Tribuna oberta
JAUME RIERA

Educant en el plurilingüisme al cor d’Europa

Article de Jaume Riera, periodista català resident a Alsàcia

D’un temps ençà, la ciutat suïssa de Basilea i la seva àrea metropolitana s’han convertit en un pol d’atracció de nombroses famílies de la nova diàspora catalana. Molts professionals dels sectors químic o farmacèutic han optat els darrers anys per apostar per l’aventura suïssa davant les perspectives d’una recessió salarial i un estancament professional que se’ls oferien a Catalunya. A les seus centrals de grans multinacionals com Novartis, Roche o Clariant són ben valorats i la inflació salarial que es viu a Suïssa fa que el seu salari brut anual pugui arribar a ser fins a tres vegades superior del que tenien aquí. Aquests professionals no marxen sols, sinó que ho fan acompanyats de les seves parelles i sovint de fills en edats primerenques.

Ara bé, Suïssa és també un país molt car, sobretot si es tenen fills petits a càrrec. Només cal dir que el preu d’una llar d’infants a temps complet costa de mitjana uns 2.000 € mensuals, una petita fortuna que no gaire gent es pot permetre. Davant d’aquesta situació és molt habitual que un dels membres de la parella, la dona habitualment, surti del mercat laboral fins que els nens ja tenen edat per anar a l’escola, que a Suïssa és un o dos anys més tard que a casa nostra. L’especial situació geogràfica de Basilea ofereix, però, una alternativa. Residir al costat francès de la frontera, a Alsàcia. Aquest és el nostre cas i el d’unes quantes famílies catalanes més. A França l’educació és gratuïta a partir dels tres anys i hi ha més opcions per tenir cura dels infants en edat preescolar, ja sigui a les llars d’infants municipals o amb una assistante maternelle, dones, sovint mares, que es treuen un permís per acollir fins a quatre nens a casa.

A Alsàcia el sistema educatiu té, però, una particularitat respecte a la resta de l’Hexàgon, i és que per raons històriques i geogràfiques hi és vigent l’ensenyament bilingüe francès-alemany. Els pares poden inscriure els seus fills en una línia monolingüe en francès o a la línia bilingüe. En aquest darrer cas, els alumnes fan classe dos dies en francès i dos dies en alemany, i els dimecres, quan només es fa classe dues hores, són alterns. Els nostres fills, de 5 i 3 anys, s’han estrenat enguany en la línia bilingüe.

El català és la seva llengua materna, la que primer van aprendre i la que millor dominen. Quan vam traslladar-nos a viure a Alsàcia, aviat farà dos anys, la mare va decidir parlar amb ells en castellà per aprofundir en el domini d’aquesta llengua. L’entenen perfectament i en el cas de la petita no té cap problema per passar del català al castellà en una conversa. El gran és més mandrós i, com que sap que la mare també parla el català, li costa més respondre en castellà. Durant els dos cursos escolars que ja portem vivint en un petit poblet a pocs quilòmetres de la frontera, els infants han assolit un gran domini del francès, sobretot el gran. I per si amb tres no n’hi hagués prou, aquest any comencen amb l’alemany.

Entre la comunitat científica hi ha cert consens que els infants educats des d’edats primerenques en el bilingüisme o el plurilingüisme tenen més facilitats per aprendre noves llengües al llarg de la seva vida. Confiem que això sigui cert en el cas dels nostres fills, perquè aviat també hi afegirem l’anglès. Deu ser cert que els nens són esponges, en referència a l’aprenentage per exemple d’una llengua com l’alemany, que en el cas d’un adult, i parlo amb coneixement de causa, requereix força temps i esforç. Tant de bo aquest exemple pugui servir per convèncer aquells que a Catalunya encara veuen en l’ensenyament del català un problema.