"Escoltem-los de veritat"

Carlota Iglesias és escriptora i mare de l'Abril, que aviat farà 7 anys. Viuen a Girona. Treballa al Consorci per a la Normalització Lingüística. Amb l'Àngels Ribas i els fills de l'una i l'altra han escrit els contes 'La nit de primavera' i 'L'illa sense arrels', tots dos publicats a Barcanova

Tot ha d'estar més connectat. D'una manera o altra tots ho estem buscant. Quan mirem una pel·lícula no podem només mirar la pel·lícula. No tenim aquesta capacitat. Pensem que ens falta concentració i no és ben bé això. A un nen no li pots explicar només que això és un tigre, també li has d'explicar quin és el seu ambient, la seva vida. Crec que tots estem demanant a crits una mica de connexió.

Intento entendre't.

Nosaltres hem escrit uns contes i resulta que això està resultant molt més ampli del que pensàvem. El conte és una excusa per sumar els esforços de molta gent, gent que ens dóna un cop de mà amb la música, l'espai virtual, la guia didàctica. Pares, escola, nens, tot hauria d'estar més relacionat. Deixa'm que t'expliqui una història.

Explica.

Un dia la meva filla estava molt morruda perquè havíem entrat en una llibreria i va veure que no hi havia cap conte amb una nena que es digués com ella, Abril. Llavors li vaig proposar que en fes un i ens hi vam posar. En vam fer un de molt gran, dibuixat, un desplegable. Com que ens va agradar, vam fer un pas més i vaig anar a buscar l'Àngels, amb qui havíem fet moltes coses. La nostra idea era autoeditar el conte però Barcanova ens va proposar publicar-lo i tot plegat va adquirir una altra dimensió.

Heu escrit els contes amb els vostres fills.

Hi ha dues maneres de llegir: cap endins o cap enfora. La lectura té aquesta doble ànima, però també l'escriptura. Podem escriure sols o fer-ho compartint. Per tant, resulta que escriure és molt més que escriure. Tu ens entrevistes perquè tens fills.

És cert, els fills ens uneixen.

Un cop es van editar els contes, vaig anar amb la meva filla a una llibreria i li vaig dir: "Ho hem fet". Hem fet un llibre juntes. Aquest serà un exemple que tindré sempre a mà quan li hagi de dir: "Confia en tu mateixa, però esforça-t'hi". És el procés, el que compta.

Els contes serveixen per resoldre problemes?

Mai diria que he intentat resoldre un problema amb la meva filla. Davant d'un problema real, no sé si seria jo qui el resoldria. Però et vull dir que cap situació no és un problema amb ella, en tot cas és una oportunitat. Són ocasions de viure i de resoldre no només els seus moments, sinó també els meus. A vegades és ella qui em resol situacions.

Com fas servir els contes?

Els contes són una eina per fer entendre coses a un nen a través de les metàfores, coses que, si les vols definir amb conceptes, el nen no hi connectaria. Intenta explicar-li què és la confiança i et perdràs. En canvi, un conte et permet explicar que estimant-nos podem aconseguir més coses que sense estimar-nos.

Què et costa?

Si és una activitat, res. Em costa posar límits. Jo no sóc una amiga, sóc la mare i és bo per a ella que sàpiga que ha de respectar unes conductes, però no perquè ho digui jo, sinó perquè així és com vivim en societat. Cuidem els nostres fills, els criem, els banyem, els alimentem, els fem dormir. Però no sé si els atenem prou. O no sé si hi sabem connectar. I resulta que els nens tenen moltes ganes d'explicar què els passa per dins, però moltes! Tant de bo tinguéssim un instant al dia per escoltar els nostres fills, però escoltar-los de veritat. Sovint trobes que una gran ximpleria és la saviesa més gran.

Imagina que d'aquí vint o trenta anys, entre papers, la teva filla troba un retall d'aquesta entrevista. Què li diries?

Que és el millor que m'ha passat mai. Què feia jo abans que arribessis? T'estimo moltíssim i m'emociono. Em sento orgullosa i agraïda de cuidar-te.