Estímul al desenvolupament

Els nens gaudeixen fins als tres anys d’un potencial que no tornaran a tenir en tota la seva vida. Mai més aprendran tan ràpid com en els dos primers anys, quan el cervell multiplica per tres el seu pes. I és que durant aquest període es creen les connexions més importants en les diferents regions del cervell, mentre adquireix els coneixements que seran la base del desenvolupament intel·lectual.

Tot i la influència de la genètica, el talent no es pot desenvolupar si no se l’estimula. Una estimulació adequada i sistemàtica contribueix a desenvolupar les seves capacitats. Però, com es treballa aquesta estimulació?

Els circuits neurològics només assoleixen la seva plenitud per mitjà dels sentits i del moviment gràcies a l’observació i a la repetició amb la tècnica de l’assaig i l’error. I perquè això sigui possible el nadó necessita sobretot molta calma i tots els estímuls que pugui processar. En aquest sentit, la confiança i la seguretat juguen un paper clau perquè només si se senten protegits i estimats pels seus pares els nens tindran el desig de descobrir el món.

Els pares també tenen una altra funció igual d’important, que no és altra que exercir de guies, d’intèrprets de la realitat que els envolta. Quan un infant realitza una acció sempre busca l’aprovació dels seus pares, que amb una simple mirada o un gest l’animen a continuar en un fenomen que els científics denominen check back.

La descoberta de l’entorn ha de ser espontània, els pares no han d’interferir i han de permetre que el nadó esculli el material d’aprenentatge que desperta la seva curiositat. Sense l’entusiasme dels pares tampoc és possible estimular un fill. Aquests són els condicionants previs perquè el nadó reforci les connexions neuronals. Un desenvolupament cerebral que ja es pot començar a treballar durant l’embaràs parlant amb el nadó, que pot reconèixer veus quan encara és a la panxa.

No sobreestimular

Un aspecte clau per potenciar la intel·ligència d’un nadó és desafiar-lo a superar-se evitant, això sí, la sobreestimulació. Els experts suggereixen anar un pas més enllà del que poden fer per captar la seva atenció i afavorir el seu desenvolupament, com ara col·locar les joguines una mica apartades per obligar-lo a gatejar. L’estimulació no s’ha de plantejar com una classe avançada per fer del fill un geni, sinó que es tracta de divertir-se descobrint coses plegats mentre s’enforteix una relació afectiva sòlida.

Així ho recorda William H. Staso, neuropsicòleg especialitzat en desenvolupament infantil: “Obstinar-nos a ensenyar al nen a llegir o a comptar massa aviat és contraproduent. Els infants han d’estar exposats a una altra mena d’estimulació més formativa, que consisteix a ajudar-los a entendre el món que els envolta, de quina manera funcionen els objectes d’ús quotidià o les relacions causa-efecte, sense necessitat d’utilitzar complicats sistemes educacionals”. Això permetrà, segons el prestigiós neuropsicòleg, que les seves xarxes emocionals i intel·lectuals estiguin llestes per utilitzar de la millor manera tota la informació que s’hi mourà durant la resta de la seva vida. Segons el parer de Staso, “l’atenció que un nadó rep dels seus pares i la manera com li ensenyen a fer associacions són factors que tenen un paper fonamental en el desenvolupament de la seva intel·ligència”.

Ara bé, sobrepassar-se pot provocar l’efecte contrari: “Cada cop hi ha més nens que pateixen problemes d’atenció, i això pot estar relacionat amb la contínua estimulació a què sotmetem els nadons en la nostra societat. La sobreestimulació genera estrès, i això altera els paràmetres químics del cervell”. La reacció de l’infant a l’estimulació també s’ha de tenir molt present. Hi ha nens observadors que prefereixen descobrir el món amb precaució, i d’altres, més intrèpids, que opten per tirar-se a la piscina sense pensar-s’ho. Per aquest motiu és indispensable observar el seu llenguatge corporal i adaptar-se a les seves demandes. L’estimulació no és una imposició.

Jocs per créixer

El joc, com sempre, és el millor recurs per desenvolupar les habilitats cognitives dels infants. Les psicòlogues nord-americanes Linda Acredolo i Susan Goodwyn acaben de publicar Cómo potenciar la inteligencia del bebé, en què ofereixen jocs i activitats per fer aflorar el talent dels nens des que neixen fins que tenen tres anys. Com subratllen les autores, és un llibre per desenvolupar les aptituds que el fill posseeix.

Assumint que investigacions recents demostren que les experiències viscudes els primers anys influeixen profundament en la intel·ligència i la creativitat, les dues docents han elaborat una guia amb consells pràctics que s’estructura al voltant de sis habilitats intel·lectuals: la resolució de problemes, la memòria, el llenguatge, la lectura, el pensament matemàtic i la creativitat. Unes habilitats que s’interrelacionen perquè, com assenyalen les reputades psicòlogues, “els beneficis d’estimular una regió específica del cervell també afecten altres regions molt diferents: fer música, per exemple, afavoreix el pensament matemàtic”.

Amb els més menuts, Acredolo i Goodwyn proposen experiències mòbils com penjar objectes al seu abast perquè els moguin, imitar conductes o accions o fer aparèixer joguines sobtadament des de diferents llocs, formar la memòria amb l’ajuda d’imatges, sons, olors i textures o conversar amb el nadó des del primer dia. En aquest últim punt, les autores posen èmfasi en el fet que als nadons petits “els agrada imitar sons de la mateixa manera que els agrada reproduir accions, i com més practiquin més fàcil els serà l’elaboració de sons”. Incloure a les activitats diàries jocs i cançons amb moltes paraules que rimin, o construir una joguina mòbil amb imatges de noms que rimin, són bons sistemes per introduir-se en l’àmbit de la lectura estimulant la consciència fonèmica.

Llaurar i salvaguardar l’essència de la creativitat és un altre dels pilars del desenvolupament intel·lectual, segons Acredolo i Goodwyn. El procés d’aprendre com funciona el món crea un sentiment de fidelitat cap a les coses tal com són, en lloc de com podrien o haurien de ser. Davant del poder del realisme, totes dues coincideixen a reclamar als pares que donin llibertat als seus fills a l’hora de fer volar la imaginació.