La cua de Quiró

Equitat i excel·lència

“Al barri del Raval -em diu Pep Masabeu- hi ha dos instituts públics amb gairebé un centenar d’alumnes a segon de batxillerat. Només 16 s’han presentat aquest any a les PAU. La meitat les han suspès i, de la meitat que aproven, només una altra meitat es matricularan en una facultat universitària. El més probable és que aquest grapat suspenguin el primer curs i abandonin els seus estudis universitaris. I em consta la gran professionalitat del professorat dels centres del Raval”. Des del famós Informe Coleman (1966) molts han acceptat com a dogma que la incidència de la situació familiar influeix més en els resultats dels alumnes que la qualitat dels seus centres escolars, i que l’escola per si sola no pot eliminar les diferències culturals d’origen. Fa 60 anys que discutim sobre el tema i en podem treure alguna conclusió:

1) Mai no han mancat escoles capaces de reduir notablement l’efecte d’aquest malefici estadístic. Però cap ho ha fet amb els recursos habituals. Cal repensar l’escola dels pobres de dalt a baix perquè les diferències entre els interessos espontanis dels nens i les demandes professionals de la vida adulta són cada cop més grans.

2) És veritat que els fills de pares amb ocupacions qualificades obtenen millors resultats escolars arreu, però Navarra i Castella i Lleó (comunitats amb millors resultats a PISA) ens mostren també que els seus alumnes, independentment de la situació familiar, obtenen millors resultats que els alumnes de famílies socioeconòmicament equivalents d’altres comunitats. A més, les diferències internes entre ells són menors.

3) Sembla que als llocs on els fills de les famílies qualificades obtenen millors rendiments, el resultat global del conjunt és més alt, millors són els resultats dels fills de les famílies poc qualificades i menor és la diferència entre els alumnes.

4) Si això és així, no sembla que hi hagi cap incompatibilitat entre el foment de la igualtat d’oportunitats educatives i el de la millora de resultats globals.

¿Com podem explicar els resultats del Raval? ¿És inevitable que siguin dolents o mostren un fenomen d’aïllament social? ¿Potser els fills de famílies poc qualificades sense contacte directe amb fills d’altres tipus de famílies estan mancats d’una font irreemplaçable d’estímuls? ¿Quina és la incidència de la cohesió social en els resultats acadèmics?