09/02/2013

Dinar, aprendre i conviure al menjador escolar

2 min

Em cau a les mans un fullet, com molts d'altres. O potser no, precisament no és com molts d'altres perquè no només m'he parat a mirar-lo amb calma sinó que, a més, li dedico l'article d'avui. El logotip és elegant, alegre, càlid i net. La tipografia és simpàtica i acolorida. Fa de fàcil mirar. I aquest és un bon punt de partida.

Ara bé, aquest no és un espai destinat a lloar les excel·lències gràfiques dels fullets. Si el destaco és perquè la proposta de continguts de Casolem, una petita empresa de cuina i monitoratge per a menjadors escolars, m'ha captivat i, sobretot, perquè vull parlar dels que es dediquen a cuinar per a les criatures que dinen a l'escola. Són professionals que no acostumen a tenir protagonisme als mitjans de comunicació, ans al contrari. Si se'n parla -malament- és perquè n'han fet una de grossa, normalment per males pràctiques en termes de seguretat alimentària; o perquè han tingut uns beneficis econòmics importants. Poc se'n parla per lloar la qualitat i la creativitat en els plats que cuinen, o per destacar el bon fer dels monitors de menjador.

No només no tenen presència als mitjans sinó que són l'ase dels cops. Reben per tot arreu. Els nens mai no acaben de quedar contents, els mestres es queixen i els pares se'n malfien. Fan una feina poc lloada i gairebé mai agraïda, fins i tot amb efectes retroactius, perquè molts adults encara recorden les estratègies secretes per distreure les llenties o les bledes. Butxaques, tovallons, papereres i calaixos eren forats divins que ens salvaven de càstigs i dels mals tràngols, mai més ben dit.

No reclamo reconeixement públic de les empreses de gestió del menjador escolar, però sí comprensió i suport, perquè d'aquestes empreses depèn una part important de l'alimentació dels nostres fills. Hem de confiar en una empresa que ens garanteixi màxima qualitat en els menús escolars, delicadesa en el tracte dels monitors i, jo afegeixo, cura en la gestió del temps del migdia, aquella estona entre l'àpat i la reincorporació a l'aula, que pot ser un espai erm o ple de creativitat i aprenentatge lúdic, un espai per educar en valors i per conviure fora de l'aula.

Al nostre país n'hi ha moltes que, com Casolem, van més enllà del plat de llenties. Confiem-hi i donem-los suport.

stats