Dels 125 estudiants que van treure una nota igual o superior al 9 a les provés d'accés a la universitat el juny passat, només 52 eren nois, i cinc de les sis millors puntuacions van ser obtingudes per noies. Unes dades que avalen la teoria que les noies són més bones estudiants que no pas els nois. A Laura Alá encara li queden alguns anys per fer la selectivitat, però ja despunta. No ha suspès mai cap assignatura i acostuma a treure notables i fins tot algun excel·lent. Aquesta jove de Canet de Mar, que ara està fent tercer d'ESO, és de les que destaquen. En aquest cicle també les noies porten la veu cantant. N'hi ha més que acaben l'ESO i ho fan amb més bons resultats. D'ençà que va entrar a l'institut, cap noia de la seva classe ha repetit i, en canvi, quatre nois no han aconseguit passar al següent curs. La Laura assegura: "A la meva classe hi ha pocs nois que destaquin, generalment traiem més bones notes que ells". Ella tampoc es passa el dia estudiant: "Faig els deures i quan és època d'exàmens m'hi poso i estudio". Al seu parer, la clau de l'èxit de les noies respecte als nois és: "Nosaltres estem més atentes i ells es distreuen més". El psicòleg i educador especialitzat en adolescents Jaume Funes remarca que "les dades confirmen que les noies tenen més bon rendiment acadèmic que els nois", però afegeix de manera sorprenent: "Potser aniria bé que fossin pitjors estudiants perquè se centren massa en els estudis i no descobreixen experiències vitals que els correspondrien per edat, com l'expressió artística". En aquest sentit, el també periodista lamenta que "les noies amb bon rendiment acadèmic subordinin els seus interessos als de l'escola per la pressió social". I sentencia: "No és un èxit personal ni vital treure unes grans notes si no es dediquen a fer altres coses, ja que sovint això té conseqüències en la seva salut emocional".
Més responsables
Funes atribueix a diferents factors el millor rendiment acadèmic de les noies: "El que pesa més és que són més responsables a l'hora de respondre a la pressió social, tenen clar que ho han de fer i ho fan". Un altre motiu és el que el psicòleg qualifica com a "pragmatisme femení" i que no és res més que "les noies maduren abans que els nois, que estan més esbojarrats". Finalment, Funes apunta que "les noies se senten més còmodes sent bones estudiants, ho veuen com una cosa atractiva, les que treuen bones notes són valorades, no estan estigmatitzades com els nois, que són titllats de setciències i, per tant, no volen assumir aquest rol per la por a rebre burles". L'expert en adolescents considera que les noies no estudien més pel fet que en el futur ho tindran més difícil per la discriminació laboral que encara pateix el sexe femení. I és que hi ha dades recents que apunten que les dones amb estudis obligatoris cobren el 64% del que cobra un home amb la mateixa formació, i les llicenciades, el 76%. "Això valdria per a filles de barris humils, de classe treballadora, que no volen reproduir el que han viscut a casa, però ara hi ha pocs estudiants que pensin que per estar més formats tindran una feina millor". El nivell socioeducatiu dels pares sí que té un pes clau a l'hora d'estudiar més o menys: "La formació i els recursos econòmics que tinguin els pares tenen molta importància perquè si no els fills han de nedar contra corrent i és difícil que llegeixin si els seus progenitors no ho fan", conclou.
Escoles segregades
Alguns països europeus estan apostant en els últims anys per separar els alumnes per raó de gènere, ja que consideren que afavoreix el progrés acadèmic de les noies, que són més estudioses i que al seu entendre es cohibeixen per la presència de nois. Els defensors de les escoles segregades argumenten que les diferències biològiques condicionen els aprenentatges i posen com a exemple que elles adquireixen habilitats lingüístiques més ràpidament que els nois, que maduren més tard. L'informe PISA ha desmentit recentment que la seva capacitat per aprendre sigui diferent, tot i constatar que els nois tenen menys interès en la lectura i les noies per les matemàtiques. Els responsables de l'estudi sostenen que les diferències de resultats obeeixen simplement a la motivació o a l'interès que desperten aquestes matèries. Un posicionament que també defensa Funes. "El cervell masculí i femení presenten diferències, però són mínimes respecte als estímuls i les oportunitats", sosté el psicòleg, que deixa clar que "s'aprèn emocionalment". De fet, assegura que "la motivació, l'ambient i les relacions són dinamitzadors de l'aprenentatge i són molt més determinants". Funes discrepa que el fet de madurar abans faci que les noies siguin necessàriament més madures: "El procés hormonal de les noies comença abans, però la maduresa és social i que maduris biològicament no significa que hagis de ser més assenyat o responsable".
Funes, però, es mostra molt crític amb les escoles segregades i posa com a exemple que alguns centres femenins tanquin les finestres perquè "no puguin mirar els nois, adduint distorsió visual quan el que estan inculcant és moralina catòlica conservadora". Tampoc comparteix que les noies es cohibeixin en presència de nois i que això limiti el seu progrés acadèmic: "Actualment les noies són millors que els nois en tot -si tenen oportunitats- i els poden dominar perquè la seva capacitat emocional és molt alta; per tant, aquest argument no deixa de ser un retorn a una ideologia conservadora".
En ciències, ells manen
Laura Alá reconeix: "Les matemàtiques, la física i la química a les noies ens costen més". Ho corrobora amb el fet que a la seva classe els que destaquen en aquestes matèries són nois. "En llengües traiem més bones notes nosaltres, però en matemàtiques n'hi ha ben poques que treguin notables, per no dir excel·lents". I les dades de diferents estudis confirmen que els nois segueixen traient millors notes en matemàtiques que no pas les noies al nostre país. El departament d'Ensenyament va alertar recentment que només el 26% de les noies que continuen estudiant després de l'ESO trien itineraris científics, mentre que sí que ho fan el 40% dels nois. Malgrat el pas dels anys, els ensenyaments cientificotècnics són més masculins que femenins. Tot i així, un estudi de la Universitat de Wisconsin desmenteix que les noies siguin menys capaces per a les qüestions numèriques que els homes per raons biològiques, i ho atribueix al fet que històricament les noies han tingut moltes menys opcions d'accedir a una educació matemàtica, igual que a una de física o química. El psicòleg Jaume Funes també pensa que "avui no es pot generalitzar i que en raonament científic són igual de bones que els nois: no es pot simplificar".
