Descobrir els secrets de les imatges

Es pot donar per descomptat que si hi ha un llenguatge que la canalla d’avui dia domina són els continguts audiovisuals. Dels més menuts als més grans, saben com fer una fotografia digital, un petit vídeo, un clip musical... Amb telèfons mòbils, tauletes o càmeres compactes, qualsevol nen és capaç de deduir-ne intuïtivament el funcionament i generar una imatge. I digital. Perquè el seu món -el nostre món-és eminentment digital.

N’hi ha que recordaran com anaven les càmeres de fer fotos analògiques amb rodets de pel·lícula, o les cintes de vídeo per a les videocàmeres, o el negatiu fotogràfic de la Polaroid. Però tot això és molt antic. Bàsic, probablement, per comprendre la gramàtica de la imatge, però antic. Curiós. Màgic, segons com. El revers de l’anvers. Una cosa digna d’explicar.

Tallers de descoberta

En aquest context, el CCCB, La Virreina Centre de la Imatge, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i la Fundació Foto Colectania van idear els tallers Entre imatges: tallers de descoberta: fotografia i cinema. Els tallers, que s’acaben aquest mes de juny, s’han organitzat amb la intenció de fomentar la descoberta de la fotografia i el cinema a partir de l’observació i la creació d’imatges per a infants de sis a dotze anys.

Els quatre tallers són autònoms i complementaris i permeten a la canalla experimentar amb càmeres, analitzar fotografies i explorar el muntatge del vídeo i l’edició fotogràfica. La idea i la realització dels tallers va a càrrec de l’associació cultural A Bao A Qu, una entitat dedicada a la ideació i al desenvolupament de projectes que vinculen cultura, creació i educació. En els seus projectes, pensats per a escoles, instituts o museus, parteixen d’una triple perspectiva: la cultural, l’educativa i la social.

Foto revelada

Al taller Revelacions fotogràfiques, dut a terme a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, el propòsit era saber com neix una fotografia i com es forma la imatge fotogràfica en una cambra obscura. Per fer-ho, es va tapar una finestra de la sala -que es va convertir en una cambra obscura- i es va fer un estenop: una de les tècniques més primitives per obtenir una fotografia. Amb lupes i papers vegetals es va modificar la imatge i es va poder observar com caçar-la. També es va poder fer servir una càmera de plaques (aquelles que semblen una acordió) i, amb una ampliadora i material de laboratori, es va poder treballar el negatiu i el revelat en paper.

“El principi de la cambra obscura -comenta Núria Aidelman, codirectora d’A Bao A Qu- permet descobrir el canvi de la tecnologia analògica a la digital a partir del que tenen en comú: un forat i un espai fosc on es projecta la imatge, d’una banda, i un suport sensible, que en el cas de la fotografia analògica són els negatius i en el cas de la digital és el sensor”.

Recorreguts Xcèntrics

El CCCB va ser l’escenari d’aquest taller, amb el qual s’intentava respondre si cal una càmera per fer cinema i també descobrir de quines maneres se’n pot fer. A partir de la projecció de breus fragments de pel·lícules d’estils molt diversos, es creen mapes visuals o collages inspirats en els films. La idea del taller és que els nens “creïn el seu propi relat del que és l’arxiu Xcèntric, fent un tràiler i un mapa visual, és a dir, collages on es relacionen imatges, paraules, dibuixos”. Mentre duren els tallers, els collages estan exposats a l’arxiu. En acabat, es fotografien i s’envien als participants.

De la càmera al llibre

A la Fundació Foto Colectania, el fil conductor de les jornades és la descoberta de l’edició fotogràfica: com triem i ordenem les fotografies?, com es relacionen dues imatges?, quins diàlegs creen? Si un llibre de fotografies és el resultat de moltes tries, i de moltes renúncies, pot ser un joc fascinant. Per això, la intenció és submergir els nens i nenes en el món dels llibres fotogràfics i convidar-los a crear el seu propi llibre. No es tracta de fer un àlbum de les millors fotos de l’estiu, ni de les vacances o la festa d’aniversari, sinó de descobrir i relacionar fotografies, ordenant-les perquè creïn un relat visual, un ritme.

Només vist per càmera

A La Virreina Centre de la Imatge, l’últim dels escenaris de descoberta, s’hi explora la fotografia, jugant amb el moviment, la llum i la velocitat d’obturació. També es descobreix el pas de la imatge fixa a la imatge en moviment o cinematogràfica, experimentant la creació successiva d’imatges i creant la impressió de temps i moviment.

En definitiva, propostes perquè els menuts descobreixin que la imatge també amaga moltes històries, una progressió en el temps, i que és l’hereva de tècniques antigues plenes de possibilitats. Les fotos apareixen en pantalla i a temps real, però venim d’un camí lent i molt llarg.