en els protagonistes del seu propi aprenentatge deixant de ser simples receptors d’informació i posicionen el professor en un pla més discret. Els al·lots trien el que volen treballar i el que els interessa, per la qual cosa l’aprenentatge és més significatiu que quan les classes són magistrals i el professor explica, els alumnes estudien i després se sotmeten a un examen. Per això molta gent es demana què passa amb els continguts que s’han d’assolir durant l’etapa escolar.
EDUCACIÓ AMB PROJECTES
Els centres que duen a la pràctica la metodologia basada en projectes pretenen realitzar un aprenentatge en el qual els alumnes tinguin la sensació que el que fan té sentit i utilitat, ja que poden aplicar-ho a la vida real. És una metodologia motivadora, cooperativista i significativa. Els estudiants no segueixen els llibres de text, sinó que en la majoria de casos són els professors i fins i tot ells mateixos els que elaboren el seu propi material. Així mateix, aquesta forma de treballar fomenta habilitats com el treball en equip, la cooperació, la responsabilitat, l’escolta activa, la comunicació, etc. La manera de portar-ho a la pràctica consisteix que el docent selecciona el tema que es vol treballar, tenint en compte els continguts del curs, les competències que es volen desenvolupar i a la vegada que sigui un tema relacionat amb la vida real. A partir d’aquí el professor planteja als alumnes una pregunta o un problema la solució del qual hauran de cercar per si sols. Ells, a través de la recerca i l’anàlisi, amb les orientacions del professor, han de trobar la solució. Per fer-ho, es formen grups heterogenis. Una vegada trobada la resposta, tots els grups presenten la seva proposta de solució i se cerca entre tots una resposta col·lectiva a la pregunta inicial. En alguns centres aquest tipus de metodologia només s’aplica en algunes assignatures, les de ciències, però a molts d’altres, com per exemple l’institut de Sils de Girona, les escoles dels Jesuïtes a Catalunya o el col·legi Montserrat, els projectes han anat guanyant terreny a les assignatures.
MÈTODE MONTESSORI
A les escoles Montessori prevalen principis com l’autoeducació, la llibertat dels infants i la importància de l’ambient. Els nins avancen al seu propi ritme i el ritme, d’acord amb les seves capacitats individuals. Per tant, es podria dir que és una metodologia més individualista que l’anterior. En aquestes escoles és normal veure en una aula nins de diferents edats, ja que les classes es formen tenint en compte el desenvolupament i les capacitats dels alumnes i no únicament quan fan els anys. De fet, no corregeixen els alumnes si estan aprenent a un ritme que no es considera ‘normal’ per a la seva edat. Un dels pilars de l’estil Montessori és el paper dels mestres, que han de tenir una formació específica per fer d’orientadors i facilitadors que animen, ensenyen tècniques i estimulen els al·lots. Un altre seria la gran varietat de materials didàctics dissenyats conscientment perquè siguin autocorrectius, multisensorials, seqüencials i que afavoreixin l’activitat intel·lectual. Pel que fa a l’avaluació, no utilitzen el sistema de qualificacions convencional. No fan exàmens, sinó que els mestres, a través de l’observació, fan una avaluació de tipus qualitatiu. Els pares reben una àmplia informació descriptiva sobre la vida diària i el progrés individual dels fills.
Una vegada que coneixem les metodologies, altres coses que no podem oblidar a l’hora de triar escola són els horaris perquè siguin compatibles amb els dels pares, la quantitat de nins que hi ha per classe, la importància que dona als idiomes, les ideologies, les instal·lacions i el seu manteniment, si disposa de menjador i cuina pròpia o per contra fan servir un càtering, les activitats extraescolars que ofereix...
Hem de tenir clar que la decisió és complexa i molt personal, però no irreversible, per la qual cosa tampoc no cal angoixar-se. No existeix el col·legi ideal, però sí el que més s’ajusta a les nostres preferències i necessitats i a les característiques dels nostres fills.
